MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO EL 18 DE SETEMBRE DE 2023
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris SALINES DE MONGOFRA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris SALINES DE MONGOFRA. Mostrar tots els missatges

dijous, 9 d’octubre del 2025

SALINES DE MONGOFRA (MAÓ) 8-10-2025

Salines i Lloc de Mongofra 
Agró blanc gros


Flamencs





Agrons i altres ocells


Corb Marí
Salines d'Addaia amb poca aigua

dilluns, 3 de gener del 2022

SALINES DE MONGOFRA AMB DIVERSITAT D'AUS (MAÓ) 2-01-2022

Aquestes imatges d’ahir a ses Salines de Mongofra són molt deficients, però les vull posar perquè tot i el dia ennuvolat i de fred que feia i la quantitat de fang per arribar-hi, molta gent vam poder contemplar la diversitat d’aus, sobretot els flamencs .












dimecres, 28 d’agost del 2019

SALINES DE MONGOFRA I ADDAIA (MAÓ - ES MERCADAL) 22-06-2019

La badia de Mongofra/Addaia fa mitgera entre els municipis de Maó (a llevant) i es Mercadal (a ponent). Mongofra cau dins el terme de Maó i Addaia del des Mercadal. 






Les salines d’Addaia i Mongofra, la segona zona humida en importància a dins el parc, destaca per la salinitat de les seves aigües i la seva poca fondària. Aquestes característiques conformen l’hàbitat ideal per un grup específic d’aus aquàtiques, les limícoles, aus que destaquen per les seves cames i bec llarg. Aquí hi troben la seva principal localitat de cria a l’illa els cames de jonc, el passa-rius petit i el passa-rius camanegra. També és l’única localitat de cria a l’illa pel més gran dels nostres ànecs nidificants, la bellíssima àneda blanca.
SOM (Societat Ornitològica de Menorca)



Una de les zones humides de gran interès naturalista situades dins dels límits del parc són les salines d'Addaia i Mongofra, avui en desús. Es tracta de dues salines del segle XIX separades per una estreta franja de terra, que és per on passa actualment la carretera que va a Mongofra Nou. A l'esquerra d'aquesta carretera mirant cap a la mar, hi ha les salines més antigues, les d'Addaia, que són també les més grans, amb una superfície de 16.000 m2; i a la dreta hi ha les salines de Mongofra, amb una superfície de 2.800 m2. Les aigües d'aquestes zones humides, sobretot les de les salines d'Addaia, tenen una elevada salinitat perquè reben importants aportacions d'aigua de mar que s'hi filtra a través d'una restinga que les separa del port d'Addaia. Malgrat la seva extensió, la profunditat de les aigües és molt poca, de no gaires desenes de centímetres, i per aquest motiu aquesta zona humida es desseca completament gairebé cada estiu, quan l'evaporació supera les aportacions d'aigua marina i no arriba aigua de pluja.