MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

dilluns, 29 d’abril de 2019

HIPOGEU DE BINIPATI NOU (CIUTADELLA)



Hipogeu o cova artificial d’enterrament 

Lloc de Binipati Nou
Una interessant i magnífica excursió de la Menorca Talaiòtica organitzada pel GOB el passat 7 d’abril

dissabte, 27 d’abril de 2019

PLANTES DE MENORCA: ORDI (Hordeum vulgare L.)






Hordeum vulgare L.
Família: GRAMINEAE (POACEAE)
Gènere: Hordeum
Nom comú català: Ordi.
Nom comú castellà: Cebada.
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.
Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa. Formentera.
Usos i propietats: Comestible o usos alimentaris.
Formes vitals: Teròfit.
Hàbitats: Camps de conreu, Vores de camins, llocs alterats. Cultivades. Cultivat com a cereal.
Característiques: L'ordi és un cereal amplament cultivat per to arreu, té les espigues poc comprimides i és reconeixen 4 o 6 cairells. És molt més gran que H. murinum i a més cada espigueta presenta una característica aresta llarga i gruixuda.

dijous, 25 d’abril de 2019

NAVETA DE BINIPATI NOU (CIUTADELLA)



El monument presenta planta de ferradura allargada, molt deteriorada en el parament exterior, amb un total de 10,76 m de llargària per 6,05 m d’amplària màxima.
 
Pel material trobat es pot afirmar que es tracta d’un jaciment tancat propi del talaiòtic inicial i amb finalitat funerària del període talaiòtic I, o sigui a la segona part del II mil·lenari a.C. amb una indústria pròpia d’un bronze mitjà-final.







En aquest enllaç hi trobareu el document  amb informació de l’excavació d’urgència d’aquesta naveta que es dugué a terme sota la direcció de Lluís Plantalamor i Jaume Sastre Moll, amb ajut de personal contractat i amb la col•laboració d’alumnes de l’Institut J.M. Quadrado de Ciutadella. Es realitzà entre els mesos de desembre de 1982 i gener de 1983.     
BINIPATI NOU

Una interessant i magnífica excursió de la Menorca Talaiòtica organitzada pel GOB el passat 7 d’abril. 

dimarts, 23 d’abril de 2019

PLANTES DE MENORCA: ESTRAMONI - HERBA PUDENTA - SETGE (Scrophularia peregrina L.)

Scrophularia peregrina L.
Família: SCROPHULARIACEAE
Gènere: Scrophularia
Nom comú català: Estramoni. Herba pudenta. Setge.
Nom comú castellà: Estramonio.
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.
Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa. Formentera.
Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània
Categoria UICN: LCRisc mínim
Època de floració: Ab rMai Jun
Formes vitals: Teròfit.
Hàbitats: Camps de conreu, Vores de camins, llocs alterats. Superfícies rocoses, parets seques i marges. Vores de camins, horts, parets.
Característiques: Herba de cicle anual que trobarem sovint per les escletxes de les roques o a damunt de les parets seques, però també als marges dels camins. Creix erecte i es ramifica molt poc. Com a moltes escrofulariàcies les tiges són de secció quadrada i les fulles són oposades. Sovint les tiges prenen colors vermellosos. Les fulles tenen el marge dentat, amb l'àpex agut i la base arrodonida o en forma de cor. Les flors es fan a la meitat superior de la planta, són petites però ben visibles, de color purpuri molt fosc. A Balears només viu una altre espècie de Scrophularia que es herbàcia (Scrophularia auriculata ) que es diferencia fàcilment per la seva major mida i per les fulles lobulades. Scrophularia peregrina floreix a la primavera.

diumenge, 21 d’abril de 2019

"NAU VICTORIA" (MAÓ) 11-04-2019



La Nau  Victoria a Maó per a  commemorar el  cinquè  Centenari  de la Primera Volta al Món
Es tracta d’una  rèplica fidel de la nau llegendària que entre 1519 i 1522 va aconseguir  culminar la primera circumnavegació del planeta, capitanejada per Magallanes i Elcano. Un sorprenent vaixell  històric de 26 m  d’eslora  i 7 m de mànega, de pi i roure.










divendres, 19 d’abril de 2019

PLANTES DE MENORCA: PLANTATGE MARÍ (Plantago crassifolia Forsk.)










Plantago crassifolia Forsk.
Família: PLANTAGINACEAE
Gènere: Plantago
Nom comú català: Plantatge marí.
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Tarragona. València.
Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa. Formentera.
Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània
Categoria UICN: LCRisc mínim
Època de floració: Mai Jun Jul Ago Set
Formes vitals: Hemicriptòfit.
Hàbitats: Aiguamolls i salobrars. Platges i dunes, sòls arenosos. Zones humides costaneres amb sòls salins.
Característiques: Plantago crassifolia viu als marges dels salobrars, com és una planta rizomatosa, o sigui que té una xarxa de tiges subterrànies horitzontals, forma una mena de gespes bastant denses. Té les fulles linears, carnoses i semicilíndriques, de vegades amb algunes dents al marge. De vegades es pot confondre amb individus de Plantago coronopus perennes, però aquests tenen les fulles clarament dentades. Floreix al final de la primavera i estiu.