MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO EL 18 DE SETEMBRE DE 2023
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CALA SANT ESTEVE. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CALA SANT ESTEVE. Mostrar tots els missatges

divendres, 17 de juny del 2022

FORN DE CALÇ s. XVIII PUNTA DES MIGJORN - CALA SANT ESTEVE (ES CASTELL) 15-06-2022

Foto de 28-06-2013

Construcció semi-encastada al penyal de planta quasi circular. La part construïda està realitzada amb carreus ben escairats de forma regular; fet de marès i rematat en la part superior. Consta tres obertures en forma d'arc de mig punt, alguns dels quals són cecs, i d'altres permeten l'entrada a la part baixa del forn. La part del forn en sí és a bocinada tenint en la part més alta el diàmetre més gran. Aquesta part és de maons refractaris.

Actualment ubicat en un entorn de casetes de segona residència, amb un paisatge de cantera d'extracció de la Punta del Migjorn. Situat a 100 metres del Fort Malborough.


La tipologia de forn correspon a un espai central circular recobert de material refractari i pas perimetral amb vàries boques (obertures a la part inferior) per alimentar el foc.










http://culturapopularmenorca.cat/continguts/?page_id=734

dilluns, 15 de juliol del 2013

CALA SANT ESTEVE (ES CASTELL)





Cala Sant Esteve està a 2,5 quilòmetres de Es Castell de Menorca, flanquejada per el Fort Marlborough (construït pels anglesos entre 1710 i 1716) i el Castell de Sant Felip (de vital importància durant el segle XVIII per a la defensa del Port de Maó), així com situada entre la Torre d’en Penjat (a 150 metres de la mar, d’estructura troncocònica, atalaia de tres plantes i belles vistes panoràmiques) i Punta de Sant Carles, on s’alça el Far de Maó, donant accés al port homònim.
Un entrant de mar, gros, en forma de essa i que penetra profundament cap a l’oest, forma quan toca terra ferma aquesta zona de bany sense arena, amb una pendent pronunciada (molt a prop de la vorera es deixa de fer peu). Un gran nombre de residències estiuenques voregen el seu extens recorregut, així com una elevada quantitat de barques petites estan ancorades al seu litoral sinuós.
Aquesta zona de bany té una orientació cap el nord-est i rep l’embat de vent amb força mitjana, la qual cosa provoca unes onades fortes. Tot i així, registra una afluència mitjana de banyistes locals i turistes.