MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO AVUI DILLUNS 18 DE SETEMBRE DE 2023
dissabte, 2 de desembre del 2023
diumenge, 26 de novembre del 2023
FAUNA DE MENORCA: ARÀCNIDS - Argiope trifasciata (Aranya vespa - Aranya tigre)

A Menorca hi podem trobar tres espècies diferents del gènere Argiope: A. trifasciata, A. bruennichi i A. lobata. La primera té les línies més paral·leles i estretes. A. bruennichi les presenta més amples, poc nombroses i no són rectes, mentre que A. lobata té l’abdomen blanquinós i amb lòbuls.
Classe: Aràcnids
Ordre: Aranees
Família: Araneids
Espècie: Argiope bruennichi, Argiope trifasciata, Argiope lobata.
Noms populars: aranya tigre, aranya vespa, aranya groga i negra .
Distribució: Present a
tota Menorca i a la zona mediterrània. Tenen una àmplia distribució per Europa,
Àfrica i Àsia. També s’ha citat a punts d’Amèrica. A. trifasciata i A.
lobata semblen estar més adaptades a les
àrees més càlides i seques.
Mides: Fins a 2 cm, sense les potes.
Hàbitat: Camps, marines, jardins...
Alimentació:
Insectívora.
Reproducció: Ous.
Estat de conservació: No consten problemes de conservació, tot i que no és abundant i lligada a l’estat
de conservació de la vegetació. És molt sensible a l’ús de pesticides i
insecticides.
Protecció legal: No és inclosa en cap norma de protecció.
(Publicat per Bosco Febrer i Tòfol
Mascaró, biòlegs del GOB Menorca, a la secció XOC del diari Menorca, el
13/02/2019)
dilluns, 20 de novembre del 2023
dimarts, 14 de novembre del 2023
PLANTES DE MENORCA: Rostraria cristata (L.) Tzvelev
Rostraria
cristata (L.) Tzvelev
Família:
GRAMINEAE (POACEAE)
Gènere:
Rostraria
Sinònims: Koeleria phleoides (Vill.) Domin Lophochloa
cristata (L.) Hylander
Distribució per
províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears.
Lleida. Tarragona. València.
Distribució per
illes: Mallorca. Menorca. Eivissa. Formentera. Cabrera.
Distribució
general (Fitogeografia): Mediterrània
Categoria UICN: LCRisc mínim
Època de
floració: Març, Abril, Maig, Juny i Juliol
Formes vitals: Teròfit.
Hàbitats: Camps de
conreu, Vores de camins, llocs alterats. Pradells terofítics calcícoles. Pradells
terofítics, marges de camins.
Característiques: Aquesta és una de les gramínies més freqüents que trobarem als prats secs. De vegades arriba a formar catifes d'individus que ocupen alguns metres quadrats. És petita, erecta, amb una panícula compacta i llarga, ben separada de les fulles, és d'un color verd viu gairebé fins al final del cicle; la panícula és una mica aspre al tacte. La trobarem en flor en ple hivern.
dimecres, 8 de novembre del 2023
PLANTES DE MENORCA: ESPARREGUERA DE GAT (Asparagus albus L.) -FLOR-
Asparagus
albus L.
Asparagus albus L.
Família: LILIACEAE
Gènere: Asparagus
Nom comú català: Esparreguera de gat.
Distribució per províncies: Barcelona. Castelló. Illes Balears.
Distribució per illes: Mallorca.
Menorca.
Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània-occidental
Categoria UICN: LCRisc mínim
Època de floració: Agost, Setembre i Octubre
Formes vitals: Camèfit. Faneròfit.
Hàbitats: Ullastrars i altres
garrigues escleròfiles, sabinars.
