PLANTES DE MENORCA: Thymus richardii Pers. subsp. ebusitanus (Font Quer) Jalas

Thymus richardii Pers. subsp. ebusitanus (Font Quer) Jalas 

Família: LABIATAE (LAMIACEAE)

Gènere: Thymus

Distribució per províncies: Illes Balears.

Distribució per illes: Eivissa.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània (Baleàrica)

Plantes legalment protegides: Catàleg Balear.

Categoria UICN:  VU Vulnerable

Època de floració: juny - juliol

Formes vitals: Camèfit.

Hàbitats: Escletxes de roques i penya-segats. Petits talussos ombrívols.

Roquissar propers a la mar.

Característiques: Petita mata amb les fulles lanceolades i planes molt aromàtiques, sobretot si les prenem entre els dits. Es diferència de la resta de farigoles per tenir les branques postrades i les fulles planes i més amples. Les flors són rosades i disposades en inflorescències terminals. El seu hàbitat, als penya-segats litorals, i localització a l'illa d'Eivissa facilita molt la seva identificació.

PLANTES DE MENORCA: NEPTA - MENTA BLANCA (Calamintha nepeta (L.) Savi subsp. nepeta) - Sinònims: Calamintha sylvatica

Calamintha nepeta (L.) Savi subsp. nepeta

Família: LABIATAE (LAMIACEAE)

Gènere: Calamintha

Sinònims: Calamintha sylvatica Bromf. subsp. ascendens (Jord.) P.W. Ball Satureja calamintha (L.) Scheele subsp ascendens (Jord.) Briq.

Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa. Formentera.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània

Usos i propietats: Aromàtica.

Categoria UICN:  LCRisc mínim

Època de floració: Juny - Juiol - agost -  setembre - octubre

Formes vitals: Camèfit.

Hàbitats: Alzinars, carrascars i suredes. Llocs humits no salins (Rambles, basses, torrents, canals, fonts i síquies).

Barrancs i boscos humits

Característiques: Planta molt ramificada, amb les branques bastant llargues, herbàcies, però amb la base llenyosa. Les fulles, de més d'un centímetre de llarg, són ovades amb el marge dèbilment dentat. Les flors s'agrupen a les aixelles de les fulles superiors, són de color violaci o morat amb un llarg tub que sobresurt del calze. El calze té les dues dents bassals més llargues que les altres, aquest caràcter la diferencia de Calamintha nepeta , que té les dents del calze iguals o quasi, a més la corol·la fa més d'un centímetre mentre que Calamintha nepeta té una corol·la més petita. Viu a llocs forestals humits. Floreix a l'estiu i tardor. 

PLANTES DE MENORCA: ALL DE SERP (Allium subhirsutum L.)

Allium subhirsutum L.

Família: LILIACEAE

Gènere: Allium

Nom comú català: All de serp.

Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Illes Balears.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània-meridional

Usos i propietats: Aromàtica.

Categoria UICN:  LCRisc mínim

Època de floració: Abril

Formes vitals: Geòfit.

Hàbitats: Pinars i garrigues amb romaní i timonedes.

Pinares, garrigues d'ullastre.

Característiques: Petit all que viu a les garrigues seques, de flors d'un blanc pur, amb els estams més curts que els pètals. Floració primaveral. 

PLANTES DE MENORCA: LAVANDA - GAL•LANDA (Lavandula dentata L.)

Lavandula dentata L.

Família: LABIATAE (LAMIACEAE)

Gènere: Lavandula

Nom comú català: Gal·landa. Lavanda.

Nom comú castellà: Alhucema rizada. Lavanda.

Distribució per províncies: Alacant. Castelló. Illes Balears. València.

Distribució per illes: Mallorca. Eivissa.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània-meridional

Usos i propietats: Aromàtica. Medicinal.

Categoria UICN:  LCRisc mínim

Època de floració: Gener, Febrer, Març, Abril i Maig

Formes vitals: Camèfit.

Hàbitats: Escletxes de roques i penya-segats. Pinars i garrigues amb romaní i timonedes. Llocs àrids, garrigues i pujols pedregosos

Característiques: Aquesta Lavandula, que pot estar en flor des de l'hivern fins l'estiu, és fàcil de reconèixer per les seves fulles amb els marges dentats; fa una inflorescència en forma d'espiga a dalt d'un peduncle que la separa de les fulles, l'espiga té al seu damunt un fascicle de bràctees de color violaci. Lavandula stoechas, que és l'altra espècie del gènere present a les illes, té les fulles senceres i l'espiga molt a prop de les fulles. 

PLANTES DE MENORCA: POLIOL- POLIOL D’AIGUA - PURIOL (Mentha pulegium L.)

Mentha pulegium L.

Família: LABIATAE (LAMIACEAE)

Gènere: Mentha

Nom comú català: Poliol. Poliol d'aigua. Puriol.

Nom comú castellà: Poleo.

Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia): Holàrtica

Usos i propietats: Aromàtica. Comestible o usos alimentaris. Medicinal.

Categoria UICN:  LCRisc mínim

Època de floració:  Abril Maig Juny Juliol Agost  Setembre Octubre

Formes vitals: Hemicriptòfit.

Hàbitats: Camps de conreu, Vores de camins, llocs alterats. Llocs humits no salins (Rambles, basses, torrents, canals, fonts i síquies). Pradells terofítics silicícoles.

Basses, síquies, torrents, fonts..., camps de conreu.

Característiques: El poliol és una petita herba amb el típic aroma de les mentes quan la prenem entre els dits. S'aixeca erecte sobre el terra, fent ben visibles les fulles oposades, fulles petites de contorns més o menys ovals i no massa grans. A la part de dalt de la planta apareixen les flors, típicament agrupades en falsos verticils a la aixella de les fulles. Les flors són liles i van madurant de baix cap a dalt; així mentre la inflorescència creix verticalment va formant noves flors, que primer són poncelles, desprès s'obren i finalment, les més velles ja tenen els fruits. Viu a llocs una mica humits, sovint a les vores de basses o torrents, però també la podem trobar a camps de secà. Floreix al final de la primavera i principi de l'estiu.  

PLANTES DE MENORCA: MALRUBÍ BORD - GARROTXA - HERBA PUDENTA - MALRUBÍ NEGRE (Ballota nigra L. subsp. foetida (Vis.) Hayek

Ballota nigra L. subsp. foetida (Vis.) Hayek

Família: LABIATAE (LAMIACEAE)

Gènere: Ballota

Nom comú català: Garrotxa. Herba pudenta. Malrubí bord. Malrubí negre. Marrumbí.

Nom comú castellà: Marrubio fétido.

Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània-occidental

Usos i propietats: Aromàtica.

Categoria UICN: LCRisc mínim

Època de floració: Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre

Formes vitals: Camèfit.

Hàbitats: Camps de conreu, Vores de camins, llocs alterats.

Vores de camins. Comunitats ruderals.

Característiques: Herba bastant ramificada, és perenne, per tant té una soca relativament gruixuda. Les tiges i fulles són d'un color verd fosc. Les fulles recorden una mica a una ortiga, però tenen un tacte més consistent i vellut (i no piquen), tenen una olor una mica fètida. Les flors surten agrupades en pisos (falsos verticils) a la part superior de les branques. Són flors rosades o blanquinoses. Són característics els calzes que formen un tub en forma de embut bastant llarg, les dents són molt curtes i estan plegades longitudinalment. A les Pitiüses també viu Ballota hirsuta , que té les fulles en forma de cor i el calze té 10 dents o més, en lloc dels 5 de Ballota nigra . Floreix a la primavera, també la podem trobar en flor a la tardor.  

PLANTES DE MENORCA: JUAVERT - JULIVERT - CHULIVERT - GIVERT - JOLIVERT (Petroselinum crispum (Mill.) Fuss)

Petroselinum crispum (Mill.) Fuss

Família : UMBELLIFERAE (APIACEAE)

Gènere : Petroselinum

Nom comú català : Chulivert. Givert. Jolivert. Juavert. Juevert. Julivert. Julivert en rama. Julivert ver. Junivert.

Nom comú castellà : Perejil. Perejil en rama. Perexil. Prejil.

Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució general (Fitogeografia) : Pluriregional

Època de floració : Juny. Juliol. Agost.

Formes vitals : Hemicriptòfit.

Hàbitat : Horts, jardins, i a vegades a marges de camins, cultius, murs, etc.

Usos i propietats : Aromàtica. Comestible o usos alimentaris. Medicinal.

Característiques : Planta herbàcia molt característica pel seu aroma i reconeixement culinari. Les tiges són estriades i poden arribar fins els 75 cm d’alçada. Les fulles són triangulars, estan molt dividides i són de color verd lluent. Les inflorescències són umbel·les molt pedunculades amb flors verdoses. Els fruits són ovoides i comprimits pel costat.

Observacions : Planta cultivada, de vegades se la pot trobar com subespontània.

Estatus : Introduïda.

PLANTES DE MENORCA: Podranea ricasoliana (Tanfani) Sprague

Podranea ricasoliana (Tanfani) Sprague

Família : BIGNONIACEAE

Gènere : Podranea

Nom comú castellà : Arbusto de Pandora. Bignonia rosa. Bignonia rosada. Trompetas.

Distribució general (Fitogeografia) : Àfrica

Època de floració : Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre.

Formes vitals : Macrofaneròfit.

Hàbitat : Cultivada a jardins.

Usos i propietats : Aromàtica.

Característiques : Planta enfiladissa molt robusta de tiges quadrangulars. Les fulles són compostes amb els folíols dentats. Quan està en flor és una planta molt vistosa, les flors són de color rosa, molt grans, nombroses, amb forma de campana i aromàtiques.

Estatus : Introduïda.