BOLETS DE MENORCA: Clavulina cinerea (Bull. : Fr.) J. Schröt (PEU DE CRIST - PEU DE RATA GRIS)

Clavulina cinerea (Bull. : Fr.) J. Schröt

Família : Clavulinaceae

Gènere : Clavulina

Clavulina cinerea (Bull. : Fr.) J. Schröt

Sinònim : Helvella cinerea (Bres.) Rea Clavulina grisea Fr. Ramaria cinerea (Bull.) Quél.

Nom comú català : Manetes. Peu de cabrit. Peu de Crist. Peu de rata gris. Ratapeus.

Nom comú castellà : Clavaria cenicienta.

Descripció : Bolet que recorda al coral d’uns 3 a 9 cm d’altura, de coloració variable, de blanquinós brut a grisenc amb tons més foscos quan està un poc assecat, format per branques dretes, cilíndriques o esclafades de forma rodona o dentada que surten d’un tronc comú. Aquestes branques poden acabar de forma rodona o dentada i recorregudes per una mena de solcs. Les espores són blanques en massa, arrodonides, hialines, llises, de 7-11 x 7-10 micres.

Bolets semblants : Es pot confondre amb Clavulina cristata (Holmsk. : Fr.) J. Schröt, que és de color més blanc, molt més petita i té les puntes de les ramificacions molt més crestades.

Observacions : Es laxant i pot ésser tòxica si no es menja ben cuita. Fa olor a floridura.

Distribució per illes : Cabrera. Dragonera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Hàbitat : Alzinar. Pinar i altres coníferes.

Valor alimentari : Comestible 

BOLETS DE MENORCA: Lycoperdon perlatum (PET DE LLOP - PETS DE MORO - BUFES)

Lycoperdon perlatum Pers.

Família : Lycoperdaceae

Gènere : Lycoperdon

Lycoperdon perlatum Pers.

Sinònim : Lycoperdon gemmatum Batsch Lycoperdon albidum Lycoperdon scrobiculatum Velen

Nom comú català : Bufa de bou. Bufa de jai. Bufa de jaia. Bufa de monja. Bufa del dimoni. Bufes. Esclatabufa piriforme. Fumoses. Pet de llop. Pets de moro.

Nom comú castellà : Bejín areolado. Cuesco de lobo.

Descripció : Carpòfors globulosos o en forma de pera, d’1 a 5 cm de diàmetre i uns 6 cm d’altura, de color blanc gris o blanc brut quan és adult. A la superfície externa té una ornamentació formada per petites perles color crema, rodones o còniques que cauen a la maduresa deixant un senyal. La gleva és de color blanc que després es transforma en una pols de color marró que s’escapa per l’ostíol situat a la part superior. Les espores són marrons en massa, rodones, llises, de 3-4 micres.

Observacions : Comestible només quan és jove i la gleva és totalment blanca.

Distribució per illes : Cabrera. Dragonera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Hàbitat : Alzinar. Pinar i altres coníferes.

Valor alimentari : Comestible

BOLETS DE MENORCA: Helvella crispa Scop. : Fr. (BARRETET - ORELLA DE GAT - ORELLA DE LLEBRE BLANCA - ORELLE DE RATA)

Helvella crispa Scop. : Fr.

Família : Helvellaceae

Gènere : Helvella

Nom comú català : Barretet. Orella de gat. Orella de llebre blanca. Orella de rata.

Nom comú castellà : Oreja de gato.

Descripció : L’ascocarp pot fer fins a 20 cm d’alçada, constituït per un peu blanc ben desenvolupat irregularment buit, recorregut per costelles longitudinals i un capell prim, blanc o crema format per varis plecs o lòbuls molt ondulats en forma de sella de muntar. El peu està coronat per una mena de capell prim, en forma de sella de muntar, amb dos o tres lòbuls ondulats. Les espores són el·líptiques, llises, de 18-20 x 9-15 micres.

Bolets semblants : La Helvella crispa Scop.:Fr. es pot confondre amb altres Helvella amb el cos fructífer d'un color clar, com Helvella elastica (Bull.) Boud., encara que aquesta darrera és més petita. També es pot confondre amb Helvella pithyophila Bound. que alguns autors donen com una simple forma d'Helvella crispa on la principal diferència és el color gris del peu.

Observacions : Crua és tòxica. L'orella de llebre és comestible prèvia cocció o dessecació perquè en cru presenta una toxina hemolítica termolàbil que es destrueix amb la calor. Es pot trobar en temps fred.

Distribució per illes : Cabrera. Dragonera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Hàbitat : Alzinar.

