ESCULL DES FRARES - CORNIOLA (CIUTADELLA)

PLANTES DE MENORCA: CAMPANETES DE JARDÍ (Ipomoea indica (Burm.) Merr.)

Ipomoea indica (Burm.) Merr.

Família : CONVOLVULACEAE

Gènere : Ipomoea

Nom comú català : Campanetes de jardí.

Nom comú castellà : Enredaderas. Maravillas.

Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes : Eivissa. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Neotropical

Època de floració : Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre. Novembre.

Formes vitals : Faneròfit.

Hàbitat : Cultivada a jardins i naturalitzada als marges de torrents i camps abandonats.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : La Ipomoea indica és una planta introduïda del continent americà com a ornamental, però que s'ha naturalitzat a molt llocs, ha colonitzat preferentment els marges dels torrents. Les fulles lobulades i les flors grans i blaves, amb els pètals soldats en tota la seva longitud (com passa a totes les corretjoles) l'identifiquen perfectament. Ipomoea purpurea és semblant però amb flors més petites, fulles senceres i és de cicle anual.

Estatus : Introduïda.

PUNTA FRA BERNAT - CORNIOLA (CIUTADELLA)

PLANTES DE MENORCA: CARD NEGRE - CARD SANT – CARD DE SANG- ASSOTA-CRISTOS – CARD FUELL (Carthamus lanatus L.)

Carthamus lanatus L.

Família : COMPOSITAE (ASTERACEAE)

Gènere : Carthamus

Nom comú català : Assota-Cristos. Card de sang. Card fuell. Card negre. Card sant.

Nom comú castellà : Cardo cabrero. Cardohuso. Cártamo silvestre.

Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes : Cabrera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània

Època de floració : Juny. Juliol. Agost.

Formes vitals : Teròfit.

Hàbitat : Camps de conreus i vores de camins.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : Planta de cicle anual, espinescent tant a les fulles com als capítols, les fulles són dures i rígides. Les fulles de les tiges són amples i amb petits lòbuls armats d'una espina; les fulles bassals tenen lòbuls que arriben quasi fins al ràquis de la fulla. Els capítols tenen bràctees llargues i rígides, les flors són grogues. Els fruits de la part més perifèrica dels capítols presenten un vilà de color vermellós, els vilans interiors són blancs. La part superior de les branques i els capítols estan coberts d'una pilositat en forma de tel d'aranya. Es pot confondre amb Carlina lanata que viu i floreix en llocs i moments semblants. Els diferenciarem per les fulles molt dividides de Carthamus i per les bràctees interiors vermelloses que té Carlina. És freqüent als camps secs i als erms. Floreix al principi de l'estiu.

CODOLAR DES FRARES - CORNIOLA (CIUTADELLA)

PLANTES DE MENORCA: VEÇA (Vicia sativa L. subsp. sativa )

Vicia sativa L. subsp. sativa

Família : LEGUMINOSAE

Gènere : Vicia

Nom comú català : Veça.

Nom comú castellà : Garrobilla. Veza.

Distribució per províncies : Illes Balears.

Distribució per illes : Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Holoàrtica

Època de floració : Abril. Maig. Juny. Juliol.

Formes vitals : Teròfit.

Hàbitat : Cultivada i subespontània a camps de conreu i camins.

Característiques : Les veces tenen fulles grans amb molts folíols que són amples al seu àpex, sovint tenen un circell ramificat a l'extrem de la fulla; també sol haver nectaris foscos a les estípules. Vicia sativa té les flors sobre la tija just a la aixella de les fulles, són flors grans, fins a 1,5 cm, purpurines o violàcies. El llegum és bastant ample, fins 1 cm d'amplada. Aquesta espècie és molt polimorfa, s'han descrit diverses subspècies, la que es presenta aquí és la que s'utilitza normalment als conreus, i que sovint apareix com subespontània.

CARRERS DE FORNELLS (II)

CARRER TRAMUNTANA 

PLANTES DE MENORCA: TRÈVOL MADUIXER (Trifolium fragiferum L.)

Trifolium fragiferum L.

Família : LEGUMINOSEAE

Gènere : Trifolium

           Nom comú català : Trèvol maduixer.

Nom comú castellà : Fresa de burro. Trébol fresa. Trébol fresero.

Distribució per províncies : Illes Balears.

Distribució per illes : Eivissa. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Holoàrtica

Època de floració : Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre.

Formes vitals : Hemicriptòfit.

Hàbitat : Pradells sobre sòls més o menys humits i al voltant de cursos d´aigua.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : Aquest trèvol és corrent a llocs humits. És perenne amb tiges que formen arrels a la base. Es caracteritza per les seves flors rosades que quan fructifiquen inflen el calze i la inflorescència esdevé un glomèrul tomentós. El diferenciarem de Trifolium pubescens perquè aquest té el peduncle de la inflorescència més curt que la fulla, mentre que Trifolium fragiferum el té més llarg. D'altre banda Trifolium resupinatum és anual i té uns calzes amb dues dents molt llargues i ben característiques. Floreix al mes d'abril i durant l'estiu a llocs humits.

CALA ES MORTS (CIUTADELLA) 2017

PLANTES DE MENORCA: BOTXES - FONOLLASSA - PASTANAGA BORDA (Daucus carota L. subsp. carota)

Infructescència

Daucus carota L. subsp. carota

Família : UMBELLIFERAE (APLACEAE)

Gènere : Daucus

Nom comú català : Botxes. Fonollassa. Pastanaga borda.

Nom comú castellà : Zanahoria silvestre.

Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes : Cabrera. Dragonera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Pluriregional

Època de floració : Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre. Novembre.

Formes vitals : Hemicriptòfit.

Hàbitat : Camps i voreres de camins.

Usos i propietats : Comestible o usos alimentaris.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : La pastanaga silvestre és molt abundant a les vores dels camins i camps de conreus abandonats. Fa una gran umbel·la blanca que dóna fruits coberts per espinetes; l'umbel·la es tanca en el moment de la fructificació. Tota la planta està coberta per una pil·lositat una mica aspre al tacte. L'arrel fa un inconfusible aroma a pastanaga quan la pelem amb l'ungla. La subsp. maximus es diferencia d'aquesta perquè té la umbel·la més ample de 12cm. Floreix al final de la primavera. Pel gènere Daucus hem seguit la nomenclatura de J. Pujadas (2002) An. Jard. Bot. Madrid, 59 (2); 368-375.