MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO EL 18 DE SETEMBRE DE 2023
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ARBRES FRUITERS D'ALGENDAR. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ARBRES FRUITERS D'ALGENDAR. Mostrar tots els missatges

divendres, 28 d’agost del 2020

CODONYER (Cydonia oblonga Mill.) MENORCA






Cydonia oblonga Mill.
Família: ROSACEAE
Gènere: Cydonia
Nom comú català: Codonyer.
Nom comú castellà: Membrillero. Membrillo.
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. València.
Distribució per illes: Mallorca. Eivissa.
Distribució general (Fitogeografia): Asia
Usos i propietats: Comestible o usos alimentaris.
Època de floració:  Abril Maig
Formes vitals: Macrofaneròfit.
Hàbitats: Cultivades.
Descripció: Arbust o petit arbre de fins a 6-7 m d´alçada amb branques irregulars i tortuoses, les més joves cobertes d´una borra groguenca. Fulles de 5 a 10 cm ovades o arrodonides, senceres, verdes i glabres per al anvers i molt piloses, blanc-tomentoses per el revers. La disposició d´aquestes és alterna. Flors grosses i vistoses, solitàries de color blanc o rosat. El fruit és piriforme o globós de color groc quan són madurs, molt aromàtic, dur i de sabor àcid, tomentós al principi.
Observacions: Els fruits són molt apreciats per a prendre torrats, com les pomes, o per a fabricar el conegut dolç o carn de codony amb sucre. Fins fa poc existia la costum de guardar els fruits entre la roba per a que donés a aquesta el seu agradable aroma.
Origen: Àsia occidental i central  

dimecres, 20 de setembre del 2017

MAGRANER (Punica granatum L.) MENORCA












Punica granatum L.
Família : PUNICACEAE

Gènere : Punica

Nom comú català : Magraner.

Nom comú castellà : Granado.

Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània-oriental

Època de floració : Juny. Juliol. Agost.

Formes vitals : Faneròfit.

Hàbitat : Cultivat i subespontani al Mediterrani.

Usos i propietats : Afrodisíaca. Comestible o usos alimentaris. Medicinal. Tèxtil. Usos simbòlics.

Observacions : Cultivada com a planta ornamental per tota Espanya.

Estatus : Introduïda.

Origen : Sud-oest d’Àsia

Descripció : Arbust o arbre caducifoli espinós, que arriba als 6 m d’alçada, amb escorça bruna-gris. Fulles simples, oposades, encara que algunes es presenten alternes o fasciculades, d´entre 3-8 cm de longitud, i 0.8-2.5 cm d´ amplada, oblongue-lanceolades. Limbe coriàci, de color verd brillant. Flors de color groc vermellós molt vistoses rodejades per un calze, vermell i carnós amb forma de copa, amb 5-7 lòbuls que persisteixen en el fruit. Fruit comestible amb nombroses llavors i polpa gustosa.

Època floració : Maig-juny

divendres, 10 de febrer del 2017

TARONGER DOLÇ (Citrus sinensis (L.) Osbeck)


Citrus sinensis (L.) Osbeck
Família : RUTACEAE           

Gènere : Citrus

Nom comú català : Taronger dolç.

Nom comú castellà : Naranjo. Naranjo de la China. Naranjo dulce.

Distribució general (Fitogeografia) : Xino-Japonesa

Formes vitals : Macrofaneròfit.

Hàbitat : Cultivada a horts i jardins.

Usos i propietats : Comestible o usos alimentaris. Medicinal. Mobiliari, construcció i eines.

Observacions : Es considerada amb freqüència com una variant de Citrus aurantium.

Origen : És incert, però es creu de la Xina.

Descripció : Petit arbre perennifoli amb una copa arrodonida mes o menys espinós. Fulles de 7-10 cm amplament el·líptiques i l'ala del pecíol moderadament ampla que és el que el diferencia de Citrus aurantium a més del fruit que té escorça més prima de color entre groc- ataronjat i groc menys intens que al Citrus aurantium i per l'ala del peduncle de les fulles que és més allargat i perd la forma de cor que té Citrus aurantium però sobretot pel sabor dels fruits que és agre o dolç, però no amarg.










Arbres Fruiters del Barranc d’Algendar
La disposició dels espais de cultiu conserva encara el model tradicional de nombroses divisions (veles, pletes, camades) seguint els desnivells naturals del terreny. Tradicionalment aquests espais, per les seves característiques físiques i ambientals, s’han dedicat sempre als horts d’arbres de fruita.


dimecres, 25 de gener del 2017

CAQUI - PALO SANTO - CAQUI DE CHINA (Diospyros kaki L. f.) MENORCA


Diospyros kaki L. f.

Família : EBENACEAE

Gènere : Diospyros

Nom comú català : Caqui.

Nom comú castellà : Caqui. Caqui de China. Kaki. Palo santo.

Distribució per províncies : Illes Balears.

Distribució general (Fitogeografia) : Xino-Japonesa

Època de floració : Maig. Juny.

Formes vitals : Macrofaneròfit.

Observacions : Els fruits persisteixen a l’arbre una vegada aquest ha perdut les fulles, donant-li un aspecte curiós.

Origen : Xina i Japó

Descripció : Petit arbre de fulla caduca que rarament sobrepassa els 8-10 m d’alçada, de copa arrodonida i branques de color bru o bru-vermellós, cobertes de pels aplicats. Fulles obovades, oblongo-ovades o el·líptic-ovades, de 5-18 cm de longitud, acuminades, decadents en un pecíol pubescent. Anvers glabre, verd obscur i revers pubescent i més clar. Flors axil·lars, generalment tetràmeres, grogues; les masculines generalment en grups de tres; les femenines, solitàries. Fruit globós o ovoide, de 4-9 cm de diàmetre, groc, ataronjat o vermell, dolç.

Època floració : Maig-juny


Diospyros kaki
  • Caracteri­stiques fruita: fruita arrodonida, de color de pell vermell ataronjat. La carn, de color taronja, té una consistència fluixa i gust dolç. Es diferencia del caqui tomàtiga per la seva forma, més punxeguda.
  • Fenologia: floreix a la primavera i la fruita madura a l’octubre.
  • Cultiu: reproducció per empelt (escudet) al setembre. La patologia més freqüent és la mosca de la fruita (Ceratitis capitata).
ARBRES D’ALGENDAR MENORCA