MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO AVUI DILLUNS 18 DE SETEMBRE DE 2023

diumenge, 28 de juliol del 2019

PLANTES DE MENORCA: CARD CORREDOR - CARD GIRGOLER - CARD PANICAL - CENTCAPS (Eryngium campestre L.)









Eryngium campestre L.
Família: UMBELLIFERAE (APIACEAE)
Gènere: Eryngium
Nom comú català: Card corredor. Card girgoler. Card panical. Centcaps. Panical.
Nom comú castellà: Cardo corredor.
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.
Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa.
Distribució general (Fitogeografia): Pluriregional
Usos i propietats: Afrodisíaca. Medicinal.
Categoria UICN: LCRisc mínim
Època de floració: Mai Jun Jul Ago Set Oct
Formes vitals: Geòfit.
Hàbitats: Camps de conreu, Vores de camins, llocs alterats. Ullastrars i altres garrigues escleròfiles, sabinars. Pinars i garrigues amb romaní i timonedes. Camps de conreu, garrigues, pastures, erms...
Característiques: El gènere Eryngium és bastant particular a dintre de la família de les Umbel·líferes, perquè les flors estan agrupades en inflorescències que semblen capítols més que umbel·les. L' Eryngium campestre viu als camps i clarianes de les garrigues. Té unes fulles molt dividides. La forma de les fulles és clarament diferent a les d' Eryngium maritimum , que és l'altra espècie del gènere present a les Balears, però tanmateix aquestes dues plantes mai coexisteixen, doncs Eryngium maritimum viu sempre a les platges i dunes. Floreix al final de la primavera.

divendres, 26 de juliol del 2019

PUNTA DE NA BATLÉ - BINIMEL·LÀ (ES MERCADAL)




 PANORÀMIQUES DES DE SA PUNTA DE NA BATLÉ - CALA PREGONDA
 PLATJA DE BINIMEL·LÀ
 CALASMORTS

 PLATJA DE BINIMEL·LÀ I CALASMORTS
 CALA PREGONDA I L'ILLA DE SES BLEDES
 
ILLA DES PORROS

dimecres, 24 de juliol del 2019

PLANTES DE MENORCA: ATZAVARA (Aloe vera (L.) Burm f.)






Aloe vera (L.) Burm f.
Família: LILIACEAE
Gènere: Aloe
Nom comú català: Atzavara.
Nom comú castellà: Aloe. Pita zabila.
Distribució general (Fitogeografia): Àfrica
Usos i propietats: Medicinal.
Categoria UICN: LCRisc mínim
Època de floració: Mar Abr Mai Jun Jul Ago
Formes vitals: Camèfit.
Hàbitats: Costa rocosa. Plantes de jardí. Cultivada i a vegades subspontània.

dilluns, 22 de juliol del 2019

TORRE DE FELIPET - PORT DE MAÓ (8-06-2019)



TORRE DE FELIPET
La torre es construí l'any 1798, a l’emplaçament de l’antic fortí del mateix nom que havia estat enderrocat el 1782 per ordre de Carles III; l’enginyer director de l’obra fou el capità d’enginyers D’Arcy, sota el comandament del general Stuart. El tipus de torre correspon a les construïdes pels anglesos a Menorca: tres plantes, magatzem, allotjament de tropa i pis superior per a combat. Actualment la torre té una porta practicada a la planta baixa i el pis d'enmig ha caigut. Al voltant de la torre hi ha una bateria amb sis canoneres a barbeta per allotjar-hi els corresponents canons, situada a la punta oriental del Llatzeret, que es construí a la mateixa època que la torre, 1798-99, durant la darrera ocupació anglesa de Menorca.
Foto 11-05-2018

dissabte, 20 de juliol del 2019

PLANTES DE MENORCA: ACANT - ALA D’ÀNGEL - CARNERA - HERBA CARNERA (Acanthus mollis L.)










Acanthus mollis L.
Família: ACANTHACEAE
Gènere: Acanthus
Nom comú català: Acant. Ala d'àngel. Carnera. Herba carnera.
Nom comú castellà: Acanto. Alas de ángel. Hierba giganta.
Distribució per províncies: Illes Balears.
Distribució per illes: Mallorca. Menorca.
Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània-occidental
Època de floració: Mai Jun Jul Ago
Hàbitats: Camps de conreu, Vores de camins, llocs alterats. Plantes de jardí. Cultivada als jardins i a vegades subspontànea.
Característiques: Herba molt robusta de fulles molt amples i lluents, pinnatipartides amb els segments irregularment dentats. Forma una inflorescència terminal cilíndrica de flors grans i abundants, amb el llavi superior de color violaci i la resta de color blanc amb bràctees espinoses.
Observacions: Planta típicament mediterrània d'àmplia distribució. El seu ús com a planta medicinal i ornamental ha afavorit la seva popularitat i per tant el seu assentament. No és autòctona a les Illes Balears; O. de Bolòs considera que podria ser autòctona al País Valencià.