Valor alimentari : Comestible

BOLETS DE MENORCA: Coprinus comatus (O. F. Müll.) Gray (BOLET DE FEMS - BOLET DE TINTA)

Coprinus comatus (O. F. Müll.) Gray

Família : Coprinaceae

Gènere : Coprinus

Nom comú català : Bolet de fems. Bolet de tinta.

Nom comú castellà : Barbuda. Matacandil.

Descripció : Capell en forma d’ou allargat de fins a 12 cm d’altura que es va obrint poc a poc acabant en forma de campana. Està cobert d’esquames blanques separades i formant metxes. La part apical és de color marró o groguenc. Les làmines són lliures, molt atapeïdes i fines, primer blanques, després rosades per acabar negres, deliqüescents. El peu de 10-30 x 1-2 cm, de color blanc, glabre, un poc eixamplat a la base i gairebé llis, posseeix un anell a la zona mitja de color blanc, membranós i caduc. Les espores són negres en massa, el·líptiques, de 10-15 x 6-8 micres.

Observacions : Només s’han de consumir els exemplars molt joves, i encara s’ha de tenir precaució de rebutjar el peu, que és un poc fibrós. L’hem menjat amb beixamel i també escaldant-los i després fent-los arrebossats i fregits com a croquetes.

Distribució per illes : Cabrera. Dragonera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Hàbitat : Camps de conreu, vores de camins. Pastures, pradells i jardins.

Valor alimentari : Comestible 

BOLETS DE MENORCA: Lepista nuda (Bull.) Cooke. (BLAVETA - PIMIPINELLA MORADA)

Lepista nuda (Bull.) Cooke.

Família : Tricholomataceae

Gènere : Lepista

Sinònim : Tricholoma nudum Quél. Rhodopaxillus nudus (Bull.: Fr.) Maire

Nom comú català : Blaveta. Pimipinella morada.

Nom comú castellà : Tricoloma violeta.

Descripció : Bolet de color variable però sempre dins els tons violacis. El capell fa de 6 a 12 cm de diàmetre, primer convex per passar a quasi pla. El marge està enrotllat quan és jove i freqüentment alçat de vell. Les làmines són primes i atapeïdes, fàcilment separables del peu. Aquest és cilíndric, elàstic, de 5-10 x 1-3 cm que s’eixampla a la base i amb la superfície un poc cotonosa. Les espores són liles o rosades en massa, el·líptiques, un poc berrugoses, de 6,5-8 x 3-5,5 micres.

Bolets semblants : Es pot confondre amb Lepista sordida (Fr.) Sing., de mida més petita i de carn més prima, també comestible de menor qualitat.

Observacions : A les Balears no hi ha costum de consumir-lo, encara que de cada dia són més els que el coneixen i l’aprecien.

Distribució per illes : Cabrera. Dragonera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Hàbitat : Alzinar. Pinar i altres coníferes.

Valor alimentari : Comestible

BOLETS DE MENORCA: Lactarius sanguifluus (Paulet) Fr. (ESCLATA-SANG - ESCLATA-SANG DE MURTA - ESCLATA-SANG DE PI - ESCLATA-SANG DE XIPELL - ESCLATA-SANG MASCLE - PEBRÀS - PINATELL - ROVELLÓ)

Lactarius sanguifluus (Paulet) Fr.

Família : Russulaceae

Gènere : Lactarius

Nom comú català : Esclata-sang. Esclata-sang de murta. Esclata-sang de pi. Esclata-sang de xipell. Esclata-sang mascle. Pebràs. Pinatell. Rovelló.

Descripció : L’esclata-sang té un capell de 6 a 15 cm de diàmetre, al principi convex amb el marge enrotllat i després esdevé obert, i a vegades, en forma d’embut. És de coloracions taronja rogenc a rogenc fluix amb taques verdoses no gaire grosses i normalment presenta zonacions en forma de cercles concèntrics. Les làmines són primes, atapeïdes, forcades, decurrents i de colors variables de rosat carnós a un taronja rogenc fins i tot color vinós. El peu és cilíndric, atenuat a la base, dur i després buit de color taronja rogenc a vinós amb tons intermedis. Les espores són blanques en massa, ovoïdals, reticulades, amb petites berrugues, i de 7,5-8,5 x 6,5-7,5 micres.

Bolets semblants : Es confon amb L. Vinosus Quél., que com a principal diferencia és el fet que la seva carn al tall torna completament de color vinós i al L. Sanguifluus només ho fa a les parts extremes. El L. Deliciosus f. Rubescens J. Aug. Schmitt té la carn que primer passa a color taronjós i després a color vinós.

Observacions : És el bolet més cercat i considerat més saborós de les Balears.

Hàbitat : Pinar i altres coníferes.

Valor alimentari : Comestible