MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO EL 18 DE SETEMBRE DE 2023
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris TORRE DE SON GANXO. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris TORRE DE SON GANXO. Mostrar tots els missatges

dissabte, 11 d’abril del 2015

TORRE DE SON GANXO I CASA DE COLÒNIES (SANT LLUÍS)


Torre de defensa costanera espanyola, també anomenada de Punta Prima. És d'aspecte i dimensions similars a la d'Alcalfar, perquè van ser construïdes en el mateix moment, el 1786, durant la sobirania espanyola, recuperada l'illa per Espanya als britànics, i sent governador de Menorca el comte de Cifuentes.
Situada a l'extrem sud-est de Menorca, a uns set quilòmetres del port de Maó i davant de l’illa de l'Aire, domina una costa baixa i comprèn una platja, per la qual cosa és un ancoratge d'immillorables condicions per a un desembarcament de tropes enemigues. Des de la torre s’havia de vigilar la costa fins a cala Canutells. Com totes les torres de defensa costanera, disposa de tres plantes, amb porta d'entrada per la planta intermèdia per mitjà d'una escala portàtil. L'entrada era defensada zenitalment per fusellers des del matacà que sobresortia de la terrassa superior. En l'actualitat s'hi accedeix per la planta baixa a través d'una porta oberta anys després de la seva construcció. La pujada a la terrassa des del pis intermedi és a través d'una escala de caragol encastada en el mur que desemboca a la sala del matacà.



VISITES NOMÉS A L’EXTERIOR
(ÚS EXCLUSIU COM A CASA DE COLÒNIES A CÀRREC DE L’ INSTITUT DE LA JOVENTUT DE MENORCA) 
DES DE L'ILLA DE L'AIRE

dimarts, 19 de juny del 2012

TORRE DE DEFENSA COSTANERA DE SON GANXO (SANT LLUÍS)

La Torre de defensa costanera de Son Ganxo va ser restaurada l’any 2011, i és una de les 14 torres conegudes com a “torres Martello”, que van ser construïdes al voltant de la costa menorquina entre 1785 i 1805.
Aquesta torre, juntament amb la seva bessona d’Alcaufar, va ser alçada pels espanyols entre 1785 i el 1787 i van servir de patró per a les 11 construïdes durant la darrera dominació anglesa de l’illa (1798-1802).
La seva funció principal era impedir el desembarcament de tropes enemigues en el fondejador de Els Esqueixos, situat al seu peu. Però la seva guarnició s’encarregava també de vigilar la costa fins a Es Canutells i creuant el seu foc amb la torre d’Alcaufar, defensar tota la zona de Punta Prima. L’accés actual es correspon amb una reforma recent. Originalment l’entrada es realitzava per la cara nord, per un petit portal situat a l’alçada del primer pisi al qual s’accedia mitjançant una escala llevadissa. Aquesta primera planta que compta amb una xemeneia estava destinada a l’estada dels soldats i dels torrers.
La planta baixa es dividia en tres magatzems per queviures, munició i pólvora i a la terrassa superior s’hi trobaven tres canons i un fogonet per escalfar els projectils. La porta d’accés està defensada per un matacà construït a l’alçada de la terrassa, al terra del matacà s’observen una sèrie d’orificis per on, en cas necessari, es llençaven materials ardents i projectils als assetjadors de la torre.
Davant de s'Illa de l'Aire i a 300 metres de la platja de Punta Prima, es troba aquesta Torre.