PLANTES DE MENORCA: CEBA D’ASE - CEBA MARINA - CEBA PORRERA - CEBA ROTJA (Urginea maritima (L.) Baker -Fulles-

Urginea maritima (L.) Baker

Família : LILIACEAE

Gènere : Urginea

Nom comú català : Ceba d'ase. Ceba marina. Ceba porrera. Ceba rotja.

Nom comú castellà : Cebolla albarrana.

Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Tarragona. València.

Distribució per illes : Cabrera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània-meridional

Època de floració : Juliol. Agost. Setembre. Octubre.

Formes vitals : Geòfit.

Hàbitat : Llocs rocosos, muntanyes i turons.

Usos i propietats : Medicinal. Tòxica. Usos simbòlics.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : La ceba marina es caracteritza per tenir un gran bulb just a ran de terra i que sovint sobresurt una mica. Les fulles són grans, poden arribar a tenir un metre de llarg, són d'un verd fosc i molt lluents per l'anvers. Les fulles s'assequen durant l'estiu. La floració es dona en ple estiu, doncs comença al mes d'agost, abans de que surtin les noves fulles. Les flors són blanques, surten moltes a sobre d'una tija, l'escapus pot fer prop d'un metre d'alçada. Les flors s'obren seqüencialment de baix cap a dalt, així el conjunt de la inflorescència té una forma ovoide molt característica.

PLANTES DE MENORCA: ARENGADA DE PORC - LLENGUA DE BOU - PARADELLA CRESPA - REMENEGUERA - ROMA - ROMARILL (Rumex crispus L.)

Rumex crispus L.

Família : POLYGONACEAE

Gènere : Rumex

Nom comú català : Arengada de porc. Llengua de bou. Paradella crespa. Remeneguera. Roma. Romarill.

Nom comú castellà : Romaza crespa.

Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes : Eivissa. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Cosmopolita i subcosmopolita

Època de floració : Maig. Juny. Juliol.

Formes vitals : Hemicriptòfit.

Hàbitat : Llocs alterats i vores de camins. Herbassars humits.

Usos i propietats : Medicinal. Tòxica.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : Herba de fulles grans, fins a 30 cm, allargades i amb el marge ondulat. Quan forma la inflorescència la planta pot arribar a un metre d'altura, amb moltes i petites flors. Com a totes les espècies del gènere Rumex, la morfologia del fruit és molt característica, en aquest cas tenen forma de cor amb un grànul a la part inferior. Viu a llocs humits, de vegades a prop de torrents. Floreix al final de primavera i principi d'estiu.

PLANTES DE MENORCA: CAL•LA - LLIRI D’AIGUA - LLIRI DE PAPERINA - LLIRI D’ORELLA D’ASE (Zantedeschia aethiopica (L.) Spreng.

Zantedeschia aethiopica (L.) Spreng.

Família : ARACEAE

Gènere : Zantedeschia

Nom comú català : cal·la. Lliri d'aigua. Lliri de paperina. Lliri d'orella d'ase.

Nom comú castellà : Alcatraz. Aro de Etiopía. Cala. Cartucho. Lirio Cala. Lirio de agua. Oreja burro. Pato.

Distribució per illes : Mallorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Àfrica

Formes vitals : Geòfit.

Hàbitat : Cultivada als jardins i a vegades subspontània.

Usos i propietats : Aromàtica. Tòxica.

Característiques : Planta rizomatosa de fins 1,8 m d’alçada. Les fulles tenen un llarg pecíol, són de color verd lluent, de creixement vertical, sagitades i amb orelles obtuses. Les inflorescències són molt característiques, perquè estan llargament pedunculades i per la forma d’espata (25 cm) de color blanc-crema i verd a la part bassal, que desprenen una agradable aroma, i l’espàdix groc intens.

Observacions : Àmpliament cultivada com ornamental. De vegades subespontània a torrents i canals.

Estatus : Introduïda.

PLANTES DE MENORCA: HEURA (Hedera helix L.)

Hedera helix L.

Família : ARALIACEAE

Gènere : Hedera

Nom comú català : Heura.

Nom comú castellà : Hiedra.

Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes : Eivissa. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània

Època de floració : Setembre. Octubre.

Formes vitals : Faneròfit.

Hàbitat : Llocs ombrívols a peus de penyals de muntanya, alzinars. Habitual a jardins.

Usos i propietats : Medicinal. Tòxica.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : L'heura és una liana que puja a sobre d'altres plantes (per ex. les palmeres dels jardins) o, més sovint, sobre parets rocoses. També es pot trobar estesa pel terra a sota dels alzinars. Forma petites arrels a les branques que li serveixen per aferrar-se al seu suport. Les fulles properes a les branques fèrtils són romboïdals, mentre que les de la resta de la planta presenten uns característics lòbuls en forma palmada. Floreix al final de l'estiu i tardor. Hi ha varietats domèstiques donat el seu ampli ús a jardineria.

PLANTES DE MENORCA: CANDELA - CUGOT - ORELLA D’ASE - RAPA (Arum italicum Mill.) -Fruit-

Arum italicum Mill.

Família : ARACEAE

Gènere : Arum

Nom comú català : Candela. Cugot. Gresolera. Orella d´ase. Peu de bou. Pota de vedell. Rapa. Sarriassa. Xèrria.

Nom comú castellà : Aro. Babiacán. Candiles. Hierba de Aarón. Hierba del juicio del año. Jaro. Jumillo. Llave del año. Pie de becerro. Rejalgar. Yaro.

Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes : Dragonera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània

Època de floració : Març. Abril. Maig.

Formes vitals : Geòfit.

Hàbitat : Llocs frescs i herbosos a garrigues i conreus.

Usos i propietats : Medicinal. Tòxica.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : Aquesta aràcia és bastant freqüent en camps de conreus i marges de les garrigues. Té les fulles molt més grans que les d'Arisarum vulgare, i sense taques fosques al pecíol, amb qui coincideix als mateixos indrets. La inflorescència surt arran de terra, formada per una gran espata de color blanc crema i un espàdix groc ben visible.