MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO EL 18 DE SETEMBRE DE 2023

diumenge, 1 de setembre del 2019

FAUNA MARINA DE MENORCA: CRANC DE ROCA (Pachygrapsus marmoratus)

Pachygrapsus marmoratus
Presenta una closca quadrangular de coloració variable, des de marró fins a violaci o verdós, més o menys uniforme, amb fines estriacions clares. Té les mordales fortes, una mica més grans en els mascles que en les femelles. Es distribueix tant pel l’Atlàntic com pel Mediterrani. És un habitant típic de les àrees rocoses, on és fàcil veure’l corrent entre les pedres i amagant-se en esquerdes quan detecta qualsevol perill. No sol trobar-se a més de dos metres de profunditat.

Malacostracis
Aquest grup de crustacis inclou els organismes més coneguts: llagostes, galeres, crancs, gambes i krill. La majoria dels crustacis pertanyen a aquest gran grup.
Els decàpodes són un grup de crustacis que comprèn crancs, cabres de mar (braquiürs), llagostes i gambes. Molts decàpodes són carronyers. Tenen deu potes, a més a més de diverses peces bucals i pinces, en ocasions, allargades. Es classifiquen segons l’estructura de les potes i brànquies i per com es desenvolupen les larves.
Els crustacis
Els crustacis són un grup d’organismes que pertany al fílum dels artròpodes i que consta d’unes cinquanta mil espècies diferents, sobretot aquàtiques. Gairebé tots els artròpodes marins pertanyen al subfílum dels crustacis, que inclouen organismes com els crancs, les llagostes, les gambes, els peus de cabrit o percebes, els copèpodes, els amfípodes, els isòpodes i el krill. La majoria de crustacis tenen dos parells d’antenes i dos segments corporals —el cefalotòrax i l’abdomen—. Els parells d’apèndixs varien enormement: alguns tenen funcions sensorials, altres de locomoció, altres de defensa i altres d’alimentació. Els crustacis comprenen un rang de mesures molt variable: hi ha petits crustacis, com els copèpodes, que mesuren menys d’1 mil•límetre, i altres animals que poden fer més d’1 m. Alguns viuen en l’ambient pelàgic, formant part del zooplàncton, i altres en l’ambient bentònic, tant en fons tous com en fons rocosos. Moltes larves de crustacis bentònics formen part del plàncton durant part del seu cicle vital.  

Resum guia didàctica “El mar a fons” CSIC