DESMAI (Salix babylonica L.) MENORCA - BARRANC D'ALGENDAR

DESMAI  (Salix babylonica L.)

Família: SALICACEAE

Gènere: Salix

Nom comú català: Desmai.

Nom comú castellà: Llorón. Sauce de Babilonia. Sauce llorón.

Distribució general (Fitogeografia): Asia

Formes vitals: Macrofaneròfit.

Hàbitats: Plantes de jardí.

Descripció: Arbre que arriba als 15 m d´alçada, amb l´escorça bruna obscura que es fissura amb els anys. Branquetes joves d´escorça groguenca o vermellosa, molt llargues i penjant, que poden arribar fins a prop de terra. Fulles d´uns 10 cm, alternes, linears o lanceolades, agudes i serrades, glabres a la maduresa. Pecíol de 3-5 mm de longitud. Flors sèssils o poc pedunculades, que freqüentment neixen abans que les fulles.

Observacions: El nom de Salix fa referència a la tendència de criar-se a terrenys humits.

Origen: Est d´Àsia.

BELLA OMBRA (Phytolacca dioica L.) MENORCA

Phytolacca dioica L.

Família: PHYTOLACCACEAE

Gènere: Phytolacca

Nom comú català: Bella ombra.

Nom comú castellà: Bella sombra. Fitolaca. Ombú.

Distribució per províncies: Barcelona. Illes Balears. València.

Distribució per illes: Mallorca. Dragonera.

Distribució general (Fitogeografia): Amèrica del Sur

Època de floració: Abril i Maig

Formes vitals: Macrofaneròfit.

Hàbitats: Plantes de jardí.

Descripció: Arbre que no sol sobrepassar els 10 m d'alçada que manté la fulla tot l'any o la perd si l'hivern és molt accentuat. El més espectacular d'aquests arbres són els troncs, gruixats a la seva base i irregulars. A les plantes adultes, la base del tronc i el començament de les arrels s'expandeixen de forma monstruosa. Les fulles tenen llargs pecíols , simples , amb el marge sencer, d'uns 6 a 12 cm de llarg, una mica llustroses per l'anvers, de disposició alterna i amb figura aovade-el·líptica o lanceolada. Les flors són poc vistoses, de color grisós de petit tamany, disposades en espigues que pengen quasi tan llargues com les fulles. El fruit és carnós tipus baia, negre porpra.

Observacions: La base del tronc en exemplars vells s'eixampla i retorça , sobresortint en moltes ocasions les arrels gruixades, que són molt poderoses i poden aixecar qualsevol construcció.

Origen: Brasil, Uruguai, Perú i Argentina 

MORER BLANC - MORERA BLANCA (Morus alba L.) MENORCA

Morus alba L.

Família: MORACEAE

Gènere: Morus

Nom comú català: Morer blanc. Morera blanca.

Nom comú castellà: Moral blanco. Morera. Morera blanca.

Distribució per províncies: Illes Balears.

Distribució per illes: Mallorca.

Distribució general (Fitogeografia): Asia

Usos i propietats: Mobiliari, construcció i eines. Medicinal.

Època de floració: Abril, Maig

Formes vitals: Macrofaneròfit.

Hàbitats: Plantes de jardí. Llocs humits no salins (Rambles, basses, torrents, canals, fonts i síquies). Cultivada als jardins i subspontània.

Descripció: Arbre caducifoli de tamany mitjà que no sol sobrepassar els 12 o 15 m d´alçada, de copa abovada o arrodonida. Les fulles són grosses, quasi glabres i llustroses per l´anvers, alternes, peciolades, variables en la forma, arrodonides o cordades, dentades o lobulades. Són de color verd clar sense pèls o molt poc peludes, limbe oval i en forma de cor irregular, asimètric. Els fruits són blancs, rosats o de color vermell obscur, dolços i comestibles quasi des del començament del seu desenvolupament. Les flors són petites, i s´ agrupen en espigues molt denses, allargades o ovoides.

Observacions: És cultivada per a la cria dels cucs de seda i com a arbre ornamental i d´ombra.

Origen: Àsia occidental 

CORÍSIA – ARBRE DE LA LLANA (Chorisia speciosa St. Hil.) MENORCA

Chorisia speciosa St. Hil.

Família: BOMBACACEAE

Gènere: Chorisia

Nom comú català: Corísia.

Nom comú castellà: Árbol botella. Chorisia. Corisia morada. Palo borracho rosado. Samuhú.

Distribució general (Fitogeografia): Amèrica del Sur

Època de floració: Agost, Setembre i Octubre

Formes vitals: Macrofaneròfit.

Hàbitats: Plantes de jardí. Jardins urbans.

Descripció: Arbre caducifoli de 5-15 m d'alçada, amb el tronc espinós, freqüentment més ample a la base; escorça llisa, verdosa, amb algunes estries longitudinals. Fulles amb pecíol de 6-12 cm de longitud i 5-7 folíols obovads, de marge serrat, acuminats, glabres amb limbe de 6-7 cm de longitud i 3.5-4 cm d'ample. Flors amb pètals de 8-12 cm de longitud, de color blanc-rosat a rosat-porpra, amb estries més obscures en els pètals.

