dilluns, 30 d’octubre del 2017
dissabte, 28 d’octubre del 2017
PLANTES DE MENORCA: CAMPANETES DE JARDÍ (Ipomoea indica (Burm.) Merr.)
 |
|
Ipomoea indica (Burm.) Merr.
Família : CONVOLVULACEAE
Gènere : Ipomoea
Nom comú
català : Campanetes
de jardí.
Nom comú
castellà : Enredaderas.
Maravillas.
Distribució
per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona.
València.
Distribució
per illes : Eivissa.
Mallorca. Menorca.
Distribució
general (Fitogeografia) : Neotropical
Època de
floració : Juny.
Juliol. Agost. Setembre. Octubre. Novembre.
Formes
vitals : Faneròfit.
Hàbitat : Cultivada a
jardins i naturalitzada als marges de torrents i camps abandonats.
Categoria
IUCN : Poc
preocupant
Característiques
: La Ipomoea
indica és una planta introduïda del continent americà com a ornamental,
però que s'ha naturalitzat a molt llocs, ha colonitzat preferentment els marges
dels torrents. Les fulles lobulades i les flors grans i blaves, amb els pètals
soldats en tota la seva longitud (com passa a totes les corretjoles)
l'identifiquen perfectament. Ipomoea purpurea és semblant però amb flors
més petites, fulles senceres i és de cicle anual.
Estatus : Introduïda.
|
dijous, 26 d’octubre del 2017
dimarts, 24 d’octubre del 2017
PLANTES DE MENORCA: CARD NEGRE - CARD SANT – CARD DE SANG- ASSOTA-CRISTOS – CARD FUELL (Carthamus lanatus L.)
 |
|
Carthamus lanatus L.
Família : COMPOSITAE
(ASTERACEAE)
Gènere : Carthamus
Nom comú
català : Assota-Cristos.
Card de sang. Card fuell. Card negre. Card sant.
Nom comú
castellà : Cardo cabrero.
Cardohuso. Cártamo silvestre.
Distribució
per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona.
València.
Distribució
per illes : Cabrera.
Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.
Distribució
general (Fitogeografia) : Mediterrània
Època de
floració : Juny.
Juliol. Agost.
Formes
vitals : Teròfit.
Hàbitat : Camps de
conreus i vores de camins.
Categoria
IUCN : Poc
preocupant
Característiques
: Planta de
cicle anual, espinescent tant a les fulles com als capítols, les fulles són
dures i rígides. Les fulles de les tiges són amples i amb petits lòbuls armats
d'una espina; les fulles bassals tenen lòbuls que arriben quasi fins al ràquis
de la fulla. Els capítols tenen bràctees llargues i rígides, les flors són grogues.
Els fruits de la part més perifèrica dels capítols presenten un vilà de color
vermellós, els vilans interiors són blancs. La part superior de les branques i
els capítols estan coberts d'una pilositat en forma de tel d'aranya. Es pot
confondre amb Carlina lanata que viu i floreix en llocs i moments
semblants. Els diferenciarem per les fulles molt dividides de Carthamus
i per les bràctees interiors vermelloses que té Carlina. És freqüent als
camps secs i als erms. Floreix al principi de l'estiu.
|
diumenge, 22 d’octubre del 2017
divendres, 20 d’octubre del 2017
PLANTES DE MENORCA: VEÇA (Vicia sativa L. subsp. sativa )
 |
|
Vicia sativa L. subsp. sativa
Família : LEGUMINOSAE
Gènere : Vicia
Nom comú
català : Veça.
Nom comú
castellà : Garrobilla.
Veza.
Distribució
per províncies : Illes Balears.
Distribució
per illes : Eivissa.
Formentera. Mallorca. Menorca.
Distribució
general (Fitogeografia) : Holoàrtica
Època de
floració : Abril. Maig.
Juny. Juliol.
Formes
vitals : Teròfit.
