MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

dilluns, 30 de juny de 2014

PLANTES DE MENORCA: ABATZER (Rubus ulmifolius Schott) -Fruit-


Es tracta d'una planta arbustiva sarmentosa, de tiges llargues, robustes, arquejades, anguloses i amb forts aculis amb forma de falç. És perenne semicaducifoli, resten moltes fulles a la planta durant l'hivern, les fulles són molt variables normalment amb de 3 a 5 folíols dentats de color verd fosc i glabres. La part de dalt, i amb pèls blancs a la part de sota. Les flors, rosades o blanques, estan agrupades en ramells paniculats i racemosos i apareixen de final de primavera fins principi d'estiu i són aprofitades per les abelles pera fer una mel molt apreciada.





Els fruits, formen una pluridrupa anomenada móra, verda al principi, després vermella i negra quan arriben a madurar, que és comestible.
La decocció de les fulles s'utilitza tradicionalment per les seves propietats antidiarreiques.
Els fruits, les móres, són molt populars, i s'utilitzen per preparar pastissos i confitures. Les flors són mel·líferes.






Rubus ulmifolius Schott
Família : ROSACEAE
Gènere : Rubus
Nom comú català : Abarta. Abatzer. Albarzer. Esbarzer. Morera. Morera salvatge. Morillera. Romeguer. Romiguera.
Nom comú castellà : Zarza.
Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.
Distribució per illes : Cabrera. Eivissa. Mallorca. Menorca.
Distribució general (Fitogeografia) : Holàrtica
Època de floració : Juny. Juliol. Agost.
Formes vitals : Faneròfit. Semicaducifoli.
Hàbitat : Forma bardisses a marges de camins, vora les parets seques i dins torrents.
Usos i propietats : Comestible o usos alimentaris. Medicinal.
Categoria IUCN : Poc preocupant
Característiques : Els esbarzers fan tiges (turons), que creixen molt ràpidament esteses pel terra, plenes d'agullons i amb fulles amb tres o cinc folíols. És molt freqüent arreu, sobretot a sòls humits, pot arribar a formar bardisses impenetrables. Per diferenciar-lo de Rubus caesius hem d'observar que la fulla és blanquinosa pel revers i les flors són rosades (a vegades blanquinoses), perquè aquesta altre espècie té les fulles verdes pels dos costats, i les flors són blanques. Floreix a l'Abril i Maig.

dimecres, 25 de juny de 2014

PLANTES DE MENORCA: SAFRÀ BORD (Crocus cambessedesii)


Afegeix la llegenda
Crocus cambessedesii J. Gay

Família : IRIDACEAE

Gènere : Crocus

Nom comú català : Safrà bord.

Distribució per províncies : Illes Balears.

Distribució per illes : Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània (Baleàrica)

Endèmiques : Illes Balears

Època de floració : Setembre. Octubre. Novembre. Desembre.

Formes vitals : Geòfit.

Hàbitat : Costes rocoses. Zones pedregoses i encletxes de roques a altituds superiors
Categoria IUCN : Poc preocupant
Característiques : El safrà bord es fàcilment identificable només per les fulles perquè són molt llargues i primes, són de color verd molt fosc però tenen una línia blanquinosa que corre de dalt a baix. Les flors surten al final de la tardor al mateix temps que creixen les fulles de l'any; aquestes flors, úniques per a cada planta, són blanques però solcades per una línies violàcies per la banda de defora dels tèpals. Es tracta d'un endemisme de Mallorca i Menorca que viu preferentment a les   escletxes de les roques de zones litorals i de muntanya.
Estatus : Endèmica.