PLANTES DE MENORCA: COLOMINA - FUMISTERRA - FUMUSTERRA - JUEVERT (Fumaria officinalis L. subsp. officinalis)

Fumaria officinalis L. subsp. officinalis

Família: PAPAVERACEAE

Gènere: Fumaria

Nom comú català: Colomina. Fumisterra. Fumusterra. Juevert.

Nom comú castellà: Fumaria. Palomina. Sangre de Cristo.

Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Cabrera.

Distribució general (Fitogeografia): Holoàrtica

Usos i propietats: Medicinal.

Categoria UICN: LCRisc mínim

Època de floració: Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set

Formes vitals: Teròfit.

Hàbitats: Camps de conreu, Vores de camins, llocs alterats. Camps de conreu i voreres de camins.

Característiques: Aquesta espècie del gènere Fumaria es reconeix perquè les flors tenen color vinós, els sépals són petits, i els fruits tenen l'àpex recte o una mica escotat. La podem trobar formant als camps de conreu i marges de camins juntament amb tantes altres plantes ruderals; de vegades pot arribar a ser molt abundant. Es diferencia d'altres Fumaria que poden viure als mateixos indrets per la mida dels sèpals i la forma dels fruits. Floreix des de l'hivern fins final de la primavera. 

FAUNA DE MENORCA: ARÀCNIDS - Araneus diadematus (Aranya de jardí europea o Aranya de la creu)

Araneus diadematus és una espècie d'aranya de la família dels araneids

La seva coloració és variable i va des del groc pàl·lid al marró negrós, amb marques clares a l'abdomen que, sovint, prenen la forma d'una creu. Les cries acabades de néixer tenen l'abdomen de color groc amb una taca fosca.

Les femelles són més grosses que els mascles: 10-13 mm de longitud contra 4-8, respectivament.

 4 parells de potes: el parell primer és llarg i és emprat per detectar vibracions a la teranyina. Davant de les potes utilitzades per a caminar hi ha també un parell de palps (semblants a potes), el qual és utilitzat per a l'emmagatzematge d'esperma en els mascles i inserir-lo en el cos de la femella per a la transferència d'aquell fluid orgànic.

A l'extrem de l'abdomen hi ha tres parells de glàndules que secreten seda.

A Menorca s’hi troben 219 espècies d’aranya conegudes.

PLANTES DE MENORCA: COA DE CAVALL - COA DE ROSSÍ - CUA DE CAVALL GROSSA (Equisetum telmateia Ehrh.) -Estròbils-

 https://imatgesdemenorca-magda.blogspot.com/2017/08/plantes-de-menorca-coa-de-cavall-coa-de.html

 Rizoma = Tija subterrània, normalment de creixement horitzontal, amb aspecte d’arrel.

 Estròbils = Els estròbils solen ésser anomenats cons o pinyes.

Equisetum telmateia Ehrh.

Família : EQUISETACEAE

Gènere : Equisetum

Nom comú català : Coa de cavall. Coa de rossí. Cua de cavall grossa. Cua d'egua. Equiset màxim. Herba estanyera. Trencanua.

Nom comú castellà : Cola de caballo. Equiseto mayor.

Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes : Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Holoàrtica

Època de floració : Març. Abril. Maig.

Formes vitals : Geòfit.

Hàbitat : Torrents i aiguamolls. Llocs molt humits

Usos i propietats : Medicinal.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : Com totes les cues de cavalls, aquesta espècie té un rizoma subterrani que treu branques aèries amb la típica estructura articulada, amb els nusos coberts de branques molt fines. En aquest cas les branques aèries són gruixades i toves, i els entrenusos són de color blanc, aquest caràcter permet diferenciar-la d'altres espècies d' Equisetum. Les fructificacions apareixen a la part apical de tiges fèrtils, que són diferents de les tiges estèrils. Viu al costat de canals i torrents a llocs molt ombrívols i humits. Fructifica al final de l'hivern i a la primavera.

TORRE D'ALCALFAR (SANT LLUÍS) 10-03-2019

Aquesta torre de defensa costanera espanyola es va restaurar fa pocs anys. Té forma troncocònica de tres plantes, que es manifesten a l'exterior per un ressalt o cordó, que envolta la torre com una faixa. Els murs es van construir de morter revestit a l'exterior per carreus.

A la planta baixa hi havia un petit magatzem de pólvora i una cisterna. Aquest petit espai interior quedava cobert per una cúpula semiesfèrica, sostre del pis intermedi. L'escala de caragol que comunica el pis intermedi amb la terrassa està encastada en el mur de la torre.

El matacà se situa sobre la porta d'entrada per defensar-la. La porta original és la que es troba a la planta intermèdia. La porta d'accés a la planta baixa es va obrir molt després de la seva construcció. La terrassa és una mica diferent de la de les torres angleses. Està limitada a l'exterior per un parapet i l'espai útil per a la peça d’artilleria (canó) està desplaçat pel que fa a l'eix de la torre per l'espai ocupat pel matacà; per això el seu sector de tir es limitava a 180 graus, que coincideix amb el tram més baix del parapet. En aquesta terrassa s'aprecia la zona on hi havia el forn per a les “bales vermelles”, projectils que s'escalfaven fins que aconseguien un color vermell roent. Aquests projectils, disparats contra els vaixells de buc i cobertes de fusta, en topar amb les estructures d'aquestes embarcacions i encastar-s’hi podien fer-les incendiar.

PLANTES DE MENORCA: Lotus corniculatus L. subsp. corniculatus

Lotus corniculatus L. subsp. corniculatus

Família: LEGUMINOSAE

Gènere: Lotus

Nom comú castellà: Corona de rey. Cuernecillo. Trébol de cuernos.

Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa.

Distribució general (Fitogeografia): Holoàrtica

Categoria UICN: LCRisc mínim

Època de floració: MarAbrMaiJunJulAgoSetOct

Formes vitals: Hemicriptòfit.

Hàbitats: Aiguamolls i salobrars. Camps de conreu, Vores de camins, llocs alterats. Costa rocosa. Prats i pastures sobre sòls humits. Ocasionalment a la costa.

Característiques: Lotus corniculatus a les Illes Balears viu sobretot als prats humits, sovint a prop de salobrars, però de vegades també pot trobar-se a pastures més seques. Els folíols són lanceolats i de color verd franc i les flors de color groc d'or, aquests caràcters permeten diferenciar-lo de Lotus cytisoides que té folíols més amples de color verd grisenc i les flors de color groc pàl·lid. Floreix al final de la primavera.

PARC NATURAL DE S'ALBUFERA DES GRAU - IMATGES ITINERARI SANTA MADRONA (16-02-2019) MAÓ

 Des de  Punta de ses Ànedes

 Cala de Santa Madrona

 Illot d'en Mel

 Illot des Cagaires

Prat de s'Albufera