 |
|
Pachygrapsus
marmoratus
Presenta
una closca quadrangular de coloració variable, des de marró fins a violaci o
verdós, més o menys uniforme, amb fines estriacions clares. Té les mordales
fortes, una mica més grans en els mascles que en les femelles. Es distribueix
tant pel l’Atlàntic com pel Mediterrani. És un habitant típic de les àrees
rocoses, on és fàcil veure’l corrent entre les pedres i amagant-se en esquerdes
quan detecta qualsevol perill. No sol trobar-se a més de dos metres de profunditat.
|
 |
|
Malacostracis
Aquest
grup de crustacis inclou els organismes més coneguts: llagostes, galeres,
crancs, gambes i krill. La majoria dels crustacis pertanyen a aquest gran grup.
Els decàpodes són un grup de crustacis que
comprèn crancs, cabres de mar (braquiürs), llagostes i gambes. Molts decàpodes
són carronyers. Tenen deu potes, a més a més de diverses peces bucals i pinces,
en ocasions, allargades. Es classifiquen segons l’estructura de les potes i
brànquies i per com es desenvolupen les larves.
|
 |
|
Els crustacis
Els
crustacis són un grup d’organismes que pertany al fílum dels artròpodes i que
consta d’unes cinquanta mil espècies diferents, sobretot aquàtiques. Gairebé
tots els artròpodes marins pertanyen al subfílum dels crustacis, que inclouen
organismes com els crancs, les llagostes, les gambes, els peus de cabrit o
percebes, els copèpodes, els amfípodes, els isòpodes i el krill. La majoria de
crustacis tenen dos parells d’antenes i dos segments corporals —el cefalotòrax
i l’abdomen—. Els parells d’apèndixs varien enormement: alguns tenen funcions
sensorials, altres de locomoció, altres de defensa i altres d’alimentació. Els
crustacis comprenen un rang de mesures molt variable: hi ha petits crustacis,
com els copèpodes, que mesuren menys d’1 mil•límetre, i altres animals que
poden fer més d’1 m. Alguns viuen en l’ambient pelàgic, formant part del
zooplàncton, i altres en l’ambient bentònic, tant en fons tous com en fons
rocosos. Moltes larves de crustacis bentònics formen part del plàncton durant
part del seu cicle vital.
Resum guia
didàctica “El mar a fons” CSIC
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada