POBLAT TALAIÒTIC DE TORRETRENCADA (CIUTADELLA) 2017

Els poblats talaiòtics són els poblats més coneguts de la prehistòria de Menorca. Hi trobem construccions tant del ferro talaiòtic (850-550 a.C.) com del període posterior, conegut com a post talaiòtic (550-123 a.C.). La societat que els va construir i habitar, només es va desenvolupar a Menorca i Mallorca, i amb força diferències entre una i altra illa.

En aquest poblat podrem veure les restes d’un talaiot, un edifici públic construït entorn al 850 a.C. i abandonat cap al 550 a.C., i d’un recinte de taula, edifici religiós del període post talaiòtic.

També són visitables dues coves funeràries de difícil datació i dues peculiars basses cobertes.

A l’entorn trobarem altres restes de menor entitat que segurament pertanyien a les cases del poblat, però ara són difícils d’identificar.

De fet, aquest poblat destaca perquè durant els darrers segles els pagesos han anat acumulant les pedres que treien dels camps de conreu al voltant de les antigues runes talaiòtiques. D’aquesta manera la majoria de monuments de Torretrencada han quedat emmascarats per murs moderns i vegetació.

També són recents la cisterna que hi ha al límit sud del poblat i el berenador situat a la zona oest, construït aprofitant les grans pedres de l’antic poblat.

La prehistòria de Menorca acaba al 123 a.C. amb la conquesta romana de l’illa, però la majoria de poblats talaiòtics romandran habitats fins a la conquesta catalanoaragonesa de 1287. L’evidència d’aquest llarg perdurar la trobem en els fragments de ceràmica romana i islàmica que surten quan es llaura el camp i en les tombes picades a la roca que hi ha al sector sud del poble.

 RECINTE DE TAULA

COVA FUNERÀRIA

BASSA ARTIFICIAL COBERTA

Aquesta peculiar estructura és poc habitual als poblats talaiòtics, es tracta d’un forat excavat a la roca que va ser cobert per un entramat de grans pedres sostingudes per una columna central. Al fons a l’esquerra se li acobla una petita cova artificial.

Sempre està plena d’aigua i per tant no s’ha pogut estudiar detingudament. El gruix de la làmina d’aigua és d’entre 60 i 70 cm i la distància entre l’entrada a la primera sala i el fons de la cova és d’uns 10 cm.

S’interpreta com una bassa artificial perquè durant tot l’any és plena d’aigua, sembla que aprofita l’aigua que es filtra del subsòl. Això passa perquè aquesta zona és un gran verinal, una depressió del territori on l’aigua de pluja queda estancada al subsòl i busca per on sortir. La cisterna moderna que hi ha una mica més al sud i la zona de canyes i frondosa vegetació que s’observa més enllà de la cisterna estalona d’aquesta hipòtesi. Aquest fet evidencia el gran coneixement del medi que tenia la societat talaiòtica.

Aquesta bassa s’ha confós tot sovint amb una sala hipòstila (del grec hypóst los: hypó / sota i stylos /columna). Però és diferent tant de les sales hipòstiles que trobem adossades a les cases d’època post talaiòtica (550 – 123 a.C.) com de les que hi ha aïllades a diferents punts de l’illa i de les que no se’n coneix la cronologia. Ni unes ni altres s’embassen ni tenen les parets totalment picades a la roca.

BERENADOR CONSTRUÍT AMB GRANS PEDRES DE L'ANTIC POBLAT

BASSA ARTIFICIAL I PEDRERA MODERNA

A l’interior del tancat que hi ha al nord de les tombes podem veure una bassa artificial. Es tracta d’una construcció prehistòrica picada a la roca i amb una coberta a base de grans pedres, de la que encara en restes tres sobre la paret del fons del monument. Segurament era com la que trobem 100 m al nord-est del poblat.

D’altra banda , la part davantera de la bassa va ser alterada als darrers segles per l’extracció d’alguns blocs de marès, se’n pot veure el negatiu que deixà l’extracció. Possiblement aquests blocs serviren per construir el coll de cisterna on veiem cap al sud.

