PI BLANC (Pinus halepensis Miller) MENORCA

Pinus halepensis Miller

Família : PINACEAE

Gènere : Pinus

Nom comú català : Pi blanc.

Nom comú castellà : Pino carrasco. Pino de Alepo.

Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes : Cabrera. Dragonera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània

Època de floració : Març. Abril. Maig.

Formes vitals : Macrofaneròfit.

Hàbitat : Zones forestals.

Usos i propietats : Afrodisíaca. Medicinal. Mobiliari, construcció i eines. Tincions.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : Es el pi que forma tots els pinar de les illes. Té l'escorça blanquinosa a diferencia de Pinus pinea que la té vermellosa, i les fulles curtes i estretes (fins a un mil·límetre) en comparació a les altres espècies de pins que podem trobar plantats arreu. Hi ha exemplars amb totes les branques i fulles dirigides cap a dalt (com un xiprer de cementiri) que es considera un endemisme de Balears (var. ceciliae).

Observacions : Molt cultivada a parcs i jardins de tota Espanya.

Origen : Contorn de la regió mediterrània

SAVINA - SIVINA (Juniperus phoenicea L. subsp. turbinata (Guss.) Nyman MENORCA

 GÀLBULS

Juniperus phoenicea L. subsp. turbinata (Guss.) Nyman

Família : CUPRESSACEAE

Gènere : Juniperus

Nom comú català : Savina. Sivina.

Nom comú castellà : Sabina.

Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Tarragona. València.

Distribució per illes : Cabrera. Dragonera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània-meridional

Època de floració : Febrer. Març.

Formes vitals : Macrofaneròfit.

Hàbitat : Arenals i dunes litorals. Pinares sobre suelos arenosos. Ocasionalment sobre substractes rocosos.

Usos i propietats : Medicinal. Mobiliari, construcció i eines.

Categoria IUCN : Vulnerable

Característiques : La savina és un arbre que té les fulles amb forma d'escata que se superposen unes a sobre de les altres, generalment disposades en quatre files. Els fruits o gàlbuls tenen forma esfèrica, tenen una coberta una mica carnosa. La forma del gàlbul, a més de la mida general de la planta i la seva forma, permet de diferenciar la savina del xiprer, que és un altre arbre amb fulles en forma d'escata, en aquest cas el gàlbul té forma de petita pinya. Aquesta subespècie viu sobre substrats arenosos on poden formar savinars compactes amb exemplars de gran mida, sovint vivint juntament amb pins. Es diferencia de l'altra subespècie per la mida dels gàlbuls. També les podem trobar sobre substrats rocosos, a llocs amb poca terra, llavors els individus solen ser més petits.

FIGUERA (Ficus carica L.) MENORCA

A les Balears és on actualment les figueres ocupen més extensió i dominen gran part del paisatge sobretot a Menorca i al nord de Mallorca.  

Ficus carica L.

Família : MORACEAE

Gènere : Ficus

Nom comú català : Figuera.

Nom comú castellà : Higuera.

Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes : Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània

Època de floració : Febrer. Març. Abril. Agost. Setembre.

Formes vitals : Macrofaneròfit.

Hàbitat : Cultivada i naturalitzada en penyals humits, torrents, vores de camins.

Usos i propietats : Comestible o usos alimentaris. Medicinal. Mobiliari, construcció i eines.

Característiques : La figuera és un arbre que viu naturalitzat a les escletxes de penya-segats i als peus de penyals, però és més coneguda com a planta de conreu del que s'aprofiten el seus fruits, les figues. És un arbre caducifoli d'hivern i quan queda despullat mostra les seves branques tortuoses. Tota la planta desprèn un làtex blanc si li fem una ferida, aquest làtex és irritant. Les fulles són lobulades i de contorn palmat.

Observacions : Quan es rompen les fulles s´allibera un làtex blanc un poc irritant que s´ha emprat per a combatre les berrugues.

Estatus : Introduïda.

Origen : Est de la zona mediterrània fins l´Oest d´Àsia

Època floració : Maig-octubre

Figues Coll de Dama

                           TIPUS DE FIGUES

  

                           

                                 figuera catalana

                            figuera carabasseta

figuera de coll de dama blanca   

figuera de la reina  

figuera negreta o figa flor 

figuera de coll de dama negra  

figuera paretjal   

figuera martinenca

figuera francesa

figuera de tres esplets

figuera de la roca

figuera de la senyora

figuera retxada

figuera oriola

figuera bordissot negra

figuera santa catalina

figuera blanqueta

(Noms trets d'ARBRES D'ALGENDAR MENORCA)

D'ALTRES NOMS CONEGUTS:

Verdals - blanca cua - porral - poletana - rojal - alcudia - hivernesca - morada 

Figues Paratjal