Gavina grossa i
robusta, té les potes de color groc, com el bec, el qual presenta unes taques
vermelles laterals. Té l’anell orbital vermell. Es distribueix de manera estesa
i abundant a la costa i aigües continentals des del litoral de la península
Ibèrica i nord d’Àfrica fins a l’est de la Mediterrània, nidificant a illes,
penya-segats, platges, rius i edificis urbans. És una espècie molt oportunista
i fortament lligada a l’home, ja que bona part dels seus recursos tròfics són
producte de les activitats humanes, com ara les deixalles domèstiques i els
descarts de pesca. A Menorca la podem veure tot l’any arreu del territori
insular.. Estatus: Sedentari abundant.
Edifici de nova
planta, projectat a Madrid per Francisco Sánchez, en el lloc que ocupava la
casa de la pabordia. El projecte global no es va acabar, tan sols es construí
la meitat de la façana, fet que provocà que l’entrada principal quedés
desplaçada cap a un costat respecte al conjunt construït. Es tracta d’un
edifici aixecat cap al 1798, d’estil neoclàssic, d’una gran sobrietat en la
composició dels elements decoratius. La portalada principal dóna accés a un
pati interior, utilitzat de jardí d’accés a les diferents parts que
constitueixen l’edifici, amb una escala exterior amb llotja, d’estil
renaixentista, a través de la qual s’accedeix al palau, i que ressalta l’accés
a la planta noble. Actualment segueix essent Palau Episcopal i seu de la Cúria.
A Port d’Addaia existeixen gran quantitat d’illots: Illa Petita d’Addaia, Illa Gran d’Addaia, Illa de ses Àligues o Àguiles, Illots d’en Carbó i d’en Carbonet.
La nau de l’ermita de la Mare de Déu de Gràcia és un edifici gòtic medieval, més tardà (final del segle XV). Fou construïda entre 1436 i 1491 en un pujolet situat a dos quilòmetres de Maó, de manera que la devoció per la Mare de Déu de Gràcia prové de ben antic. L’any 1729 el papa Benet XIII erigí la Confraria de la Mare de Déu de Gràcia i fixà el 8 de setembre com a dia de la festa titular. Des d’aleshores, cada any, els maonesos es reunien aquell dia als voltants de l’ermita per fer-hi balls, corregudes i repartir l’aigua-ros.