MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO EL 18 DE SETEMBRE DE 2023
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris FAUNA DE MENORCA: ARÀCNIDS - Aranya vespa - Aranya tigre (Argiope trifasciata). Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris FAUNA DE MENORCA: ARÀCNIDS - Aranya vespa - Aranya tigre (Argiope trifasciata). Mostrar tots els missatges

diumenge, 26 de novembre del 2023

FAUNA DE MENORCA: ARÀCNIDS - Argiope trifasciata (Aranya vespa - Aranya tigre)

Les aranyes vespa es caracteritzen pel seu abdomen groc i negre. Al tòrax, cobert de borrissol blanquinós, s’hi situen els vuit ulls simples, que permeten una visió poc desenvolupada, i els quelícers. Els quelícers són apèndixs amb els que piquen les preses i les hi inoculen el verí, que les immobilitza i liqua, per després xuclar-les. Les aranyes vespa construeixen grans teranyines verticals entre la vegetació, de forma quasi circular, amb una ziga-zaga al centre i la part inferior un poc més allargada, on solen penjar les aranyes cap per avall. La teranyina està feta per uns fils de seda tant resistents que fins i tot les permeten caçar mosques, llagosts, vespes, mosquits, papallones, etc.Foto d'Internet
A Menorca hi podem trobar tres espècies diferents del gènere Argiope:  A. trifasciata, A. bruennichi i A. lobata. La primera té les línies més paral·leles i estretes. A. bruennichi les presenta més amples, poc nombroses i no són rectes, mentre que A. lobata té l’abdomen blanquinós i amb lòbuls.
Vista ventral Argiope trifasciata


- La femella augmenta la mida de l’abdomen per acumular entre cent i dos-cents ous, que solen passar l’hivern protegits dins un capoll de seda -ooteca- i no s'obren fins a la primavera.   



Classe: Aràcnids

Ordre:  Aranees

Família: Araneids

Espècie: Argiope bruennichi, Argiope trifasciata, Argiope lobata.

Noms populars: aranya tigre, aranya vespa, aranya groga i negra .

Distribució:  Present a tota Menorca i a la zona mediterrània. Tenen una àmplia distribució per Europa, Àfrica i Àsia. També s’ha citat a punts d’Amèrica. A. trifasciata i A. lobata  semblen estar més adaptades a les àrees més càlides i seques.

Mides:   Fins a 2 cm, sense les potes.

Hàbitat:   Camps, marines, jardins...

Alimentació:   Insectívora.

Reproducció:  Ous.

Estat de conservació: No consten problemes de conservació,  tot i que no és abundant i lligada a l’estat de conservació de la vegetació. És molt sensible a l’ús de pesticides i insecticides.

Protecció legal: No és inclosa en cap norma de protecció.

(Publicat per Bosco Febrer i Tòfol Mascaró, biòlegs del GOB Menorca, a la secció XOC del diari Menorca, el 13/02/2019)

dimarts, 4 de desembre del 2018

FAUNA DE MENORCA: ARÀCNIDS - Argiope trifasciata (Aranya vespa - Aranya tigre)

Les aranyes no són insectes són aràcnids.
Els aràcnids són majoritàriament terrestres, tenen 8 potes i no tenen antenes, a diferència dels insectes que tenen 6 potes i un parell d'antenes. Inclou animals tan coneguts com les aranyes, els escorpins i les paparres, entre altres.
Argiope trifasciata
Potes amb anells negres més estrets   i nombrosos presents en tota la longitud, i fons de color crema o groc pàl·lid. Abdomen no tan ovalat, apuntat   posteriorment. Disseny més senzill a base de bandes transversals grogues, negres i platejades. En general, coloració més clara.  La  superfície  és ondulada.
Les  nostres  Argiope  tenen  una  distribució  mediterrània.  A  Balears,  sembla  que les tres espècies viuen a totes les illes, si bé la bibliografia cita  A.  bruennichi  de  Mallorca  i  Menorca,  A.  trifasciata de Mallorca, Menorca, Eivissa i Cabrera, i A. lobata de Mallorca, Menorca i Formentera.  El  seu  hàbitat  està  format per  vegetació   baixa,   tant seca  com  verda,  a  garrigues, jardins i boscos oberts preferentment  assolellats. Aquestes aranyes no es desplacen  per  terra,  sempre confien en la seva teranyina, que  no  abandonen,  i  com  a molt  corren  entre  la  vegetació. Mai  ataquen  l’ésser  humà, ni  cap  altre  gran  mamífer o aucell. La seva picadura és en  tot  cas  molt  accidental i així i tot no cal témer-la, ja  que  produeix  els  efectes semblants al de dues picades d’abella sobre la pell humana, sense més efectes.
Font: “Es Busqueret” Revista de divulgació ornitològica nº 36 (Xavier Canyelles)