Màquies, garrigues, etc.
dijous, 2 de novembre del 2023
FAUNA DE MENORCA: ERUGUES (FORMA LARVÀRIA D’UN LEPIDÒPTER) PAPALLONES
Les erugues tenen cossos llargs i segmentats i molts
parells de potes. S'alimenten voraçment de fulles, creixen ràpidament, solen
mudar la pell quatre o cinc vegades, i eventualment es recobreixen de capolls i
després arriben a la forma adulta. Les erugues que excaven túnels a l'interior
de l'hoste es diuen corcs.
Les erugues tenen sis potes autèntiques (són hexàpodes)
al tòrax, quatre potes falses als segments intermedis de l'abdomen, i a vegades
una única parella de potes falses a l'últim segment abdominal. Una altra
diferència és que les erugues dels lepidòpters tenen ganxos a les potes falses.
L'espai entre les potes autèntiques pot variar des d'un petit espai en algunes
espècies fins a un gran espai en famílies tals com les Geometridae.
Les erugues no respiren per la boca. L'aire entra dins
llurs cossos a través d'una sèrie de petits tubets als costats dels seus tòraxs
i abdomen. Aquests tubets s'interconnecten dins el cos formant una xarxa
traqueal. No tenen sentits molt desenvolupats. En lloc de tenir ulls tenen sis
minúsculs ullets o «ocels» a la part baixa del cap. Confien en les seves
antenes per trobar aliment.
Algunes erugues es mengen les fulles de plantes que són
tòxiques per als altres animals. A elles no les afecta el verí, però s'acumula
dins el seu cos, fent-les altament tòxiques per a qualsevol ésser que se les
mengi. Les erugues «són màquines de menjar». Tenen el ritme de creixement més
alt de tots els animals.
L'objectiu de totes aquestes mesures defensives és que un predador que es mengi una d'aquestes erugues, o ho intenti, no desitgi tornar a repetir l'experiència.
dijous, 26 d’octubre del 2023
FAUNA DE MENORCA: LLAGOST (Oedaleus decorus)
LLAGOST (Oedaleus decorus)
ORTHOPTERA
La majoria són
alades. Dos parells d'ales, les anteriors dures, que protegeixen les
posteriors, que són membranoses i es troben doblegades al davall.
Característicament, el tercer parell de potes està adaptat al salt, i té per
tant uns músculs molt potents. L'aparell bucal és mastegador i la metamorfosi
és simple. Molts poden produir renous, rascant la tèbia de les potes posteriors
amb els èlitres.
Inclou tres
subordres principals: Acridinoidea (llagosts), Gryllinoidea (grills i cadell),
i Tettigonoidea (cavallets verds)
Sub. Acridinoidea
(llagosts) Són d'activitat diürna
Alimentació: S'alimenten de vegetals.
Al món hi ha més de 10.000 espècies diferents de llagostos.
divendres, 20 d’octubre del 2023
PLANTES DE MENORCA: LLEVAMANS - BOIXAC DE CAMP - GALDIRONS - LLEVAGAT (Calendula arvensis L.)
Calendula
arvensis L.
Família:
COMPOSITAE (ASTERACEAE)
Gènere:
Calendula
Nom comú català: Boixac
de camp. Galdirons. Llevagat. Llevamans.
Nom comú
castellà: Calendula. Flor de cada mes. Hierba de podador.
Maravilla silvestre.
Distribució per
províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears.
Lleida. Tarragona. València.
Distribució per
illes: Mallorca. Menorca. Eivissa. Cabrera.
Distribució
general (Fitogeografia): Circum-mediterrània
Categoria UICN: LCRisc mínim
Època de
floració: Gener, Febrer, Març, Abril, Maig, Setembre, Octubre,
Novembre, Desembre
Formes vitals: Teròfit.
Hàbitats: Camps de
conreu, Vores de camins, llocs alterats. Camps conrats i indrets ruderalitzats
de terra baixa.
Característiques: El llevamà és molt freqüent als camps de secà de les Illes, a la tardor podem trobar camps coberts de color taronja per mor de les flors d'aquesta planta. No hi ha cap altre espècie amb aquest color de flor en aquesta època del any. També són molt característics el seus fruits amb forma de cuc cobert d'espines.