PLANTES DE MENORCA: CARXOFERA (Cynara scolymus L.) -FLOR-

Cynara scolymus L.

Família: COMPOSITAE (ASTERACEAE)

Gènere: Cynara

Nom comú català: Carxofera.

Nom comú castellà: Alcachofera.

Usos i propietats: Afrodisíaca. Comestible o usos alimentaris. Medicinal.

Categoria UICN:  LCRisc mínim

Formes vitals: Hemicriptòfit.

Hàbitat: Cultivada i rarament subspontània.

Característiques: La carxofera és una planta que té unes grans fulles basals, molt dividides de color grisenc, forma uns capítols molt grans, les carxofes, que es mengen quan són immadures. Cynara cardunculus es diferència perquè les fulles estan molt més dividides i a més té espines tant a les fulles com al capítol. 

PLANTES DE MENORCA: HERBA DE MAL DE PEDRA - HERBA DE NOÉ - PIXOSA - TRENCAPEDRA (Herniaria cinerea D. C.)

Herniaria cinerea D. C.

Família: CARYOPHYLLACEAE

Gènere: Herniaria

Sinònims: Herniaria hirsuta L. subsp. cinerea (DC.) Arcang.

Nom comú català: Herba de mal de pedra. Herba de Noé. Pixosa. Trencapedra.

Nom comú castellà: Hierba de la orina. Hierba de quebrado. Milgranos. Quebrantapiedral. Sueldatripas. Turquita.

Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa. Formentera. Cabrera. Dragonera.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània

Usos i propietats: Medicinal.

Categoria UICN:  LCRisc mínim

Època de floració: Març, Abril, Maig, Juny i Juliol

Formes vitals: Hemicriptòfit.

Hàbitats: Camps de conreu, Vores de camins, llocs alterats. Pradells terofítics calcícoles. Camps i vores de camins amb sòls secs.

Característiques: Aquesta espècie no és gens rara a camps de conreu de secà, clarianes de les garrigues, marges dels camins... però pot passar desapercebuda degut a que no fa flors vistoses, les seves fulles són petites i pel color gris del conjunt de la planta que la fa molt poc atractiva. Les fulles són piloses i cobreixen completament les tiges que estan postrades en terra. És una planta coneguda com medicinal que es va emprar per tractar les hèrnies (d'on ve el seu nom) i per a tractar les pedres del ronyó. 

PLANTES DE MENORCA: BOTJA - CORONA DE FRARE - COSSIADA - FUIXARDA - PIXINA - ULLASTRÓ (Globularia alypum L.)

Globularia alypum L.

Família: GLOBULARIACEAE

Gènere: Globularia

Nom comú català: Botja. Corona de frare. Cossiada. Fuixarda. Pixina. Ullastró.

Nom comú castellà: Cebollada. Corona de rey. Coronilla de fraile. Siemprejunta.

Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa. Cabrera.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània

Usos i propietats: Medicinal.

Categoria UICN:  LCRisc mínim

Època de floració: Febrer, Març, Abril i Maig

Formes vitals: Nanofaneròfit.

Hàbitats: Pinars i garrigues amb romaní i timonedes.

Boscos aclarits i garrigues seques. Sobre sòl calcàri.

Característiques: La cossiada és una mata molt ramificada que es reconeix per les seves flors reunides en capítols de color blau, floreix a la tardor i a l'hivern, i la trobarem al sotabosc dels pinars, de vegades a garrigues molt obertes a llocs secs i calents. Quan està en flor no es pot confondre amb cap altre planta. 

PLANTES DE MENORCA: ALFALS (Medicago sativa L.)

Medicago sativa L.

Família: LEGUMINOSAE

Gènere: Medicago

Nom comú català: Alfals.

Nom comú castellà: Alfalfa.

Distribució per províncies: Illes Balears.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa. Cabrera.

Distribució general (Fitogeografia): Holoàrtica

Usos i propietats: Comestible o usos alimentaris. Medicinal.

Època de floració: Abril, Maig, Juny, Juliol, Agost, Setembre, Octubre

Formes vitals: Hemicriptòfit.

Hàbitats: Camps de conreu, Vores de camins, llocs alterats. Cultivades.

