imatges de menorca: PLANTES DE MENORCA: ROMANÍ D'AUSTRÀLIA (Westringia fruticosa )

dimecres, 1 de juliol del 2026

PLANTES DE MENORCA: ROMANÍ D'AUSTRÀLIA (Westringia fruticosa )

Westringia fruticosa

NOM COMÚ: Syn.: Westringia rosmariniformis Sm. ;

CA: Romaní d'Austràlia,

FAMILIA: Lamiaceae

FULLA: Persistent

MESOS DE FLORACIÓ: abril, maig, juny, juliol, agost, setembre, octubre, novembre, desembre

COLOR DE FULLATGE: Platejat/gris/blavós, Verd

COLOR DE FLORACIÓ: Blanc, Lila

Origen i adaptació a l’embat del mar

Nativa dels penya-segats i dunes de la costa est australiana, la Westringia fruticosa ha evolucionat per suportar condicions extremes de vent, salinitat i radiació solar. Tot i pertànyer a la família de les lamiàcies (com la farigola o el romaní), ha desenvolupat un fullatge cobert d’una fina vellositat blanca al revers que actua com a escut tèrmic i protector contra els aerosols marins. Aquesta condició costanera la fa immune a la «cremada» per sal que pateixen molts altres arbustos a la vora del mar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

DRETS DELS FOTÒGRAFS COM A AUTORS

Tots els autors siguin professionals o no tenen, pel sol fet d’haver fet la seva obra, en el cas nostre la fotografia, en exclusiva una sèrie de drets.

Els drets morals defineixen el respecte de la seva autoria sobre l’obra i per tant el deure de fer-hi constar sempre el seu nom, i el dret que no es modifiqui l’obra sense el seu consentiment. Els drets morals són irrenunciables i inalienables. Per tant han de ser sempre respectats i no té valor la renúncia

No hi ha cap motiu que justifiqui la publicació d’una imatge sense fer constar el nom de l’autor. Publicar una imatge sense saber-ne el nom suposa que estem fent-ho sense el seu consentiment

Ciutadella, 14 de febrer de 2008

Sóc una enamorada de Menorca i de la Natura. Aquestes imatges són de les meves excursions a peu i visites per l'illa, acompanyada sempre de la meva senzilla càmera digital de butxaca, per a fotografiar-ho tot i compartir-ho amb vosaltres. La informació adjunta a algunes imatges, és copiada d'Entitats Oficials com són Ajuntaments, CIME , Govern Balear, UIB, OBSAM, SOM i també d'Internet. La informació de les Plantes de Menorca és de l'Herbari Virtual de les Illes Balears. La dels bolets, és de la Web dels Bolets de les Illes Balears. El meu agraïment a les persones dels llocs privats que m'han facilitat l'accés per poder fer algunes de les fotografies.

GRÀCIES PER VISITAR EL MEU BLOG!

MEDUSES - Les meduses són les missatgeres d’una mar ferida

A MENORCA HI HA 7 FARS

Cinc, estan ubicats en els cinc vèrtexs que dibuixa la silueta de Menorca. I sembla impossible per les dimensions de l’illa, però cada un es troba en un paisatge completament diferent dels altres. El paisatge pissarrós de Favàritx, l’espectacular cap del far de Cavalleria, el paisatge suau i pla de l’illa de l’Aire, l’esvelt far del cap d’Artrutx i l’imponent penya-segat des del qual s’alça el far de Punta Nati, des d’on les postes de sol aconsegueixen incendiar un paisatge petri i àrid. La plasticitat dels fars regala a les càmeres dels visitants unes fotografies espectaculars

La gran diversitat geològica de Menorca condiciona l’existència de quatre paisatges diferents caracteritzats pel color de les seves roques. Menorca compta amb una geologia excepcional i variada, que destaca per la vistositat i l’espectacularitat de les seves formes i que condiciona fortament el paisatge de l’illa, Així, el paisatge del sud de l’illa, l’anomenada Menorca blanca, és completament diferent del paisatge del nord. Aquest últim és constituït per diferents tipus de roques que donen lloc a diversos paisatges perfectament individualitzats i caracteritzats pel seu color.

A la Menorca fosca hi ha les roques més antigues de l’illa, formades fa més de 300 milions d’anys als fons marins, a milers de metres de profunditat. Constitueixen un paisatge de colors foscos amb una suau topografia deguda a petits turons i un litoral rocós molt accidentat.

Els terrenys de la Menorca vermella destaquen en el paisatge pels colors tan vistosos de les seves roques. Aquestes és formaren fa uns 250 milions d’anys a terra ferma, a partir de l’acció de grans rius. Configuren penya-segats abruptes i un relleu que alterna petites serres rocoses densament cobertes per vegetació amb amples valls conreades.

