BOLETS DE MENORCA: Clathrus ruber P. Micheli ex Pers. (CRANC - GITA DE BRUIXA - RANDES - TREMELITGES DE TERRA)

Clathrus ruber P. Micheli ex Pers.

Família : Clathraceae

Gènere : Clathrus

Clathrus ruber P. Micheli ex Pers.

Sinònim : Clathrus cancellatus Tornef: Fr.

Nom comú català : Cranc. Gita de bruixa. Randes. Tremelitges de terra.

Nom comú castellà : Clatro rojo.

Descripció : Aquest bolet es reconeix fàcilment per la seva forma i per l’olor pudent com de carn podrida que atreu les mosques. Inicialment es desenvolupa sota terra en forma d’ou rodó i blanc, amb uns rizoides o cordons miceloides blancs i gruixuts. Posteriorment va sortint i creix en forma de randa de color vermell intens i les parets internes verdes que inclouen les espores. Aquestes són de color blanc terrós en massa, el·líptiques, de 5 x 6 micres. Pot arribar a mesurar 10 cm d’altura.

Observacions : Espècie molt freqüent a totes les Balears.

Distribució per illes : Cabrera. Dragonera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Hàbitat : Pastures, pradells i jardins. Pinar i altres coníferes.

Valor alimentari : Indiferent

BOLETS DE MENORCA: Clavulina cinerea (Bull. : Fr.) J. Schröt (PEU DE CRIST - PEU DE RATA GRIS)

Clavulina cinerea (Bull. : Fr.) J. Schröt

Família : Clavulinaceae

Gènere : Clavulina

Clavulina cinerea (Bull. : Fr.) J. Schröt

Sinònim : Helvella cinerea (Bres.) Rea Clavulina grisea Fr. Ramaria cinerea (Bull.) Quél.

Nom comú català : Manetes. Peu de cabrit. Peu de Crist. Peu de rata gris. Ratapeus.

Nom comú castellà : Clavaria cenicienta.

Descripció : Bolet que recorda al coral d’uns 3 a 9 cm d’altura, de coloració variable, de blanquinós brut a grisenc amb tons més foscos quan està un poc assecat, format per branques dretes, cilíndriques o esclafades de forma rodona o dentada que surten d’un tronc comú. Aquestes branques poden acabar de forma rodona o dentada i recorregudes per una mena de solcs. Les espores són blanques en massa, arrodonides, hialines, llises, de 7-11 x 7-10 micres.

Bolets semblants : Es pot confondre amb Clavulina cristata (Holmsk. : Fr.) J. Schröt, que és de color més blanc, molt més petita i té les puntes de les ramificacions molt més crestades.

Observacions : Es laxant i pot ésser tòxica si no es menja ben cuita. Fa olor a floridura.

Distribució per illes : Cabrera. Dragonera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Hàbitat : Alzinar. Pinar i altres coníferes.

Valor alimentari : Comestible 

BOLETS DE MENORCA: Lycoperdon perlatum (PET DE LLOP - PETS DE MORO - BUFES)

Lycoperdon perlatum Pers.

Família : Lycoperdaceae

Gènere : Lycoperdon

Lycoperdon perlatum Pers.

Sinònim : Lycoperdon gemmatum Batsch Lycoperdon albidum Lycoperdon scrobiculatum Velen

Nom comú català : Bufa de bou. Bufa de jai. Bufa de jaia. Bufa de monja. Bufa del dimoni. Bufes. Esclatabufa piriforme. Fumoses. Pet de llop. Pets de moro.

Nom comú castellà : Bejín areolado. Cuesco de lobo.

Descripció : Carpòfors globulosos o en forma de pera, d’1 a 5 cm de diàmetre i uns 6 cm d’altura, de color blanc gris o blanc brut quan és adult. A la superfície externa té una ornamentació formada per petites perles color crema, rodones o còniques que cauen a la maduresa deixant un senyal. La gleva és de color blanc que després es transforma en una pols de color marró que s’escapa per l’ostíol situat a la part superior. Les espores són marrons en massa, rodones, llises, de 3-4 micres.

Observacions : Comestible només quan és jove i la gleva és totalment blanca.

Distribució per illes : Cabrera. Dragonera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Hàbitat : Alzinar. Pinar i altres coníferes.