Cultivada com a farratgera i subespontània.

Característiques: L’alfals és una planta farratgera que es conrea a camps de regiu. Es coneix per les seves flors blaves, un color gens comú en aquest gènere. Fa el fruit en hèlix com la majoria dels Medicago. Floració estival. 

PLANTES DE MENORCA: LAVANDA - GAL•LANDA (Lavandula dentata L.)

Lavandula dentata L.

Família: LABIATAE (LAMIACEAE)

Gènere: Lavandula

Nom comú català: Gal·landa. Lavanda.

Nom comú castellà: Alhucema rizada. Lavanda.

Distribució per províncies: Alacant. Castelló. Illes Balears. València.

Distribució per illes: Mallorca. Eivissa.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània-meridional

Usos i propietats: Aromàtica. Medicinal.

Categoria UICN:  LCRisc mínim

Època de floració: Gener, Febrer, Març, Abril i Maig

Formes vitals: Camèfit.

Hàbitats: Escletxes de roques i penya-segats. Pinars i garrigues amb romaní i timonedes. Llocs àrids, garrigues i pujols pedregosos

Característiques: Aquesta Lavandula, que pot estar en flor des de l'hivern fins l'estiu, és fàcil de reconèixer per les seves fulles amb els marges dentats; fa una inflorescència en forma d'espiga a dalt d'un peduncle que la separa de les fulles, l'espiga té al seu damunt un fascicle de bràctees de color violaci. Lavandula stoechas, que és l'altra espècie del gènere present a les illes, té les fulles senceres i l'espiga molt a prop de les fulles. 

PLANTES DE MENORCA: GALLARET - ROSELLA - PAPAROTA - QUICARAQUIC (Papaver rhoeas L.)

Papaver rhoeas L.

Família:  PAPAVERACEAE

Gènere : Papaver

Nom comú català : Babol. Cacaraquec. Caputxí. Gaigallaret. Gall. Gallaret. Gallet. Màpola. Monges. Paparota. Quicaraquic. Roella. Rosella. Rovella. Vermelló.

Nom comú castellà : Amapola.

Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes : Cabrera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Cosmopolita i subcosmopolita

Època de floració : Març. Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost.

Formes vitals : Teròfit.

Hàbitat : Comú en sembrats, voreres de camins.

Usos i propietats : Afrodisíaca. Comestible o usos alimentaris. Medicinal.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : La rosella és l'espècie més freqüent del gènere a les illes, pot arribar a cobrir els camps del vermell escarlata de les seves flors. Floreix, però, més tard que les altres espècies. Per diferenciar-la de Papaver dubium hem de fixar-nos en els pèls rígids i erectes de la tija, Papaver dubium els té aplicats, a més el color de la flor és un vermell molt més intens, generalment amb una taca negra a la base del pètal.

PLANTES DE MENORCA: CASCALL (Papaver somniferum L. subsp. setigerum (DC.) Arcangeli)

         

Papaver somniferum L. subsp. setigerum (DC.) Arcangeli

Família: PAPAVERACEAE

Gènere: Papaver

Nom comú català: Cascall.

Nom comú castellà: Adormidera.

Distribució per províncies: Illes Balears.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa. Formentera. Cabrera.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània

Usos i propietats: Medicinal.

Categoria UICN: LCRisc mínim

Època de floració: Abril, Maig, Juny

Formes vitals: Teròfit.

Hàbitats: Camps de conreu, Vores de camins, llocs alterats. Cultius, llocs degradats.

Característiques: Rosella esvelta i alta amb les flors de color rosat o violaci, amb una taca fosca a la base del pètal, bastant grans (fins a 10 cm). Se diferencia de la subespècie somniferum per tenir setes o pèls rígids i llargs a la tija i al nervi central del revers de les fulles. A més, la càpsula és de menor mida i de forma cilíndrica en lloc de globosa, i les fulles tenen dents aristades.

PLANTES DE MENORCA: HERBA DE LA GANGRENA - HERBA DE LES FERIDES - HERBA DEL FUSTER - HERBA DEL TRAÏDOR - PRUNELLA - PRUNE•LA VULGAR (Prunella vulgaris L.)

