ARQUEOLOGIA DE SANITJA - CAP DE CAVALLERIA (FORNELLS) 2012

AQUEST JACIMENT DE SANITJA SEGUEIX APORTANT ACTUALMENT SORPRESES ARQUEOLÒGIQUES,  GRÀCIES AL TREBALL D’EXCAVACIÓ I ESTUDI DE L’EQUIP DE L’ECOMUSEU CAP DE CAVALLERIA

El jaciment de Sanitja es troba a l’extrem nord de l’illa de Menorca, en el privilegiat marc natural de Cap de Cavalleria, una zona d’extraordinària bellesa i gran riquesa històrica i arqueològica.

Els treballs arqueològics en la zona s’han dirigit des de l’Ecomuseu Cap de Cavalleria.

Gràcies a aquests treballs, s’ha identificat un campament militar romà datat en el moment de la conquista romana de Menorca l’any 123 a.C.

Restes campament militar romà a Sanisera

 

A la zona Est del torrent es troben les restes de l'antiga ciutat romana de Sanisera

LA CONSTRUCCIÓ DEL CAMPAMENT

En conquerir un territori, els militars romans s’establien en un lloc estratègic i pacífic per tenir més fàcil el subministrament d’aliments i passar el període hivernal. A Sanisera , es van instal•lar primer en tendes de campanya, després van construir el campament amb edificis de fonaments de pedra, parets de tovot i teulades semblants a les actuals suportades amb bigues de fusta.

La construcció de la ciutat romana de Sanisera es va iniciar uns setanta anys més tard, l’any 50 dC, a l’altra riba del port de Sanitja, a recer dels forts vents de tramuntana. Ocupa unes 13 hectàrees i la van habitar els romans fins a finals del segle VI.

Els arqueòlegs suposen que en aquest campament la guarnició romana estava en contacte amb els indígenes talaiòtics, els famosos foners baleàrics, per la quantitat de pedres de fona trobades. És possible que fos un punt de reclutament i d’ensinistrament dels foners, que actuarien com a auxiliars dels exèrcits romans durant l’època republicana

Posteriorment, sabem que s’hi va assentar una petita comunitat musulmana de la que coneixem les restes d’una mesquita àrab de petites dimensions.

Restes habitacions d’una “Domus”, una casa romana, de 70 metres de llargària per 25 metres i està situada al centre de la ciutat que els romans varen fundar junt al port de Sanitja

RESTES BASÍLICA PALEOCRISTIANA

La basílica paleocristiana, segons explica el director de l’Ecomuseu, va ser descoberta l’any passat. La hipòtesis de l’arqueòleg és que pot haver estat construïda i utilitzada durant els anys 450 i 650 dC., i formava part d’un recinte considerat un monestir entre els segles V i VI de la nostra era.

Menorca.info 25-09-2012 (Laura Bañón)

NECRÒPOLIS

L'Ecomuseu Cap de Cavalleria de Menorca té programat aquest any 2012 l’excavació d’una agrupació de tombes romanes d’una necròpolis localitzada a les afores de la ciutat de Sanisera habitada entre el 123 a.C. i el 550 d.C. Les excavacions estan dirigides per Fernando Contreras, director de l’Ecomuseu Cap de Cavalleria amb l’assistència d’especialistes en antropologia física i restauració.

La necròpolis consta de 43 tombes, de 2,10 metres de longitud per 0,50 d’ample. Quasi totes varen ser construïdes en cista, és a dir, excavades a la roca amb una base de pedres planes i les parets folrades amb lloses de pedra amb un grossor màxim de 7 centímetres.
Cada tomba contenia, per regla general, les restes de quatre individus, quasi tots adults i sense que es pugui determinar l’existència de parentesc entre ells, a més de no haver-ne detectat dades de desigualtat de la població. Les persones inhumades en aquesta necròpolis seguien un mateix patró ritual, a l’estar orientats els peus a l’est i el cap a l’oest.

SANITJA: LA PRIMERA MESQUITA DE LES BALEARS
A Menorca i a Mallorca, el topònim Sa Mesquida indica l’existència d’aquests tipus d’edifici de culte àrab. L’arqueologia encara no ens ha proporcionat gaire informació tot i que ha permès documentar la primera mesquita de les Balears al port de Sanitja. Consisteix en una habitació rectangular amb un minaret de planta semicircular situat al centre del mur sud. La porta encara no s’ha identificat tot i que en construccions similars sol situar-se al centre del mur nord. La coberta seria plana, amb branques i impermeabilitzada amb sorra. Per a la construcció es van aprofitar materials de la ciutat romana. Probablement, a Sanitja hi havia una alqueria dedicada al cultiu de cereals, hortalisses i pastura.

(Ecomuseu Cap de Cavalleria)

BASÍLICA PALEOCRISTIANA DES CAP DES PORT (FORNELLS) 2012

La basílica paleocristiana des Cap des Port va ser descoberta l’any 1958. Un cop realitzades les excavacions arqueològiques es van poder documentar les restes arquitectòniques del recinte de culte i un conjunt d’habitacions situades al SE d’aquest recinte. La basílica s’estructura arquitectònicament a partir d’una nau central orientada a l’est, al voltant de la qual hi trobem adossades vàries estances que amb el temps han patit canvis estructurals, com ara reformes o ampliació del seu espai. La característica més singular de l’edifici és la gran articulació del seu espai intern. A través de l’estudi del material ceràmic sabem que la datació fundacional de la basílica és de finals del segle V dC / inicis del segle VI dC, perdurant el seu funcionament al llarg del segle VII dC.

Les excavacions arqueològiques realitzades el 1959 i el decenni 1975-1985 van posar al descobert una cripta en forma de creu grega, situada a l’espai que ocupa l’absis. Al costat oest de la cripta es conserven les restes d’unes escales que comunicaven la nau central amb el santuari i el cor. El cor estaria a un nivell superior cobert amb volta i es va trobar enfonsat a l’interior de la nau, cobrint tot l’espai entre la porta d’accés a la basílica i l’extrem oest de la nau. El baptisteri està situat a l’extrem NE de l’edifici: l’habitació estava pavimentada amb opus signinum, l’antic ciment romà i s’hi va trobar la piscina en forma d’estrella de quatre puntes. Excepcionalment, les excavacions van deparar la troballa de pintures murals, amb l’existència de nombrosos grafits en llengua grega i llatina. A l’interior del recinte també es van localitzar cinc cambres funeràries.

Dins l’itinerari 4 del Camí de Cavalls, agafant el tram d’entrada de Ses Salines de Fornells (on deixem es cotxe), caminant uns 20 minuts s’arriba a les restes de la Basílica.