Origen: Brasil, Argentina i Paraguai. 

Utilitats: la fusta, molt tova, s’utilitza per fer canoes (‘ceibes’) i paper. La “llana” per farcir coixins. Les llavors proporcionen olis comestibles o industrials. També el líquid és un dels components de begudes al·lucinògenes com l’ayahuasca. Com el nostre estimat porc, s’utilitza tot.

Publicat per ARBRESMEDITERRANI on 15 JUNY, 2017

PAULÒNIA (Paulownia tomentosa) MENORCA

Nom  científic: Paulownia tomentosa

Ordre: Lamiales

Família: Paulowniaceae

Gènere: Paulownia

Espècie: Paulownia tomentosa (Thunb.) Steud.

Classe: Dicotiledónea Magnoliopsida

La paulònia (Paulownia tomentosa) és una planta amb flor de la família de les paulowniàcies.

Característiques:  És una espècie d'arbre caducifoli originari del centre i oest de la Xina. Als Estats Units hom el considera una planta invasora. Arriba a fer de 10 a 25 m d'alçada. Les fulles tenen forma de cor amb cinc lòbuls i fan de 15 a 40 cm. Tenen disposició oposada. Les fulles joves poden ser més grosses que les fulles ja madures.

Les flors surten al principi de la primavera disposades en panícula de 10-30 cm de llarg, amb una corol·la tubular de color porpra que fa de 4 a 6 cm de llarg.

El fruit és una càpsula ovoide de 3-4 cm de llarg que conté nombroses llavors que es dispersen pel vent i per l'aigua.

Usos:  És una planta pionera, ja que en cas d'incendi rebrota fàcilment. No és exigent pel que fa als sòls però no suporta l'ombra d'altres arbres. A la Xina era un arbre molt popular que entre altres usos servia per empaquetar les exportacions de porcellana durant el segle xix.

(Arbre al•lòcton) 

CODONYER (Cydonia oblonga Mill.) MENORCA

Cydonia oblonga Mill.

Família: ROSACEAE

Gènere: Cydonia

Nom comú català: Codonyer.

Nom comú castellà: Membrillero. Membrillo.

Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. València.

Distribució per illes: Mallorca. Eivissa.

Distribució general (Fitogeografia): Asia

Usos i propietats: Comestible o usos alimentaris.

Època de floració:  Abril Maig

Formes vitals: Macrofaneròfit.

Hàbitats: Cultivades.

Descripció: Arbust o petit arbre de fins a 6-7 m d´alçada amb branques irregulars i tortuoses, les més joves cobertes d´una borra groguenca. Fulles de 5 a 10 cm ovades o arrodonides, senceres, verdes i glabres per al anvers i molt piloses, blanc-tomentoses per el revers. La disposició d´aquestes és alterna. Flors grosses i vistoses, solitàries de color blanc o rosat. El fruit és piriforme o globós de color groc quan són madurs, molt aromàtic, dur i de sabor àcid, tomentós al principi.

Observacions: Els fruits són molt apreciats per a prendre torrats, com les pomes, o per a fabricar el conegut dolç o carn de codony amb sucre. Fins fa poc existia la costum de guardar els fruits entre la roba per a que donés a aquesta el seu agradable aroma.

Origen: Àsia occidental i central  

OASTRE - RABELL - ULLASTRE (Olea europaea L.) MENORCA

Olea europaea L.

Família: OLEACEAE

Gènere: Olea

Nom comú català: Oastre. Rabell. Ullastre.

Nom comú castellà: Acebuche.

Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Tarragona. València.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa. Formentera. Cabrera. Dragonera.

Distribució general (Fitogeografia): Pluriregional

Usos i propietats: Comestible o usos alimentaris. Mobiliari, construcció i eines. Medicinal. Perfumeria. Usos simbòlics.

Categoria UICN:  LCRisc mínim

Època de floració: Abril Maig Juny

Formes vitals: Macrofaneròfit.

Hàbitats: Alzinars, carrascars i suredes. Escletxes de roques i penya-segats. Plantes de jardí. Llocs humits no salins (Rambles, basses, torrents, canals, fonts i síquies). Ullastrars i altres garrigues escleròfiles, sabinars. Pinars i garrigues amb romaní i timonedes. Freqüent a bandes càlides i seques.

Característiques: L'ullastre (var. sylvestris) és la planta silvestre de l'olivera (var. europaea). Té fulles d'un verd grisenc per l'anvers, i quasi blanques pel revers, agrupades per parelles a sobre les tiges. Aquestes fulles poden ser molt petites i arrodonides en els rebrots bassals, o lanceolades i fins a 8 cm de llargada a les branques superiors. Les oliveres tenen les fulles més grans i allargades que els ullastres, però la diferència fonamental entre les dues és el fruit (l'oliva). Floreix al final de la primavera i principi de l'estiu.

Observacions: L´olivera ha estat molt relacionada amb els jocs atlètics, ja que els guanyadors dels Jocs Olímpics eren coronats amb branques d´olivera silvestre, equivalent a la medalla d´or actual.

Origen: Regió mediterrània