MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO EL 18 DE SETEMBRE DE 2023
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris SOCARRELLS. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris SOCARRELLS. Mostrar tots els missatges

divendres, 30 de maig del 2025

PLANTES DE MENORCA: SOCARRELL ALÍS (Dorycnium pentaphyllum Scop. subsp. fulgurans (Porta) Cardona, L. Llorens et Sierra)





Dorycnium pentaphyllum Scop. subsp. fulgurans (Porta) Cardona, L. Llorens et Sierra

Família: LEGUMINOSAE

Gènere: Dorycnium

Sinònims: Dorycnium fulgurans (Porta) Lassen Lotus fulgurans (Porta) Sokoloff

Nom comú català: Socarrell alís.

Distribució per províncies: Illes Balears.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Cabrera.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània (Baleàrica)

Plantes legalment protegides: Catàleg Balear.

Categoria UICN:  NTGairebé amenaçada

Època de floració: Abril, Maig, Juny, Juliol i Agost

Formes vitals: Camèfit. Nanofaneròfit.

Hàbitats: Costa rocosa. Llocs rocosos del litoral.

Característiques: Arbust densament ramificat, amb els extrems de les branques una mica punxosos, donant lloc a una mata compacta d'aspecte espinós. Es diferencia bé de Dorycnium pentaphyllum pel seu port compacte i perquè les flors estan gaire bé a sobre de les tiges i no sobre un peduncle. Viu al litoral juntament amb altres espècies de morfologia semblant (Launaea cervicornis,Astragalus balearicus , etc.).

diumenge, 5 de maig del 2019

PLANTES DE MENORCA: SOCARRELLA O SOCORRELA - GATOVELL O COIXINET DE MONJA - ERIÇONS - EIXORBA-RATES NEGRE (Astragalus balearicus Chater)



         

Astragalus balearicus Chater
Família: LEGUMINOSAE
Gènere: Astragalus
Nom comú català: Eixorba-rates negre. Eriçons. Gatovell o Coixinet de monja. Socorrela.
Distribució per províncies: Illes Balears.
Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Cabrera.
Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània (Baleàrica)
Categoria UICN: LCRisc mínim
Època de floració: Mar Abr Mai Jun Jul
Formes vitals: Camèfit.
Hàbitats: Brolles xero-acàntiques de muntanya i carritxeres. Costa rocosa. Muntanyes, colls i zones litorals exposades al vent. Llocs secs i assolellats en replans horitzontals amb sòl profund.
Característiques: Mata densament espinosa i de forma arrodonida, te les fulles dividides en folíols i amb el temps el raquis es transforma en una espina. Viu a llocs ventosos tant del litoral com a la muntanya, essent un component ben característic de les nostres comunitats xeroacàntiques endèmiques de les Balears. L'espècie és endèmica de les Balears orientals però està emparentada amb altres Astragalus espinosos mediterranis.

dilluns, 1 d’abril del 2019

PLANTES DE MENORCA: SOCARRELL GROS (Anthyllis hystrix (Willk.) Cardona, Contandriopoulos & Sierra)

                  






Anthyllis hystrix (Willk.) Cardona, Contandriopoulos & Sierra
Família: LEGUMINOSAE
Gènere: Anthyllis
Nom comú català: Socarrell gros.
Distribució per províncies: Illes Balears.
Distribució per illes: Menorca.
Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània (Baleàrica)
Plantes legalment protegides: Conveni Berna. Catàleg Nacional. Directiva Hàbitats.
Categoria UICN: LCRisc mínim
Època de floració: Mai Jun Jul
Formes vitals: Nanofaneròfit.
Hàbitats: Costa rocosa. Llocs rocosos batuts pel vent.
Característiques: Arbust que creix en forma de socarrell compacte no espinós, que pot arribar a tenir més d'un metre d'alçada. Les fulles són lanceolades, petites i es troben aïllades. Les flors són de color groc. Si no està en flor es podria confondre amb Dorycnium fulgurans, que té una forma semblant i viu als mateixos ambients, però aquest té fulles espatulades i reunides en fascicles.
Observacions: Endemisme exclusiu del litoral de Menorca. La forma de coixinet que adquireix aquesta planta es pensa que es degut als forts vents del nord predominants a l'illa i a l'acció dels herbívors.

divendres, 28 de juliol del 2017

PLANTES DE MENORCA: SOCARRELL - ERIÇÓ - GATELL - GATOVELL (Launaea cervicornis (Boiss) F.Q. et Rothm.





Launaea cervicornis (Boiss) F.Q. et Rothm.
Família : COMPOSITAE (ASTERACEAE)
Gènere : Launaea
Nom comú català : Eriçó. Gatell. Gatovell. Socarrell.
Distribució per províncies : Illes Balears.
Distribució per illes : Dragonera. Mallorca. Menorca.
Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània (Baleàrica)
Endèmiques : Illes Balears
Època de floració : Abril. Maig. Juny.
Formes vitals : Camèfit.
Hàbitat : Penya-segats i costes rocoses.
Categoria IUCN : Poc preocupant
Característiques : Aquesta és una espècie llenyosa amb aspecte de petit coixí espinós, es tracta d'un socarrell endèmic de Mallorca y Menorca que viu molt a prop de la mar a zones rocoses. El seu nom li ve per la forma de les branques espinoses que recorden vagament a unes banyes de cérvol. Quan està en flor (final de primavera) és fàcil de diferenciar dels altres socarrells pels seus capítols grocs, els altres socarrells (menys Femeniasia balearica) pertanyen a altres famílies: papilionàcieas, esmilacàcies, labiades.
Estatus : Endèmica.

dimecres, 26 de juliol del 2017

PLANTES DE MENORCA: SOCARRELL BORD (Femeniasia balearica (Rodr.) Susanna



Femeniasia balearica (Rodr.) Susanna
Família : COMPOSITAE (ASTERACEAE)
Gènere : Femeniasia
Nom comú català : Socarrell bord.
Distribució per províncies : Illes Balears.
Distribució per illes : Menorca.
Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània (Baleàrica)
Endèmiques : Illes Balears
Època de floració : Maig. Juny.
Formes vitals : Camèfit. Nanofaneròfit.
Hàbitat : Costers suaus a prop de la mar a llocs de sòls secs i no molt exposats a l'embat de la mar.
Plantes Legalment Protegides : Catàleg Nacional. Conveni Berna.
Categoria IUCN : Vulnerable
Característiques : Aquest és un gènere i espècie endèmica de Menorca. És un arbust amb la forma de coixí espinós tan característica de les comunitats vegetals litorals de Balears i de Menorca en particular. De tots els endemismes amb aquesta morfologia aquest és el més rar, de fet està catalogat com en perill d'extinció. Es pot reconèixer per les seves espines, molt agudes, i agrupades com unes forques de tres braços. Les flors són grogues i sempre estan defensades per les espines.
Estatus : Endèmica.