 |
Hipogeu o cova
artificial d’enterrament
Lloc de Binipati Nou
Una interessant i magnífica
excursió de la Menorca Talaiòtica organitzada pel GOB el passat 7 d’abril
|
dilluns, 29 d’abril de 2019
HIPOGEU DE BINIPATI NOU (CIUTADELLA)
dissabte, 27 d’abril de 2019
PLANTES DE MENORCA: ORDI (Hordeum vulgare L.)
 |
|
Hordeum vulgare L.
Família: GRAMINEAE (POACEAE)
Gènere: Hordeum
Nom comú català: Ordi.
Nom comú castellà: Cebada.
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona.
Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.
Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa.
Formentera.
Usos i propietats: Comestible o usos
alimentaris.
Formes vitals: Teròfit.
Hàbitats: Camps de conreu, Vores de camins,
llocs alterats. Cultivades. Cultivat com a cereal.
Característiques: L'ordi és un cereal amplament
cultivat per to arreu, té les espigues poc comprimides i és reconeixen 4 o 6
cairells. És molt més gran que H. murinum i a més cada espigueta presenta una
característica aresta llarga i gruixuda.
|
dijous, 25 d’abril de 2019
NAVETA DE BINIPATI NOU (CIUTADELLA)
 |
El monument presenta planta de
ferradura allargada, molt deteriorada en el parament exterior, amb un total de
10,76 m de llargària per 6,05 m d’amplària màxima.
 |
Pel material trobat es pot afirmar que
es tracta d’un jaciment tancat propi del talaiòtic inicial i amb finalitat
funerària del període talaiòtic I, o sigui a la segona part del II mil·lenari
a.C. amb una indústria pròpia d’un bronze mitjà-final.
|
 |
|
En aquest enllaç hi trobareu el
document amb informació de l’excavació
d’urgència d’aquesta naveta que es dugué a terme sota la direcció de Lluís
Plantalamor i Jaume Sastre Moll, amb ajut de personal contractat i amb la
col•laboració d’alumnes de l’Institut J.M. Quadrado de Ciutadella. Es realitzà entre
els mesos de desembre de 1982 i gener de 1983.
|
BINIPATI NOU
 |
Una interessant i magnífica
excursió de la Menorca Talaiòtica organitzada pel GOB el passat 7 d’abril.
|
dimarts, 23 d’abril de 2019
PLANTES DE MENORCA: ESTRAMONI - HERBA PUDENTA - SETGE (Scrophularia peregrina L.)
 |
|
Scrophularia peregrina L.
Família: SCROPHULARIACEAE
Gènere: Scrophularia
Nom comú català: Estramoni. Herba pudenta.
Setge.
Nom comú castellà: Estramonio.
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló.
Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.
Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa.
Formentera.
Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània
Categoria UICN: LCRisc mínim
Època de floració: Ab rMai Jun
Formes vitals: Teròfit.
Hàbitats: Camps de conreu, Vores de camins,
llocs alterats. Superfícies rocoses, parets seques i marges. Vores de camins,
horts, parets.
Característiques: Herba de cicle anual que
trobarem sovint per les escletxes de les roques o a damunt de les parets
seques, però també als marges dels camins. Creix erecte i es ramifica molt poc.
Com a moltes escrofulariàcies les tiges són de secció quadrada i les fulles són
oposades. Sovint les tiges prenen colors vermellosos. Les fulles tenen el marge
dentat, amb l'àpex agut i la base arrodonida o en forma de cor. Les flors es
fan a la meitat superior de la planta, són petites però ben visibles, de color
purpuri molt fosc. A Balears només viu una altre espècie de Scrophularia que es
herbàcia (Scrophularia auriculata ) que es diferencia fàcilment per la seva
major mida i per les fulles lobulades. Scrophularia peregrina floreix a la
primavera.
|
diumenge, 21 d’abril de 2019
"NAU VICTORIA" (MAÓ) 11-04-2019
 |
La Nau Victoria a Maó per a commemorar el
cinquè Centenari de la Primera Volta al Món
Es tracta d’una rèplica fidel de la nau llegendària que entre 1519 i 1522 va aconseguir culminar la primera circumnavegació del planeta, capitanejada per Magallanes i Elcano. Un sorprenent vaixell històric de 26 m d’eslora i 7 m de mànega, de pi i roure. |
divendres, 19 d’abril de 2019
PLANTES DE MENORCA: PLANTATGE MARÍ (Plantago crassifolia Forsk.)
 |
|
Plantago crassifolia Forsk.
Família: PLANTAGINACEAE
Gènere: Plantago
Nom comú català: Plantatge marí.
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló.
Girona. Illes Balears. Tarragona. València.
Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa.
Formentera.
Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània
Categoria UICN: LCRisc mínim
Època de floració: Mai Jun Jul Ago Set
Formes vitals: Hemicriptòfit.
Hàbitats: Aiguamolls i salobrars. Platges i
dunes, sòls arenosos. Zones humides costaneres amb sòls salins.
Característiques: Plantago crassifolia viu als
marges dels salobrars, com és una planta rizomatosa, o sigui que té una xarxa
de tiges subterrànies horitzontals, forma una mena de gespes bastant denses. Té
les fulles linears, carnoses i semicilíndriques, de vegades amb algunes dents
al marge. De vegades es pot confondre amb individus de Plantago coronopus
perennes, però aquests tenen les fulles clarament dentades. Floreix al final de
la primavera i estiu.
|
Subscriure's a:
Missatges (Atom)