MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

diumenge, 30 de novembre de 2014

CAMINS PÚBLICS DE MENORCA: LA TRINITAT FINS CAMÍ DE MACARELLA (CIUTADELLA)


Aquest camí comença  al final del camí de la Trinitat i surt a la carretera que va a Macarella, a l’altura de Morvedra Vell, o viceversa.
La durada d’anada i tornada a peu és d’una hora.
 










divendres, 28 de novembre de 2014

CREU DE TERME (CIUTADELLA)

Creu de Terme km 39 Ctra. Maó Ciutadella
Les Creus de Terme es construïen a les fronteres dels municipis i la seva funció era la delimitació territorial, tant de camins com de propietats o poblacions, a la vegada que complia amb una funció religiosa.
El Departament de Patrimoni del Consell Insular té quantificades unes 23 creus, però com la majoria van ser construïdes per gent anònima i no figuren a la documentació històrica, és difícil saber realment quantes n’existeixen o van existir.
Jo en tinc localitzades unes 16, Les restants, si encara existeixen, deuen estar tapades de brossa o dins finques particulars.

dijous, 20 de novembre de 2014

PLANTES DE MENORCA: CIRERETES DEL BON PASTOR O DE BETLEM (Ruscus aculeatus L.)



Bonica planta arbustiva de fins a 120 cm d'alçada. La principal singularitat d'aquesta espècie és que el que semblarien les fulles són en realitat tiges aplanades i acabades en punxa, que adquireixen l'aspecte d'elements foliars. Aquestes falses fulles tenen una forma lanceolada i amiden de 2 a 3 cm. Les fulles vertaderes fan entre 3 i 4 mm i es desprenen de seguida de la tija. En arribar el mes de maig, apareixen a la part central de les falses fulles unes diminutes flors que donaran lloc a uns fruits també molt característics, rodons i de la mida d'un pèsol, d'un vermell intens. Pel que fa als indrets on viu, hom la troba als alzinars, i zones de garriga.



Ruscus aculeatus L.

Família : LILIACEAE

Gènere : Ruscus

Nom comú català : Boix marí. Boix mascle. Brusc. Cirerer de Betlem. Cireretes o  Guingues del Bon Pastor. Galzeran. Llorer bord.

Nom comú castellà : Arrayán morisco. Brusco.

Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes : Cabrera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània

Època de floració : Febrer. Març. Abril.

Formes vitals : Faneròfit.

Hàbitat : Llocs forestals humits. Esporàdicament a sistemes dunars.

Usos i propietats : Medicinal. Tòxica. Usos simbòlics.

Plantes Legalment Protegides : Catàleg Balear.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : Petit arbust que es caracteritza perquè ha substituït les fulles, per branques aplanades que semblen fulles (cladodis), les autèntiques fulles són petites escates molt poc aparents; fa unes flors solitàries i poc aparents de color verdós o lila que surten a sobre dels cladodis (demostrant així la seva naturalesa caulinar), els fruits són arrodonits i vermells, destacant força sobre el color verd de la planta. Floreix al hivern i la primavera.