Les roques de la Menorca grisa s’originaren principalment en un mar poc profund d’aigües tranquil·les on vivien nombrosos animals, fa aproximadament 170 milions d’anys. Aquestes roques constitueixen àmplies plataformes, amb relleus escarpats i litorals abruptes.

BARRERES MENORQUINES

Les barreres menorquines són una espècie de portes formades a partir de peces o barres d'ullastre. Les seves formes corbades gràcies a les peculiars rames de l'arbre en qüestió, els hi donen l'aire rural i significatiu a qualsevol pas o entrada dels camins i cases de Menorca. En la declaració de Menorca com a reserva de biosfera, la UNESCO destacava l’excepcionalitat del seu patrimoni i del seu paisatge. El sector artesanal no n’ha estat aliè, i ha contribuït a modular el territori fins al punt de caracteritzar-lo: les cases fetes amb pedres de marès, les parets de pedra seca o les barreres d’ullastre en són clars exemples.

ENDEMISMES

ENDEMISME TIRRÈNIC: espècie que habita a les illes de la Mediterrània Occidental (Gimnèsies, Pitiüses, Còrsega, Sardenya, illes Toscanes i illes properes a Sicília). A Menorca es presenten 15 endemismes tirrènics. ENDEMISME BALEAR: espècies que comparteixen les Gimnèsies i les Pitiüses. A Menorca hi trobam 14 plantes amb aquesta categoria. ENDEMISME GIMNÈSIC: espècie que habita a Mallorca i a Menorca. L’elevat nombre de plantes compartides (en podem trobar 33 a Menorca), ens demostra que els contactes entre Mallorca i Menorca han estat freqüents i ben prou importants. ENDEMISME MENORQUÍ: plantes que només viuen a Menorca. Normalment, és a causa de l’aïllament, que ha afavorit la supervivència d’espècies que es van extingir en altres zones per motius desconeguts (competència, depredació...); habitualment habiten zones silíciques (roca negra i impermeable que trobam a la zona nord de Menorca), úniques a les illes Balears. Són 19 taxons endèmics. AUTÒCTONA: espècies o tàxons inferiors que es troben dins la seva àrea de distribució natural (passada o present) i en el seu potencial de distribució (és a dir, l'àrea que ocupa de forma natural o que podria ocupar sense cap intervenció directa o indirecta per part dels homes) MICROAREAL: espècies de distribució reduïda però no limitada a un únic territori, que es troben dins el domini de l'HVMO. Per exemple, les espècies que es troben únicament a les Balears i en localitats puntuals del llevant de la península Ibèrica. INTRODUÏDA: espècies o tàxons inferiors que, a causa de la intervenció intencionada o accidental de l'home, es troben en un territori fora de la seva àrea de distribució natural (present o passada) i de la seva àrea de dispersió potencial.

SOCARRELLS (6 ESPÈCIES DIFERENTS A MENORCA)

A MENORCA HI HAN 8 SISTEMES DUNARS

ELS PONTS

El pont és una construcció de planta rectangular amb els murs de pedra seca i amb una, o més d’una, portalada d’accés. La característica més particular del pont és la coberta, feta de dues filades de lloses de marès disposades en triangle, recolzades en els murs laterals i cobertes per fora amb terra i pedra petita a fi d’impermeabilitzar l’interior, protegir-lo de la pluja i de la banyadura de la nit a l’hivern i convertir-lo en un lloc fresc a l’estiu. La coberta de terra i pedreny té, per tant, una doble finalitat: per una banda dóna estabilitat a les lloses inclinades del sostre i per una altra aclimata l’interior del pont. Segons les dimensions i l’ús específic al qual es destinen es distingeix entre els ponts de bestiar, per al bestiar oví i boví, i els ponts de porquim, de dimensions més reduïdes i amb la portalada d’accés més baixa, per al bestiar menor, especialment als porcs.

A Menorca hi ha un preciós camí que permetia donar tota la volta a l’illa per la costa, creuant cadascuna de les cales amagades, travessant barrancs, boscos i camps. És el Camí de Cavalls, que rep aquest nom per la constant circulació de soldats britànics que a cavall vigilaven la costa en temps de la dominació anglesa de l’illa. Avui aquest camí s’ha recuperat i senyalitzat per a l’ús públic. Fer-ne tot el recorregut, fent nit a les cales (sense acampar-hi, ja que està prohibit), pot ser una proposta alternativa i plena d’aventura en contacte amb la natura. Si no, recórrer-ne algun dels trams és també una excel·lent manera de conèixer el litoral insular.
Web oficial de turisme de Menorca

PÚBLIC O PRIVAT?