Valor alimentari : Comestible

BOLETS DE MENORCA: BOLET BLANC - BOLET BORD - FARINERA - FARINETA - PIXACÀ (Amanita ovoidea (Bull.) Link

Amanita ovoidea (Bull.) Link

Família : Amanitaceae

Gènere : Amanita

Sinònim : Amanita alba Pers.

Nom comú català : Bolet blanc. Bolet bord. Farinera. Farineta. Pixacà.

Nom comú castellà : Amanita blanca.

Descripció : Com el seu nom indica aquest bolet presenta un capell al principi i durant molt de temps com un ou ovoide cobert per un vel blanc que posteriorment s’obri quedant un capell convex de 10 a 20 cm de diàmetre. El marge pot dur restes membranosos- cotonosos del vel parcial que uneix el capell al peu i protegeix les làmines. Aquestes són blanques, gruixades, molt apretades i lliures del peu. El peu de 10-20 x 2-4 cm, robust, blanc, cilíndric i cobert d’una mena de farina que empastifa els dits quan es toca. El peu s’enfunda a la base en una amplia volva molt consistent, blanca o blanc-groguenca. L’anell fràgil és difícil d’observar complet perquè es romp amb facilitat. Les espores són blanques en massa, el·líptiques, de 10 x 7 micres i en quantitat tan gran que recorda la farina.

Bolets semblants : Es pot confondre amb Amanita ovoidea var. proxima Dumée, possiblement tòxica i que té la volva color ocre.

Observacions : Espècie freqüent a terrenys calcaris.

Distribució per illes : Cabrera. Dragonera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Hàbitat : Alzinar. Pinar i altres coníferes.

Valor alimentari : Indiferent

ALERTA!   Amanita phalloides (Vaill.: Fr.) Link

Família : Amanitaceae

Gènere : Amanita

Nom comú català : Farinera borda.

Nom comú castellà : Cicuta verde. Oronja verde. Seta mortal.

Descripció : La farinera borda té un capell inicialment acampanat i després pla de 6-14 cm de diàmetre amb una superfície llisa de color que varia de groc llimona, blanc grogós, a verd oliva obscur i fins i tot blanc. En general no presenta esquames o plaques esquamoses blanques, encara que poden estar als exemplars més joves però desapareixen ràpidament. Les làmines són blanques, lliures, juntes i amples. El peu de 8-17 x 1-2 cm és blanquinós o amb tonalitats verdoses, cilíndric i presenta un anell membranós, persistent, caigut i amb estries ben marcades. La volva és blanca, membranosa, persistent i envolta el peu com si es tractés d’un petit sac. Les espores són blanques en massa, ovoides, de 8-11 x 7-9 micres.

Bolets semblants : Es pot confondre amb A. ovoidea (Bull.:Fr.) Quél., A. Solitaria (Bull.:Fr.) Quél., A. Citrina (Schaeff,. Fr.) S.F. Gray. Després de pluges fortes es renta el capell i s’ha d’anar en compte per no confondre’l amb el comestible A. vaginata (Bull.:Fr.) Quél.

Observacions : És el bolet més verinós que existeix. És mortal, causant del 90% de les morts per intoxicacions de bolets.

Distribució per illes : Mallorca. Menorca.

Hàbitat : Alzinar. Pinar i altres coníferes.

Valor alimentari : Tòxic 

BOLETS DE MENORCA: Suillus collinitus (Fr.) Kuntze (BOLET DE BOU - BOLET GROC - ESCLATA-BUTZES - ESCLATA-SABATES - PIXACÀ)

Suillus collinitus (Fr.) Kuntze

Família : Boletaceae

Gènere : Suillus

Sinònim : Boletus collinitus Fr. Boletus fluryi Huijsman

Nom comú català : Bolet de bou. Bolet groc. Esclata-butzes. Esclata-sabates. Pixacà.

Descripció : Bolet amb capell i peu. El capell primerament és hemisfèric, posteriorment convex acabant pla, de color marró més o menys obscur. És un poc viscós en temps humit. El peu és llarg, cilíndric i un poc gruixut a la base, de color groc a la part superior i amb punts marrons i rogencs a la resta. Té tubs grocs de la mateixa manera que els porus. Les espores són de color ocre grogós en massa, fusiformes, de 7-9 x 3-4,5 micres.

Bolets semblants : Amb Suillus bellini , la diferencia són els tubs grocs de la mateixa manera que els porus , però no deixen sortir cap mena de gotes, que a l’altre espècie sí.

