PLANTES DE MENORCA: BLEDA BORDA - BLEDA BOSCANA - BLEDA OBSCURA (Beta maritima L. subsp. maritima)

Beta maritima L. subsp. maritima

Família: CHENOPODIACEAE

Gènere: Beta

Nom comú català: Bleda borda. Bleda boscana. Bleda obscura.

Nom comú castellà: Acelga silvestre o marítima.

Distribució per províncies: Alacant. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa. Formentera.

Distribució general (Fitogeografia): Holoàrtica

Usos i propietats: Comestible o usos alimentaris.

Categoria UICN: LCRisc mínim

Època de floració: Abr Mai Jun Jul Ago Set

Formes vitals: Hemicriptòfit. Teròfit.

Hàbitats: Platges i dunes, sòls arenosos. Costa rocosa. Arenals arran de la mar, i costes rocoses.

Característiques: Les bledes silvestres tenen les fulles més petites i dures, poden viure més d'un any i tenir una soca una mica llenyosa. Les flors solen estar agrupades per parelles i quan fructifiquen estan completament aferrades per la seva base formant parelles bessones.

PORT DE SANITJA - CAP DE CAVALLERIA (ES MERCADAL)

Just a la punta septentrional de Menorca, al cap de Cavalleria, hi ha la petita badia de Sanitja, que, per la seva llunyania dels nuclis habitats, és considerada com un des llocs més silenciosos, tranquils i preciosos d'aquesta part de la costa. 

El port  de  Sanitja  està  custodiat  a  la  seva  entrada  per  una  torre  de  defensa anglesa de l’any 1800.  Aquest petit  port  ha  servit de refugi  davant  els  temporals  per  als pescadors professionals durant molts anys i és per aquesta raó que hi  ha  algunes  casetes  destinades a  donar  aixopluc  en  aquestes  situacions. Avui dia a la colàrsega del port s’hi poden veure algunes barques de pescadors aficionats alineades al llarg de rústics molls construïts amb fusta. Aquest ús portuari es remunta a l’època romana, quan hi havia   tot un poblat amb un important activitat mercadera anomenat  Sanicera. Les restes arqueològiques han estat excavades i es poden veure  des  de  la  carretera  del  far. Gran quantitat d’àmfores han estat extretes del fons d’aquesta badia.

OBSAM

El  port  de  Sanitja és una entrada de quasi 700 m de llargada i uns 120 m d’amplada orientada al nord-oest. Presenta una fondària molt baixa, des d’uns 6 m a la boca fins a no arribar a mig metre a la  part  final,  a  on  es  forma un petit prat litoral entre l’aigua marina i l’aigua que arriba pel torrent. 

LLOC DE BINIMAIMÓ (ES CASTELL)

Des del passat segle XX  hi  romanen  incorporades a l’interior del casat,  les  restes  d’una  antiga  torre  de defensa medieval.

 

PLANTES DE MENORCA: OLIVILLA - TEUCRI BLAU - TEUCRI FRUTICÓS (Teucrium fruticans L.)

Teucrium fruticans L.

Família: LABIATAE (LAMIACEAE)

Gènere: Teucrium

Nom comú català: Olivilla. Teucri blau. Teucri fruticós.

Distribució per províncies: Girona.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània-occidental

Època de floració: Mar Abr Mai Jun

Formes vitals: Nanofaneròfit.

Hàbitats: Plantes de jardí. Cultivada com a ornamental.

Característiques: Arbust bastant gran que s'utilitza per als jardins i que de vegades es pot trobar subespontani. Té fulles allargades de marge sencer, i típicament presenta l'anvers de coloració verd fosc i el revers blanquinós. Les flors són grans (més de 2 cm), de color blau, surten per parells. Floreix al llarg de la primavera.

CALA BINIDALÍ (MAÓ) 16-06-2019

"COSTA NEO RIVIERA" SORTINT DEL PORT DE MAÓ (29-08-2019)

Costa NeoRiviera

Any de construcció:  França 1999            

Renovat i modernitzat:  2013

Tones : 48.200

Passatgers: 1800             

Tripulació: 622

Eslora:  220,6

Bandera/Nacionalitat:  Itàlia 

PLANTES DE MENORCA: BORRÓ - CANYA D’ARENAL (Ammophila arenaria (L.) Link)

Ammophila arenaria (L.) Link

Família: GRAMINEAE (POACEAE)

Gènere: Ammophila

Nom comú català: Borró. Canya d´arenal.

Nom comú castellà: Barrón.

Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Tarragona. València.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa. Formentera.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània

Categoria UICN: LCRisc mínim

Època de floració: Mai Jun Jul

Formes vitals: Hemicriptòfit.

Hàbitats: Platges i dunes, sòls arenosos. Arenals del litoral

Característiques: Aquesta gramínia és molt característica del sistemes dunars, on té un paper fonamental en la fixació de l'arena. És molt gran i és pot diferenciar d'altres gramínies de les dunes per tenir una lígula molt gran i bona de veure. 

FAUNA MARINA DE MENORCA: CRANC DE ROCA (Pachygrapsus marmoratus)

Pachygrapsus marmoratus

Presenta una closca quadrangular de coloració variable, des de marró fins a violaci o verdós, més o menys uniforme, amb fines estriacions clares. Té les mordales fortes, una mica més grans en els mascles que en les femelles. Es distribueix tant pel l’Atlàntic com pel Mediterrani. És un habitant típic de les àrees rocoses, on és fàcil veure’l corrent entre les pedres i amagant-se en esquerdes quan detecta qualsevol perill. No sol trobar-se a més de dos metres de profunditat.

Malacostracis

Aquest grup de crustacis inclou els organismes més coneguts: llagostes, galeres, crancs, gambes i krill. La majoria dels crustacis pertanyen a aquest gran grup.

Els decàpodes són un grup de crustacis que comprèn crancs, cabres de mar (braquiürs), llagostes i gambes. Molts decàpodes són carronyers. Tenen deu potes, a més a més de diverses peces bucals i pinces, en ocasions, allargades. Es classifiquen segons l’estructura de les potes i brànquies i per com es desenvolupen les larves.

Els crustacis

Els crustacis són un grup d’organismes que pertany al fílum dels artròpodes i que consta d’unes cinquanta mil espècies diferents, sobretot aquàtiques. Gairebé tots els artròpodes marins pertanyen al subfílum dels crustacis, que inclouen organismes com els crancs, les llagostes, les gambes, els peus de cabrit o percebes, els copèpodes, els amfípodes, els isòpodes i el krill. La majoria de crustacis tenen dos parells d’antenes i dos segments corporals —el cefalotòrax i l’abdomen—. Els parells d’apèndixs varien enormement: alguns tenen funcions sensorials, altres de locomoció, altres de defensa i altres d’alimentació. Els crustacis comprenen un rang de mesures molt variable: hi ha petits crustacis, com els copèpodes, que mesuren menys d’1 mil•límetre, i altres animals que poden fer més d’1 m. Alguns viuen en l’ambient pelàgic, formant part del zooplàncton, i altres en l’ambient bentònic, tant en fons tous com en fons rocosos. Moltes larves de crustacis bentònics formen part del plàncton durant part del seu cicle vital.  

Resum guia didàctica “El mar a fons” CSIC