El 99% de la superfície forestal a Menorca és de titularitat privada. Aquest és un fet especialment important, ja que quan anam al bosc hem de tenir en compte que habitualment som a casa de qualcú que vetlla per la conservació i millora d’aquell espai. Cal doncs fer especial atenció a totes les indicacions que ens puguin donar i tenir cura de deixar el lloc tal com l’hem trobat i no afectar-ne el funcionament. En el cas de Menorca també cal tenir especial cura amb les parets i les barreres que delimiten els espais de gestió.

El cavall és el protagonista comú de totes les festes patronals que cada poble de Menorca celebra durant l'estiu, i és la millor demostració d'autenticitat dels costums de l'illa.

- Sant Joan de CIUTADELLA: 23 i 24 de juny, a més del diumenge anterior.

- Sant Martí Es MERCADAL: tercer cap de setmana de juliol.

- Sant Antoni de FORNELLS: quart cap de setmana de juliol.

- Sant Jaume Es CASTELL: 24 i 25 de juliol.

- Sant Cristòfol Es MIGJORN GRAN: cinquè cap de setmana de juliol o primer d'agost.

- Sant Gaietà de LLUCMAÇANES: 1 i 2 d'agost.

- Sant Llorenç d'ALAIOR: segon cap de setmana d'agost.

- Sant Climent de SANT CLIMENT: tercer cap de setmana d'agost.

- Sant Bartomeu de FERRERIES: 23 i 24 d'agost.

- Sant Lluís de SANT LLUÍS: últim cap de setmana d'agost.

- Mare de Déu de Gràcia de MAÓ: 7 i 8 de setembre.

- Sant Nicolau (que tanca les festes amb clau) Es MERCADAL: cap de setmana posterior a les festes de Maó.

"LA TERRA NO ÉS UNA HERÈNCIA DELS PARES, SINÓ UN PRÉSTEC DELS NOSTRES FILLS" (pensament indi)

"PRODUEIX UNA IMMENSA TRISTESA PENSAR QUE LA NATURALESA ENS PARLA MENTRE EL GÈNERE HUMÀ NO ESCOLTA" (Victor Hugo)

"LA TERRA ÉS SUFICIENT PER TOTS PERÒ NO PER A LA VORACITAT DELS CONSUMIDORS" (Mahatma Gandhi)

"L'HOME NO POSSEEIX EL PODER DE CREAR VIDA. NO POSSEEIX TAMPOC , EL DRET A DESTRUIR-LA" (Mahatma Gandhi)

“NOMÉS ESTAN SENSIBILITZATS AMB EL NOSTRE PLANETA TERRA PODREM TENIR FUTUR PER A LES GENERACIONS QUE VÉNEN”.

“PRIMER VA SER NECESSARI CIVILITZAR A L’HOME EN LA SEVA RELACIÓ AMB L’HOME. ARA ÉS NECESSARI CIVILITZAR A L’HOME EN LA SEVA RELACIÓ AMB LA NATURALESA I ELS ANIMALS” (Victor Hugo)

“EL MÓN ÉS UN LLOC PERILLÓS. NO PER CAUSA DELS QUE HI FAN EL MAL, SINÓ PER AQUELLS QUE NO FAN RES PER EVITAR-LO” (Albert Einstein)

"NO PODEM ATEMPTAR CONTRA EL VELL I ENCARA JOVE PLANETA QUE ENS HA DONAT VIDA. HEM DE CONTRIBUIR TOTS A QUE LA TERRA CONTINUÏ ESSENT, PELS SEGLES DELS SEGLES, UN PLANETA BLAU" (Félix Rodríguez de la Fuente)

CANÇÓ POPULAR MENORQUINA

"CIUTAT DE PARELLA"
DESEADO MERCADAL BAGUR
(Maó 1911 - 2000)

-Diuen que hi ha una ciutat, misteriosa ciutat vora Ciutadella.
-Diuen que enmig de la mar enfonsada està sa ciutat de Parella.
-Diuen que fades i bruixes la van encantar fa molts anys endarrera.
-Diuen que es desencantarà si un dia se troben set Joans i set Joanes.
-A sa vorera de la mar, si un dia se troben set Joans i set Joanes.
-Ciutat de Parella, ciutat encantada; tu estàs enfonsada enmig de la mar.
-Tu ets part de Menorca, tu ets part d'aquesta illa.
-Jo un dia voldria es teu gran misteri poder desvetllar.
-Jo un dia voldria es teu gran misteri poder desvetllar.
-Ciutat de Parella, ciutat encantada; tu estàs enfonsada enmig de la mar.
-Tu ets part de Menorca, tu ets part d'aquesta illa.
-Jo un dia voldria es teu gran misteri poder desvetllar.
-Jo un dia voldria es teu gran misteri poder desvetllar.