Hàbitat : Cultivada i
subespontània a camps de conreu i camins.
Característiques
: Les veces
tenen fulles grans amb molts folíols que són amples al seu àpex, sovint tenen
un circell ramificat a l'extrem de la fulla; també sol haver nectaris foscos a
les estípules. Vicia sativa té les flors sobre la tija just a la aixella
de les fulles, són flors grans, fins a 1,5 cm, purpurines o violàcies. El
llegum és bastant ample, fins 1 cm d'amplada. Aquesta espècie és molt
polimorfa, s'han descrit diverses subspècies, la que es presenta aquí és la que
s'utilitza normalment als conreus, i que sovint apareix com subespontània.
|
dimecres, 18 d’octubre del 2017
dilluns, 16 d’octubre del 2017
PLANTES DE MENORCA: TRÈVOL MADUIXER (Trifolium fragiferum L.)
 |
|
Trifolium fragiferum L.
Família : LEGUMINOSEAE
Gènere : Trifolium
Nom comú català : Trèvol
maduixer.
Nom comú
castellà : Fresa de
burro. Trébol fresa. Trébol fresero.
Distribució
per províncies : Illes Balears.
Distribució
per illes : Eivissa.
Mallorca. Menorca.
Distribució
general (Fitogeografia) : Holoàrtica
Època de
floració : Abril. Maig.
Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre.
Formes
vitals : Hemicriptòfit.
Hàbitat : Pradells
sobre sòls més o menys humits i al voltant de cursos d´aigua.
Categoria
IUCN : Poc
preocupant
Característiques
: Aquest
trèvol és corrent a llocs humits. És perenne amb tiges que formen arrels a la
base. Es caracteritza per les seves flors rosades que quan fructifiquen inflen
el calze i la inflorescència esdevé un glomèrul tomentós. El diferenciarem de Trifolium
pubescens perquè aquest té el peduncle de la inflorescència més curt que la
fulla, mentre que Trifolium fragiferum el té més llarg. D'altre banda Trifolium
resupinatum és anual i té uns calzes amb dues dents molt llargues i ben
característiques. Floreix al mes d'abril i durant l'estiu a llocs humits.
|
dissabte, 14 d’octubre del 2017
dijous, 12 d’octubre del 2017
PLANTES DE MENORCA: BOTXES - FONOLLASSA - PASTANAGA BORDA (Daucus carota L. subsp. carota)
.JPG)
.JPG)
Infructescència
 |
|
Daucus carota L. subsp. carota
Família : UMBELLIFERAE
(APLACEAE)
Gènere : Daucus
Nom comú
català : Botxes.
Fonollassa. Pastanaga borda.
Nom comú
castellà : Zanahoria
silvestre.
Distribució
per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona.
València.
Distribució
per illes : Cabrera.
Dragonera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.
Distribució
general (Fitogeografia) : Pluriregional
Època de
floració : Abril. Maig.
Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre. Novembre.
Formes
vitals : Hemicriptòfit.
Hàbitat : Camps i
voreres de camins.
Usos i
propietats : Comestible o
usos alimentaris.
Categoria
IUCN : Poc
preocupant
Característiques
: La pastanaga
silvestre és molt abundant a les vores dels camins i camps de conreus
abandonats. Fa una gran umbel·la blanca que dóna fruits coberts per espinetes;
l'umbel·la es tanca en el moment de la fructificació. Tota la planta està
coberta per una pil·lositat una mica aspre al tacte. L'arrel fa un inconfusible
aroma a pastanaga quan la pelem amb l'ungla. La subsp. maximus es
diferencia d'aquesta perquè té la umbel·la més ample de 12cm. Floreix al final
de la primavera. Pel gènere Daucus hem seguit la nomenclatura de J.
Pujadas (2002) An. Jard. Bot. Madrid, 59 (2); 368-375.
|
Subscriure's a:
Missatges (Atom)