ASSENTAMENT COSTANER DES COLL DE CALA MORELL (CIUTADELLA) 2018

DETALL DE LA BASE DE MOLÍ IN SITU (APAREGUT SOTA L'ESTRUCTURA DE FANG) DAVANT LA FAÇANA DE LA NAVETA 11

 CAMÍ PEDREGÓS PER ARRIBAR-HI

 CAMÍ VIST DES DE DALT

 ES DARRER TRAM ÉS UN POC MÉS COMPLICAT, PERÒ MOLT CURT

VISTA GENERAL DEL CAP COSTANER FORTIFICAT DE CALA MORELL

http://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=8675#*

POBLAT PRETALAIÒTIC ES COLL DE CALA MORELL (CIUTADELLA) 2012

Poblat que va ser abandonat a finals de l’Edat del Bronze (1400 i 1250 a.C.) just abans del sorgiment de la cultura talaiòtica.

Detall de la base de molí in situ (aparegut sota l’estructura de fang) davant la façana de la naveta 11

Vista general del cap costaner fortificat de cala Morell

El jaciment arqueològic se situa en un cap rocallós d’uns 35 metres d’alçada, que tanca l’entrada per mar a cala Morell pel costat nord-est. Aquest cap costaner està protegit, per la part on s’uneix a terra ferma, amb una sèrie de panys de murada de pedra en sec, construïts aprofitant els desnivells naturals del terreny. Dins el recinte s’hi observen fins a tretze estructures de planta navicular, que, juntament amb les dues depressions –possiblement per recollir l’aigua de pluja– i l’estructura circular a la part més alta del promontori, constitueixen les restes visibles de l’assentament.

La primera intervenció realitzada en el jaciment des Coll de cala Morell fou a mitjans dels anys noranta, quan es va realitzar l’aixecament planimètric de les construccions situades al cap costaner de la mà de Gustau Juan i Lluís Plantalamor. Durant l’octubre del 2011 es va portar a terme la primera campanya d’excavació arqueològica a la naveta 11. Es tracta d’una naveta d’habitació adossada a la murada i orientada al sud. Els treballs arqueològics van permetre documentar-ne l’organització interna, a partir d’una llar de foc central i unes banquetes associades. A l’espai situat davant la façana d’aquest edifici s’hi trobà una base de molí in situ, així com una estructura de fang. Aquests dos elements estan relacionats, segurament, amb feines vinculades a la preparació d’aliments (mòlta de cereals, etc.). Les estructures documentades, juntament amb els materials recuperats –ceràmica, eines fetes d’os com punxons i espàtules, molins manuals, etc.–, així com la gran quantitat de restes d’animals domèstics –cabra, ovella, porc i, sobretot, bou–, confirmen l’ús de la naveta com a espai domèstic. Per altra banda, l’absència de restes d’animals marins –  peixos, mol•luscs, crustacis– sembla evidenciar que els habitants d’aquest indret, tot i la proximitat de la mar, no explotaven els recursos marins. 

(Entre Illes) Arqueòlogues. Montserrat Anglada, Magdalena Salas, Damià Ramis i Antoni Ferrer

SON MERCER DE BAIX I COVA DES MORO -POBLAT PRETALAIÒTIC- (FERRERIES)

El poblat de Son Mercer de Baix, és el principal jaciment d'hàbitat del període Pretalaiòtic de Menorca format per diverses navetes d'habitació o naviformes. Es tracta de construcciones de planta absidal, construïdes en aparell ciclopi. La coberta era generalment de branques i terra trepitjada. Hi ha, tanmateix, un exemplar únic a les Balears que presenta coberta de lloses sostingudes per tres columnes polilítiques de tipus mediterrani (més estretes a la base que no al capitell); una quarta columna, situada a la part de l'entrada, ha desaparegut.

Aquesta naveta una de les construccions clàssiques de l'arqueologia menorquina, es coneix popularment amb el nom de Cova des Moro. Va ser declarada monument historicoartístic el 1931. De la resta de naviformes només es conserven els fonaments.

Les excavacions realitzades al poblat de Son Mercer de Baix han posat de manifest que el jaciment continuà habitat durant el període de transició del Pretalaiòtic al Talaiòtic. També es va poder constatar la pràctica de la metal·lúrgia de coure a petita escala.