Observacions : Només s’han de menjar exemplars joves, els vells solen estar atacats per larves. És una espècie termòfila, que surt sobretot en anys no gaire humits.

Distribució per illes : Cabrera. Dragonera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Hàbitat : Pinar i altres coníferes.

BOLETS DE MENORCA: Helvella crispa Scop. : Fr. (BARRETET - ORELLA DE GAT - ORELLA DE LLEBRE BLANCA - ORELLE DE RATA)

Helvella crispa Scop. : Fr.

Família : Helvellaceae

Gènere : Helvella

Nom comú català : Barretet. Orella de gat. Orella de llebre blanca. Orella de rata.

Nom comú castellà : Oreja de gato.

Descripció : L’ascocarp pot fer fins a 20 cm d’alçada, constituït per un peu blanc ben desenvolupat irregularment buit, recorregut per costelles longitudinals i un capell prim, blanc o crema format per varis plecs o lòbuls molt ondulats en forma de sella de muntar. El peu està coronat per una mena de capell prim, en forma de sella de muntar, amb dos o tres lòbuls ondulats. Les espores són el·líptiques, llises, de 18-20 x 9-15 micres.

Bolets semblants : La Helvella crispa Scop.:Fr. es pot confondre amb altres Helvella amb el cos fructífer d'un color clar, com Helvella elastica (Bull.) Boud., encara que aquesta darrera és més petita. També es pot confondre amb Helvella pithyophila Bound. que alguns autors donen com una simple forma d'Helvella crispa on la principal diferència és el color gris del peu.

Observacions : Crua és tòxica. L'orella de llebre és comestible prèvia cocció o dessecació perquè en cru presenta una toxina hemolítica termolàbil que es destrueix amb la calor. Es pot trobar en temps fred.

Distribució per illes : Cabrera. Dragonera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Hàbitat : Alzinar.

Valor alimentari : Comestible

BOLETS DE MENORCA: Omphalotus olearius (DC.) Singer (BOLET D’OLIU - GÍRGOLA D’OLIVERA - PIXACÀ)

Omphalotus olearius (DC.) Singer

Família : Omphalotaceae

Gènere : Omphalotus

Sinònim : Clitocybe olearia (DC.: Fr.) Maire Pleurotus olearia (DC.: Fr.) Gillet

Nom comú català : Bolet d’oliu. Gírgola d’olivera. Pixacà.

Nom comú castellà : Seta de olivo.

Descripció : Bolet tot ell de coloració que va del groc or al groc safrà més o manco rogenc. Capell de fins a 10 o 15 cm de diàmetre, primer convex però esdevé en forma d’embut on el marge es troba moltes vegades aixecat. El peu és central o excèntric, més o manco corbat i té nombroses làmines decurrents cap al peu de color groc daurat safranat que ens poden tacar les mans en tocar-les. Les espores són blanques en massa, d’ovoides a subgloboses, llises, 5-7 x 5-6 micres.

Bolets semblants : Confosa amb Cantharellus cibarius var. alborufescens Malç.

Observacions : Freqüent i creix en grups nombrosos, és tòxica i provoca problemes gastrointestinals. Presenta luminiscència si és fresc durant dos o tres dies en un ambient sense gens de llum.

Distribució per illes : Cabrera. Dragonera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Hàbitat : Alzinar. Damunt plantes llenyoses. Garriga d’ullastre.

Valor alimentari : Indiferent 

BOLETS DE MENORCA: Hygrocybe persistens var. konradii (R. Haller Aar.) Boertm.

Hygrocybe persistens var. konradii (R. Haller Aar.) Boertm.

Família : Hygrophoraceae

Gènere : Hygrocybe

Sinònim : Hygrocybe konradii Haller

Descripció : Bolet tot ell groc llimona excepte la part inferior del peu que és més blanquinosa i les làmines que amb l’edat prenen tons rogencs. Té un capell campanulat de 5 a 6 cm de diàmetre amb un mamelló. De vell esdevé més pla i presenta unes fibril·les innates de color groc. Les làmines són escotades i ventrudes i el peu és llarg, torçat i fibrós. Les espores són blanques en massa, subgloboses, d’11,5-13,7 x 8,5-10,6 micres.

Observacions : És un bolet molt vistós.

Distribució per illes : Cabrera. Eivissa.

Hàbitat : Pinar i altres coníferes.

Valor alimentari : Indiferent