CODONYER (Cydonia oblonga Mill.) MENORCA

Cydonia oblonga Mill.

Família: ROSACEAE

Gènere: Cydonia

Nom comú català: Codonyer.

Nom comú castellà: Membrillero. Membrillo.

Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. València.

Distribució per illes: Mallorca. Eivissa.

Distribució general (Fitogeografia): Asia

Usos i propietats: Comestible o usos alimentaris.

Època de floració:  Abril Maig

Formes vitals: Macrofaneròfit.

Hàbitats: Cultivades.

Descripció: Arbust o petit arbre de fins a 6-7 m d´alçada amb branques irregulars i tortuoses, les més joves cobertes d´una borra groguenca. Fulles de 5 a 10 cm ovades o arrodonides, senceres, verdes i glabres per al anvers i molt piloses, blanc-tomentoses per el revers. La disposició d´aquestes és alterna. Flors grosses i vistoses, solitàries de color blanc o rosat. El fruit és piriforme o globós de color groc quan són madurs, molt aromàtic, dur i de sabor àcid, tomentós al principi.

Observacions: Els fruits són molt apreciats per a prendre torrats, com les pomes, o per a fabricar el conegut dolç o carn de codony amb sucre. Fins fa poc existia la costum de guardar els fruits entre la roba per a que donés a aquesta el seu agradable aroma.

Origen: Àsia occidental i central  

OASTRE - RABELL - ULLASTRE (Olea europaea L.) MENORCA

Olea europaea L.

Família: OLEACEAE

Gènere: Olea

Nom comú català: Oastre. Rabell. Ullastre.

Nom comú castellà: Acebuche.

Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Tarragona. València.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa. Formentera. Cabrera. Dragonera.

Distribució general (Fitogeografia): Pluriregional

Usos i propietats: Comestible o usos alimentaris. Mobiliari, construcció i eines. Medicinal. Perfumeria. Usos simbòlics.

Categoria UICN:  LCRisc mínim

Època de floració: Abril Maig Juny

Formes vitals: Macrofaneròfit.

Hàbitats: Alzinars, carrascars i suredes. Escletxes de roques i penya-segats. Plantes de jardí. Llocs humits no salins (Rambles, basses, torrents, canals, fonts i síquies). Ullastrars i altres garrigues escleròfiles, sabinars. Pinars i garrigues amb romaní i timonedes. Freqüent a bandes càlides i seques.

Característiques: L'ullastre (var. sylvestris) és la planta silvestre de l'olivera (var. europaea). Té fulles d'un verd grisenc per l'anvers, i quasi blanques pel revers, agrupades per parelles a sobre les tiges. Aquestes fulles poden ser molt petites i arrodonides en els rebrots bassals, o lanceolades i fins a 8 cm de llargada a les branques superiors. Les oliveres tenen les fulles més grans i allargades que els ullastres, però la diferència fonamental entre les dues és el fruit (l'oliva). Floreix al final de la primavera i principi de l'estiu.

Observacions: L´olivera ha estat molt relacionada amb els jocs atlètics, ja que els guanyadors dels Jocs Olímpics eren coronats amb branques d´olivera silvestre, equivalent a la medalla d´or actual.

Origen: Regió mediterrània  

GARROVER (Ceratonia siliqua L.) MENORCA

Ceratonia siliqua L.

Família: LEGUMINOSAE

Gènere: Ceratonia

Nom comú català: Garrofer. Garrover.

Nom comú castellà: Algarrobo.

Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Tarragona. València.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa. Formentera.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània-meridional

Usos i propietats: Comestible o usos alimentaris. Mobiliari, construcció i eines. Medicinal. Planta psicotròpica.

Categoria UICN:  LCRisc mínim

Època de floració: Juliol Agost Setembre Octubre Novembre

Formes vitals: Macrofaneròfit.

Hàbitats: Camps de conreu, Vores de camins, llocs alterats. Cultivades. Plantes de jardí. Ullastrars i altres garrigues escleròfiles, sabinars. Pinars i garrigues amb romaní i timonedes.

Cultivat i naturalitzat.

Característiques: Arbre molt característic de la regió mediterrània, cultivat arreu pels seus fruits que són les garrofes. Fa les fulles compostes en parells (fins a cinc) de folíols ovalats i coriacis de color verd fosc. Floreix al principi de la tardor formant raïms de flors a sobre de les branques velles; les flors sense corol·la són poc aparents. Els arbres poden ser masculins, femenins, o hermafrodites. L'arbre amb capçada ampla i arrodonida es inconfusible, de vegades podem trobar-lo naturalitzat a dins de les garrigues, però sense fer-se de grans dimensions.

Observacions: El fruit és molt ric en sucres molt consumit per l´home en èpoques de fam per a fer imitacions de xocolata i cafè. Les llavors són els quilates emprades antigament per a pesar joies.

Origen: Mediterrani oriental. 

PI PINYER - PI VER (Pinus pinea L.) MENORCA

Pinus pinea L.

Família : PINACEAE

Gènere : Pinus

Nom comú català : Pi pinyer. Pi ver.

Nom comú castellà : Pino doncel. Pino piñonero. Pino real.

Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Tarragona. València.

Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània-oriental

Època de floració : Març. Abril. Maig.

Formes vitals : Macrofaneròfit.

Usos i propietats : Comestible o usos alimentaris. Mobiliari, construcció i eines.

Observacions : El seu principal aprofitament és la producció dels pinyons que són comestibles i molt apreciats. És un dels pins amb major valor ornamental.

Estatus : Introduïda.

Origen : Mediterrani oriental (Àsia Menor)

Descripció : Arbre que pot sobrepassar els 25 m d´alçada, amb l´escorça marró vermellosa, amb plaques també vermelloses en els exemplars madurs. El tronc, després d´anys es divideix en branques del mateix gruix, generant una copa arrodonida característica. Acícules en grups de 2, de 10-20 cm de longitud i 1.5-2 mm de gruix, flexibles, arquejades, de color verd, un poc blavós. Gemes cilíndriques de color marró clar, amb escames bordejades de blanc. Pinyes que maduren el tercer any, diferenciant-se amb això dels altres pins que tarden dos anys. Són oval- esfèriques, de 8-14 cm de longitud. Poden estar a l´arbre molts d´anys.

Època floració : Març-maig