 TOMBES PICADES A LA ROCA

En aquesta petita zona trobem restes arqueològiques que van des de la prehistòria fins a l’actualitat. Destaquen el grup de tombes individuals picades a la roca. No es tenen noticies sobre el contingut de les mateixes per tant no es pot saber si són tombes alt medievals, com defensen alguns autors, d’època romana o tardor romana.

Aquest tipus de necròpolis rurals són força comuns a l’entorn dels antics poblats talaiòtics, són l’evidència que aquests poblats van ser utilitzats en època històrica, la majoria fins a la conquesta catalanoaragonesa de 1287.

ALJUB

POU

POBLAT TALAIÒTIC DE TORRETRENCADA (CIUTADELLA) 2012

RECINTE DE TAULA

Poblat prehistòric que va perdurar fins al final de l'època romana i del qual es conserven la taula, un talaiot, algunes coves artificials excavades al subsòl rocallós i unes sepultures excavades a la roca, probablement d'època alt medieval. La taula de 2,7 m. d'altura i el capitell de 2,5 m. és una de les més belles de l'illa, amb una columna de reforç a la part posterior, però no conserva el recinte que l'envoltava. Una cosa peculiar és la reutilització de diverses pedres del poblat per a la construcció d'uns bancs i una taula. També disposa d'un aljub o cisterna per emmagatzemar aigua.

Torre Trencada es troba a uns 7 km a l’est de Ciutadella, pel camí vell de Maó.

COVES ARTIFICIALS D'ENTERRAMENT (HIPOGEUS)



RESTES DEL TALAIOT

BASSA ARTIFICIAL COBERTA

Aquesta peculiar estructura és poc habitual als poblats talaiòtics, es tracta d’un forat excavat a la roca que va ser cobert per un entramat de grans pedres sostingudes per una columna central. Al fons a l’esquerra se li acobla una petita cova artificial.

Sempre està plena d’aigua i per tant no s’ha pogut estudiar detingudament. El gruix de la làmina d’aigua és d’entre 60 i 70 cm i la distància entre l’entrada a la primera sala i el fons de la cova és d’uns 10 cm.

S’interpreta com una bassa artificial perquè durant tot l’any és plena d’aigua, sembla que aprofita l’aigua que es filtra del subsòl. Això passa perquè aquesta zona és un gran verinal, una depressió del territori on l’aigua de pluja queda estancada al subsòl i busca per on sortir. La cisterna moderna que hi ha una mica més al sud i la zona de canyes i frondosa vegetació que s’observa més enllà de la cisterna estalona d’aquesta hipòtesi. Aquest fet evidencia el gran coneixement del medi que tenia la societat talaiòtica.

Aquesta bassa s’ha confós tot sovint amb una sala hipòstila (del grec hypóst los: hypó / sota i stylos /columna). Però és diferent tant de les sales hipòstiles que trobem adossades a les cases d’època post talaiòtica (550 – 123 a.C.) com de les que hi ha aïllades a diferents punts de l’illa i de les que no se’n coneix la cronologia. Ni unes ni altres s’embassen ni tenen les parets totalment picades a la roca.

TAULA I BANCS FETS AMB LA REUTILITZACIÓ DE PEDRES DEL POBLAT

SEPULTURES ANTROPOMÒRFIQUES

ALJUB

POU

TORRETRENCADA -POBLAT TALAIÒTIC- (CIUTADELLA) 2010

RECINTE DE TAULA

Poblat prehistòric que va perdurar fins al final de l'època romana i del qual es conserven la taula, un talaiot, algunes coves artificials excavades al subsòl rocallós i unes sepultures excavades a la roca, probablement d'època altmedieval. La taula de 2,7 m. d'altura i el capitell de 2,5 m. és una de les més belles de l'illa, amb una columna de reforç a la part posterior, però no conserva el recinte que l'envoltava. Una cosa peculiar és la reutilització de diverses pedres del poblat per a la construcció d'uns bancs i una taula. També disposa d'un aljub o cisterna per emmagatzemar aigua.

COVES ARTIFICIALS D'ENTERRAMENT (HIPOGEUS)

ALJUB

TAULA I BANCS FETS AMB LA REUTILITZACIÓ DE PEDRES DEL POBLAT

SEPULTURES ANTROPOMÒRFIQUES