OCELLS DE MENORCA: AUS MARINES - GAVINA CORSA O GAVINA ROJA (Larus audouinii)

Gavina fotografiada a Sant Tomàs (Es Migjorn Gran)

La gavina corsa o gavina roja i gallineta de mar a les Balears (Larus audouinii) és un ocell de l'ordre dels caradriformes i una de les espècies de gavina més escasses del món.

Morfologia: Fa 50 cm de llargària total i 125-138 cm d'envergadura alar. Té el dors i les ales d'un gris clar. Aquestes darreres presenten una conspícua taca negra formada per la part terminal de les primàries externes. El bec és de color vermell  carmí amb una banda negra abans de la punta, que és groga (això la distingeix, a primera vista, de les altres gavines). Les potes són d'un gris verdenc. Iris fosc, amb anell orbital carmesí. El cap i el pit són d'un blanc pur.

Reproducció: Manté poblacions nidificants a les Balears, als Columbrets, al delta de l'Ebre i al delta del Llobregat, els efectius del qual sumen la meitat de la població mundial. Fora de les àrees de nidificació, aquesta gavina és molt escassa. Fan el niu i hi ponen 2 ous, a l'abril-maig, en àrees sense gaire vegetació.

Període d'incubació de l'ou: 29 dies

Alimentació:  Pesca peixos i rarament menja carronya. S'alimenta de nit, tant a alta mar com a les platges.

Hàbitat: Viu a la Mediterrània, a alta mar, i cria a les illes, preferentment si són petites i de costes rocalloses. Normalment vol penya-segats i roques a les illes on nia.

Costums: Arriba a les àrees de cria durant els mesos de març i abril. A l'hivern és escassa.

Estat de conservació: És una espècie en expandiment, ja que a la dècada de 1960 només n'hi havia 1.000 exemplars i, actualment, es calcula que n'hi ha 10.000.

Observacions: El seu nom científic honora el naturalista francès Jean Victoire Audouin.

OCELLS DE MENORCA: GAVINA CORSA (Larus audouinii)

GAVINA CORSA (Larus audouinii) 

Gavina lleugerament més petita, és més elegant i amb el plomatge més pàl·lid que la gavina cama groga. Té les potes negroses i el bec vermell intens amb la punta negra. A l’època de cria és de distribució endèmica de la mediterrània i, a l’hivern, gran part de la població es desplaça a les costes atlàntiques del continent africà. Actualment el 60% de la població mundial nidifica a la colònia del delta de l'Ebre i el 90 % ho fa en unes vint localitats de la Mediterrània occidental. Aquest limitat nombre de localitats de cria, les alteracions de l’hàbitat per la pressió humana del litoral i la falta de recursos tròfics degut a una activitat pesquera insostenible són les principals amenaces per a la conservació d’aquesta espècie. L’illa de l’Aire i la de Porros són les dues principals colònies a Menorca, tot i que també s’han instal·lat esporàdicament a d’altres punts de l’illa. Tot i així la podem veure a l’estiu per tot el litoral.
SOM "Guia interactiva dels ocells de Menorca"