PRAT DE SON BOU - ALBUFERA DE SES CANESSIES (ALAIOR) 2022

El prat de Son Bou, també conegut com l'albufera de ses Canessies, constitueix una de les principals zones humides de Menorca i la més important de la costa sud. Es tracta d'una maresma litoral d'unes 80 hectàrees disposada gairebé en paral·lel a la costa, separada del mar per un braç de sorra que forma la platja de Son Bou i Talis. La zona humida s'alimenta de dos torrents, el que davalla pel barranc de sa Vall o Son Boter, en la part occidental, i el del barranc des Bec, més a l'est. La permanència de l'aigua varia de forma irregular entre les zones entollades temporalment i la zona més profunda, on la làmina d'aigua persisteix durant tot l'any. En les primeres, la vegetació predominant és el canyís (Phragmites australis), acompanyat de la vistosa corretjola blanca (Calystegia sepium) i de la coneguda bova (Typha angustifolia). En els tolls més profunds hi ha diverses espècies d'hidròfits d'aigua dolça (plantes que viuen completament submergides dins de l'aigua) dels gèneres Potamogeton i Zannichellia. A les ribes són habituals els tamarells (Tamarix spp.) i els joncs marins (Scirpus maritimus).

Al llarg de tot l'any passen per la zona humida centenars d'aus aquàtiques, i a la fi de primavera i estiu n'hi ha un nombre important que crien amagades entre l'espessa vegetació. Durant l'hivern abunden diverses espècies d’ànedes i garses, i en finalitzar la primavera crien l'ànec coll-verd (Anas platyrhynchos), la fotja (Fulica atra) i la gallineta d'aigua (Gallinula chloropus). Tampoc resulta difícil veure algun exemplar del gall d'aigua (Porphyrio porphyrio), amb el seu bell plomatge blau. Antigament, cap als anys cinquanta, es conreava arròs en tota la zona humida

                                                                              

Veure cartell demanant tancar barrera perquè els porcs no s'escapin

PRAT DE SON BOU / ALBUFERA DE SES CANESSIES (ALAIOR) 2-02-2020

Prat de Son Bou

El prat de Son Bou, també conegut com l'albufera de ses Canessies, constitueix una de les principals zones humides de Menorca i la més important de la costa sud. Es tracta d'una maresma litoral d'unes 80 hectàrees disposada gairebé en paral·lel a la costa, separada del mar per un braç de sorra que forma la platja de Son Bou i Talis. La zona humida s'alimenta de dos torrents, el que davalla pel barranc de sa Vall o Son Boter, en la part occidental, i el del barranc des Bec, més a l'est. La permanència de l'aigua varia de forma irregular entre les zones entollades temporalment i la zona més profunda, on la làmina d'aigua persisteix durant tot l'any. En les primeres, la vegetació predominant és el canyís (Phragmites australis), acompanyat de la vistosa corretjola  blanca (Calystegia sepium) i de la coneguda bova (Typha angustifolia). En els tolls més profunds hi ha diverses espècies d'hidròfits d'aigua dolça (plantes que viuen completament submergides dins de l'aigua) dels gèneres Potamogeton i Zannichellia. A les ribes són habituals els tamarells (Tamarix spp.) i els joncs marins (Scirpus maritimus).  

Al llarg de tot l'any passen per la zona humida centenars d'aus aquàtiques, i a la fi de primavera i estiu n'hi ha un nombre important que crien amagades entre l'espessa vegetació. Durant l'hivern abunden diverses espècies d'ànades i garses, i en finalitzar la primavera crien l'ànec coll-verd (Anas platyrhynchos), la fotja (Fulica atra) i la gallineta d'aigua (Gallinula chloropus). Tampoc resulta difícil veure algun exemplar del gall d'aigua (Porphyrio porphyrio), amb el seu bell plomatge blau. Antigament, cap als anys cinquanta, es conreava arròs en tota la zona humida

 

PRAT DE SON BOU (ALAIOR) 12-10-2019

El prat rep les aigües dolces dels barrancs de Son Boter i des Bec, situats a ponent, i de son Bou, situat a llevant. Hi ha una petita entrada d'aigües marines per infiltració a través de l'arena de la platja i també durant els temporals, en què les onades arriben fins a la zona humida a través de dues goles situades a la part central de la platja. Ara bé, la major part de les aigües que mantenen la zona humida són dolces i provenen de l'aqüífer des Migjorn, el més important de l'illa. Des del 1946 fins al 1963, el prat va ser utilitzat per al conreu de l'arròs.  

PRAT DE SON BOU (ALAIOR)

El prat rep les aigües dolces dels barrancs de Son Boter i des Bec, situats a ponent, i de son Bou, situat a llevant. Hi ha una petita entrada d'aigües marines per infiltració a través de l'arena de la platja i també durant els temporals, en què les onades arriben fins a la zona humida a través de dues goles situades a la part central de la platja. Ara bé, la major part de les aigües que mantenen la zona humida són dolces i provenen de l'aqüífer des Migjorn, el més important de l'illa. Des del 1946 fins al 1963, el prat va ser utilitzat per al conreu de l'arròs.

El conjunt de Son Bou és molt singular en el context de Menorca, ja que la zona humida està delimitada per una platja molt llarga (2,5 km) amb dunes disposades de forma paral·lela a la línia de costa i exposades als vents de component sud. El sistema actua com a barra, d’uns 1.400 metres de longitud, d’una zona humida de gran importància que rep aports d’aigua dels barrancs adjacents.

A l'illa no hi ha cap altra platja tan llarga, ni cap dels altres sistemes dunars importants (es Grau, Son Saura del Nord, Tirant, Cavalleria, Pregonda, cala Pilar i la Vall) no té una disposició de les dunes com aquesta. En aquests altres sistemes, les dunes segueixen una disposició paral·lela al vent dominant i independent de la línia de costa, un fet excepcional a la Mediterrània occidental. En canvi, a Son Bou les dunes segueixen el patró normal al litoral mediterrani, és a dir, dunes paral·leles a la costa i transversals al vent dominant.

El prat de Son Bou és la segona zona humida en importància de Menorca. Els excedents d’aigua arriben a la mar a través de dues goles que travessen la platja i a través d’una tercera sortida artificial picada a la roca, situada a l’extrem occidental, a la zona de Talis, coneguda amb el nom de sa Mina Nova.

Son Bou compta amb una petita albufera, que constitueix un refugi per a les aus aquàtiques migratòries.