MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO EL 18 DE SETEMBRE DE 2023
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris POBLATS PREHISTÒRICS. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris POBLATS PREHISTÒRICS. Mostrar tots els missatges

dilluns, 13 de setembre del 2010

TORRALBA D'EN SALORT -POBLAT PREHISTÒRIC- (ALAIOR)



Poblat prehistòric d'època talaiòtica que cronològicament se situa entre l'any 1000 a.C. i l'època romana, encara que va perdurar fins a època medieval. La taula és un tipus de monument de planta absidal i façana còncava; en el seu interior presenta dos grans blocs de pedra formant una "T". Es tracta d'un edifici de culte, en forma de ferradura amb capelles laterals.
TALAIOT.- El talaiot és l'edifici més significatiu de la prehistòria menorquina i mallorquina. Dóna nom a tota una cultura que va des del segle XIII a.C. època en què s'inicia la seva construcció, fins a l'inici de la conquesta romana produïda l'any 123 a.C. Està edificat sobre una elevació de terreny i servia per vigilar el territori.

























SITGES.- Les sitges són uns elements molt comuns en els poblats talaiòtics. Són cavitats excavades a la roca mare, utilitzades per emmagatzemar-hi aliments o per dipositar-hi aigua, quan són destinades a aquesta funció, normalment tenen algun tipus de canalització que fa que l'aigua de pluja es dipositi al seu interior.













Restes d'una construcció en marés, possiblement del segleXVII i per la seva estructura de les petites capelles que presenta, devia ser una església rural.






HIPOGEUS TALAIÒTICS.- Aquests hipogeus són coves artificials excavades a la roca mare durant l'època talaiòtica. Van ser utilitzats com a tombes comunitàries i s'hi realitzaven rituals funeraris. Els més antics són de planta senzilla, progressivament es varen complicar i ampliar fins arribar a les plantes polilobulades.

MURALLA CICLÒPIA.- Alguns dels poblats talaiòticsdisposen de muralles que els envolten. Aquestes segueixenun esquema constructiu que es repeteix: a) sòcol, b) granslloses en posició vertical, c) filades de pedres de tamany més petit i forma més o menys rectangular. Aquests murs sempre tenen una cara interna i una cara externa consolidats amb reble (pedra petita i terra) i arriben a amplàries de gairebé quasi quatre metres. El traçat de la muralla d'aquest poblat no es conserva més que en un petit tram.



SALA HIPÒSTILA.- La sala hipòstila consta de tres parts: túmul, corredor d'accés i cambra. Arquitectònicamentestà formada per pilastres o columnes que suporten les grans lloses que formen la coberta. Aquest recinte va ser excavat el mes de juliol de 1973. Després d'aquesta excavació els arqueòlegs opinen que tenia la funció d'emmagatzemar aliments.






















































divendres, 5 de març del 2010

TALATÍ DE DALT -POBLAT PREHISTÒRIC- (MAÓ) 2010




El poblat de Talatí de Dalt (finals II mil·lenni - I mil·lenni aC), destaca per dos elements: la singularitat de la seva taula i la presència de coves megalítiques. La taula és un monument compost per dues grans pedres, una vertical -que fa les funcions de suport-, i una altra d'horitzontal, a mena de capitell. El conjunt conforma una T gegantina que ocupa una posició més o menys central d'un recinte de planta absidal. Es tracta d'un monument únic i exclusiu de Menorca, però també és molt controvertit. Sobre les taules s'han escrit les més diverses teories, però avui és acceptat que el recinte on es troben era un santuari o recinte sacre on es realitzaven sacrificis i rituals. La mateixa taula devia tenir un significat simbòlic, que de moment no ha estat interpretat de manera satisfactòria. També s'ha discutit molt si el recinte estava descobert -com creuen diversos especialistes-, o si es tractava d'un edifici cobert; en aquest cas la taula actuaria com a columna central que sostindria el sostre.
La taula de Talatí presenta la particularitat de tenir una pilastra que descansa sobre la pedra capitell. Es tracta d'una pilastra lateral que degué caure de manera accidental en una època posterior, quedant tombada sobre la taula tal i com la veiem avui. A prop de la taula hi ha un gran talaiot en part derruït, i diverses coves megalítiques, és a dir, construïdes amb aparell ciclopi i cobertes amb lloses sostingudes per pilastres. Aquestes coves són un altre dels atractius del jaciment.