MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO AVUI DILLUNS 18 DE SETEMBRE DE 2023

dimecres, 26 de desembre del 2018

CALA DE SON VELL (CIUTADELLA) 2-12-2018









La Cala de Son vell està situada al lloc de Son Vell, entre la Platja de Son Xoriguer i Cala en Turqueta. Només s'hi pot accedir pel camí de cavalls. És una platja de petites dimensions, gairebé sempre coberta de posidònia, per tan de molt poca ocupació. Com a curiositat, algunes vegades es pot arribar a veure la serralada de tramuntana de Mallorca. No té cap tipus de serveis pel seu voltant.

dissabte, 22 de desembre del 2018

NECRÒPOLIS TALAIÒTICA DE CALA MACARELLA (CIUTADELLA)

CONJUNT DE COVES ARTIFICIALS



Algunes coves, des de fa molt de temps i després d’alguna obra de millora, van ser aprofitades de manera particular com a caseta de cap de setmana.

dijous, 20 de desembre del 2018

SA CETÀRIA (CIUTADELLA)


Antiga pedrera de marès propera al mar i situada al passeig marítim, a escassos metres del Castell de Sant Nicolau. L'antiga pedrera s'ha convertit en una zona de bany amb piscines d'aigua marina excavades a la roca.

dimarts, 18 de desembre del 2018

FAUNA DE MENORCA: GRANOTA VERDA O REINETA MERIDIONAL (Hyla meridionalis)

 A Menorca hi viuen dues espècies diferents d’amfibis. Totes dues poden ser observades en els hàbitats de l’entorn de les platges en aquelles zones amb presència daigua.
• Gripau verd - Calàpet  (Pseudepidalea  viridis  balearica).
Subespècie pròpia  de  les  Illes  Balears, Còrsega   i   Sardenya
•Granota  verda  o  reineta  meridional (Hyla meridionalis). És una granota de mida petita (5 cm) i de color verd brillant que li permet camuflar-se entre la vegetació. És una espècie bastant abundant que viu durant l’any sobre la vegetació i que es concentra a les zones humides en l’època de reproducció (finals d’hivern - principis primavera). En aquesta època es podran escoltar els seus forts cants des de les platges que tinguin una zona humida o una desembocadura de barranc associada.

diumenge, 16 de desembre del 2018

BOLETS DE MENORCA: Helvella crispa Scop. : Fr. (BARRETET - ORELLA DE GAT - ORELLA DE LLEBRE BLANCA - ORELLE DE RATA)





Helvella crispa Scop. : Fr.
Família : Helvellaceae
Gènere : Helvella
Nom comú català : Barretet. Orella de gat. Orella de llebre blanca. Orella de rata.
Nom comú castellà : Oreja de gato.
Descripció : L’ascocarp pot fer fins a 20 cm d’alçada, constituït per un peu blanc ben desenvolupat irregularment buit, recorregut per costelles longitudinals i un capell prim, blanc o crema format per varis plecs o lòbuls molt ondulats en forma de sella de muntar. El peu està coronat per una mena de capell prim, en forma de sella de muntar, amb dos o tres lòbuls ondulats. Les espores són el·líptiques, llises, de 18-20 x 9-15 micres.
Bolets semblants : La Helvella crispa Scop.:Fr. es pot confondre amb altres Helvella amb el cos fructífer d'un color clar, com Helvella elastica (Bull.) Boud., encara que aquesta darrera és més petita. També es pot confondre amb Helvella pithyophila Bound. que alguns autors donen com una simple forma d'Helvella crispa on la principal diferència és el color gris del peu.
Observacions : Crua és tòxica. L'orella de llebre és comestible prèvia cocció o dessecació perquè en cru presenta una toxina hemolítica termolàbil que es destrueix amb la calor. Es pot trobar en temps fred.
Distribució per illes : Cabrera. Dragonera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.
Hàbitat : Alzinar.
Valor alimentari : Comestible

divendres, 14 de desembre del 2018

BOLETS DE MENORCA: Omphalotus olearius (DC.) Singer (BOLET D’OLIU - GÍRGOLA D’OLIVERA - PIXACÀ)







Omphalotus olearius (DC.) Singer
Família : Omphalotaceae
Gènere : Omphalotus
Sinònim : Clitocybe olearia (DC.: Fr.) Maire Pleurotus olearia (DC.: Fr.) Gillet
Nom comú català : Bolet d’oliu. Gírgola d’olivera. Pixacà.
Nom comú castellà : Seta de olivo.
Descripció : Bolet tot ell de coloració que va del groc or al groc safrà més o manco rogenc. Capell de fins a 10 o 15 cm de diàmetre, primer convex però esdevé en forma d’embut on el marge es troba moltes vegades aixecat. El peu és central o excèntric, més o manco corbat i té nombroses làmines decurrents cap al peu de color groc daurat safranat que ens poden tacar les mans en tocar-les. Les espores són blanques en massa, d’ovoides a subgloboses, llises, 5-7 x 5-6 micres.
Bolets semblants : Confosa amb Cantharellus cibarius var. alborufescens Malç.
Observacions : Freqüent i creix en grups nombrosos, és tòxica i provoca problemes gastrointestinals. Presenta luminiscència si és fresc durant dos o tres dies en un ambient sense gens de llum.
Distribució per illes : Cabrera. Dragonera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.
Hàbitat : Alzinar. Damunt plantes llenyoses. Garriga d’ullastre.
Valor alimentari : Indiferent 

dimecres, 12 de desembre del 2018

BOLETS DE MENORCA: Hygrocybe persistens var. konradii (R. Haller Aar.) Boertm.





Hygrocybe persistens var. konradii (R. Haller Aar.) Boertm.
Família : Hygrophoraceae
Gènere : Hygrocybe
Sinònim : Hygrocybe konradii Haller
Descripció : Bolet tot ell groc llimona excepte la part inferior del peu que és més blanquinosa i les làmines que amb l’edat prenen tons rogencs. Té un capell campanulat de 5 a 6 cm de diàmetre amb un mamelló. De vell esdevé més pla i presenta unes fibril·les innates de color groc. Les làmines són escotades i ventrudes i el peu és llarg, torçat i fibrós. Les espores són blanques en massa, subgloboses, d’11,5-13,7 x 8,5-10,6 micres.
Observacions : És un bolet molt vistós.
Distribució per illes : Cabrera. Eivissa.
Hàbitat : Pinar i altres coníferes.
Valor alimentari : Indiferent