MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

dimecres, 28 de setembre de 2022

PLANTES DE MENORCA: ARITJA BALEÀRICA (Smilax aspera L. subsp. balearica Willk.)


Smilax aspera L. subsp. balearica Willk.

Família: LILIACEAE

Gènere: Smilax

Nom comú català: Aritja balearica.

Distribució per províncies: Illes Balears.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa. Formentera. Cabrera.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània (Baleàrica)

Categoria UICN: LCRisc mínim

Època de floració: Agost -  Setembre - Octubre -  Novembre

Formes vitals: Faneròfit.

Hàbitats: Brolles xero-acàntiques de muntanya i carritxeres. Costa rocosa. Carritxeres de la muntanya mallorquina, també a les rossegueres i a la costa.

Característiques: L'aritja és una liana de fulles en forma de cor, coriàcies i lluents. Però a llocs pedregosos de la muntanya i litoral podem trobar unes aritjes amb forma de coixí espinós, amb fulles molt petites o sense fulles i tiges gruixades i verdes, es tracta de la subsp. balearica, endèmica de les illes. També es diferencia perquè la inflorescència té un peduncle molt curt o no en té, mentre que en la subsp. aspera estan llargament pedunculades. Floració a l'estiu i tardor.

dissabte, 24 de setembre de 2022

BOLETS DE MENORCA: BOLET BLANC - BOLET BORD - FARINERA - FARINETA - PIXACÀ (Amanita ovoidea (Bull.) Link

Amanita ovoidea (Bull.) Link

Família : Amanitaceae

Gènere : Amanita

Sinònim : Amanita alba Pers.

Nom comú català : Bolet blanc. Bolet bord. Farinera. Farineta. Pixacà.

Nom comú castellà : Amanita blanca.

Descripció : Com el seu nom indica aquest bolet presenta un capell al principi i durant molt de temps com un ou ovoide cobert per un vel blanc que posteriorment s’obri quedant un capell convex de 10 a 20 cm de diàmetre. El marge pot dur restes membranosos- cotonosos del vel parcial que uneix el capell al peu i protegeix les làmines. Aquestes són blanques, gruixades, molt apretades i lliures del peu. El peu de 10-20 x 2-4 cm, robust, blanc, cilíndric i cobert d’una mena de farina que empastifa els dits quan es toca. El peu s’enfunda a la base en una amplia volva molt consistent, blanca o blanc-groguenca. L’anell fràgil és difícil d’observar complet perquè es romp amb facilitat. Les espores són blanques en massa, el·líptiques, de 10 x 7 micres i en quantitat tan gran que recorda la farina.

Bolets semblants : Es pot confondre amb Amanita ovoidea var. proxima Dumée, possiblement tòxica i que té la volva color ocre.

Observacions : Espècie freqüent a terrenys calcaris.

Distribució per illes : Cabrera. Dragonera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Hàbitat : Alzinar. Pinar i altres coníferes.

Valor alimentari : Indiferent
















ALERTA!   Amanita phalloides (Vaill.: Fr.) Link

Família : Amanitaceae

Gènere : Amanita

Nom comú català : Farinera borda.

Nom comú castellà : Cicuta verde. Oronja verde. Seta mortal.

Descripció : La farinera borda té un capell inicialment acampanat i després pla de 6-14 cm de diàmetre amb una superfície llisa de color que varia de groc llimona, blanc grogós, a verd oliva obscur i fins i tot blanc. En general no presenta esquames o plaques esquamoses blanques, encara que poden estar als exemplars més joves però desapareixen ràpidament. Les làmines són blanques, lliures, juntes i amples. El peu de 8-17 x 1-2 cm és blanquinós o amb tonalitats verdoses, cilíndric i presenta un anell membranós, persistent, caigut i amb estries ben marcades. La volva és blanca, membranosa, persistent i envolta el peu com si es tractés d’un petit sac. Les espores són blanques en massa, ovoides, de 8-11 x 7-9 micres.

Bolets semblants : Es pot confondre amb A. ovoidea (Bull.:Fr.) Quél., A. Solitaria (Bull.:Fr.) Quél., A. Citrina (Schaeff,. Fr.) S.F. Gray. Després de pluges fortes es renta el capell i s’ha d’anar en compte per no confondre’l amb el comestible A. vaginata (Bull.:Fr.) Quél.

Observacions : És el bolet més verinós que existeix. És mortal, causant del 90% de les morts per intoxicacions de bolets.

Distribució per illes : Mallorca. Menorca.

Hàbitat : Alzinar. Pinar i altres coníferes.

Valor alimentari : Tòxic 

dimecres, 21 de setembre de 2022

OCELLS DE MENORCA: MILOQUES (Neophron percnopterus) CIUTADELLA 2021 i 2022

La miloca és l’únic voltor que tenim a Menorca, de plomatge blanc, la faç despullada i de color groc i plomes llargues al cap molt distintives. El patró blanc i negre de les ales en vol el pot fer confondre amb el soter en fase clara, del qual es diferència per la coa en forma de rombe i el coll estirat. Tot i ser una au de caràcter migratori, la població de miloca a Menorca és sedentària. Entre els anys 1988 i 2001 va patir un descens important, estimat en un 20%, de la seva població, segurament degut al consum d’esquers enverinats col·locats al camp per al control de predadors. A partir de l’any 2002 la població ha variat entre les 45 i 50 parelles territorials i es manté estable gràcies a l’excel·lent taxa de supervivència i a la bona productivitat. Se la pot veure principalment al ponent de l'’illa i als barrancs de la costa sud.

SOM (Guia Interactiva dels Ocells de Menorca)




























https://imatgesdemenorca-magda.blogspot.com/2021/10/ocells-de-menorca-miloques-neophron.html

dissabte, 17 de setembre de 2022

PLATJA DE TAMARELLS - ILLA D'EN COLOM (MAÓ) 8-05-2022



L’illa d’en Colom és l’illot més gran dels que rodegen l’illa de Menorca. Té una superfície de 59 hectàrees i la seva  intricada línia de costa completa un recorregut de gairebé 12  km. La costa nord-est (la que dóna a mar oberta) és rocosa  i  escarpada, però,  en  canvi,  la  costa  que  s’encara  a  l’illa  gran,  Menorca,  alberga  dues  platges  ben resguardades: la platja de Tamarells (la situada més al sud i, per tant, més propera a la població des Grau) i l’arenal d’en Moro (situada a l’extrem nord-oest de l’illot).

OBSAM