Prunella vulgaris L.

Família : Labiades

Gènere : Prunella

Nom català: Herba de la gangrena, Herba de les ferides, Herba del fuster, Herba del traïdor, Prunella, Prunel·la vulgar

Nom castellà: Consuelda menor, Hierba de las heridas, Hierba del podador, Prunela

Distribució geogràfica general: Lateeurosiberiana

Hàbitat: Aquesta planta viu en prats humits de sòls principalment bàsics o lleugerament àcids, i també en cunetes, runars, pistes forestals, riberes, clarianes forestals o alzinars muntanyencs, rouredes i fagedes esclarissades. De la terra baixa a l'estatge subalpí. Es fa a tota Europa (incloent Islàndia), gran part d'Àsia i Amèrica del Nord. Als Països Catalans ocupa una gran superfície a Catalunya i en menor extensió es troba a l'interior del País Valencià i Balears (a totes les illes majors excepte Formentera). Arriba a créixer a 2.100 m d'altitud.

Forma vital: Hemicriptòfit

Mida: 5-50 cm.

Floració: Juny Juliol Agost Setembre

Caràcters diferencials de la planta: Semblant a Prunella grandiflora . En difereix per les fulles superiors pròximes a la base de la inflorescència. Les espècies del gènere Prunella s'hibriden amb facilitat; Prunella vulgaris forma híbrids de forma natural amb Prunella grandiflora , Prunella laciniata i Prunella hyssopifolia.

Floracatalana.net i Viquipèdia 

PLANTES DE MENORCA: BUGUENVÍL•LEA (Bougainvillea spectabilis Willd.)

Bougainvillea spectabilis Willd.

Família: NYCTAGINACEAE

Gènere: Bougainvillea

Nom comú català: Buguenvíl·lea.

Nom comú castellà: Bouganvilia.

Distribució general (Fitogeografia): Amèrica

Usos i propietats: Medicinal.

Època de floració:  Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des

Formes vitals: Macrofaneròfit.

Hàbitats: Plantes de jardí. Molt emprada com ornamental a jardins i murs.

Descripció: És una liana més o menys espinosa que fa grups de tres bràctees porpres que es troben disposades en grups de tres en tres a sota de les cimes de les flors, que es solen confondre amb els pètals. Les flors són, en canvi, poc vistoses. Cada inflorescència inclou 3 flors petites i tubulars, de 14-24 mm de longitud, amb pètals de color crema. Les fulles poden mesurar fins a 60 mm de longitud, alternes i poc peciolades.

Origen: Brasil   

PLANTES DE MENORCA: POLIOL- POLIOL D’AIGUA - PURIOL (Mentha pulegium L.)

Mentha pulegium L.

Família: LABIATAE (LAMIACEAE)

Gènere: Mentha

Nom comú català: Poliol. Poliol d'aigua. Puriol.

Nom comú castellà: Poleo.

Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia): Holàrtica

Usos i propietats: Aromàtica. Comestible o usos alimentaris. Medicinal.

Categoria UICN:  LCRisc mínim

Època de floració:  Abril Maig Juny Juliol Agost  Setembre Octubre

Formes vitals: Hemicriptòfit.

Hàbitats: Camps de conreu, Vores de camins, llocs alterats. Llocs humits no salins (Rambles, basses, torrents, canals, fonts i síquies). Pradells terofítics silicícoles.

Basses, síquies, torrents, fonts..., camps de conreu.

Característiques: El poliol és una petita herba amb el típic aroma de les mentes quan la prenem entre els dits. S'aixeca erecte sobre el terra, fent ben visibles les fulles oposades, fulles petites de contorns més o menys ovals i no massa grans. A la part de dalt de la planta apareixen les flors, típicament agrupades en falsos verticils a la aixella de les fulles. Les flors són liles i van madurant de baix cap a dalt; així mentre la inflorescència creix verticalment va formant noves flors, que primer són poncelles, desprès s'obren i finalment, les més velles ja tenen els fruits. Viu a llocs una mica humits, sovint a les vores de basses o torrents, però també la podem trobar a camps de secà. Floreix al final de la primavera i principi de l'estiu.