MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO EL 18 DE SETEMBRE DE 2023
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PLANTES USOS SIMBÒLICS. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PLANTES USOS SIMBÒLICS. Mostrar tots els missatges

dimecres, 1 de maig del 2019

PLANTES DE MENORCA: CEBA D’ASE - CEBA MARINA - CEBA PORRERA - CEBA ROTJA (Urginea maritima (L.) Baker -Fulles-







Urginea maritima (L.) Baker
Família : LILIACEAE
Gènere : Urginea
Nom comú català : Ceba d'ase. Ceba marina. Ceba porrera. Ceba rotja.
Nom comú castellà : Cebolla albarrana.
Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Tarragona. València.
Distribució per illes : Cabrera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.
Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània-meridional
Època de floració : Juliol. Agost. Setembre. Octubre.
Formes vitals : Geòfit.
Hàbitat : Llocs rocosos, muntanyes i turons.
Usos i propietats : Medicinal. Tòxica. Usos simbòlics.
Categoria IUCN : Poc preocupant
Característiques : La ceba marina es caracteritza per tenir un gran bulb just a ran de terra i que sovint sobresurt una mica. Les fulles són grans, poden arribar a tenir un metre de llarg, són d'un verd fosc i molt lluents per l'anvers. Les fulles s'assequen durant l'estiu. La floració es dona en ple estiu, doncs comença al mes d'agost, abans de que surtin les noves fulles. Les flors són blanques, surten moltes a sobre d'una tija, l'escapus pot fer prop d'un metre d'alçada. Les flors s'obren seqüencialment de baix cap a dalt, així el conjunt de la inflorescència té una forma ovoide molt característica.

dijous, 26 d’abril del 2018

PLANTES DE MENORCA: ARÇ BLANC - CIRERER DE PASTOR - ESPINALER - GARGULLER (Crataegus monogyna Jacq.) -Flor-










Crataegus monogyna Jacq.

Família : ROSACEAE

Gènere : Crataegus

Nom comú català : Arç blanc. Cirerer de pastor. Espinalb. Espinaler. Garguller.

Nom comú castellà : Espino albar.

Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes : Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Eurosiberiana

Època de floració : Març. Abril. Maig. Juny.

Formes vitals : Caducifoli. Macrofaneròfit.

Hàbitat : Bardisses dels torrents i a llocs humits. Zones forestals.

Usos i propietats : Comestible o usos alimentaris. Usos simbòlics.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : Arbust espinós, amb fulles que cauen a l'hivern, les fulles estan molt dividides. Les flors blanques estan reunides en una falsa umbel·la (corimbe). Els fruits maduren a la tardor, quan perd les fulles, són d'un color vermell viu. Floreix al principi de la primavera.

dimarts, 1 d’agost del 2017

PLANTES DE MENORCA: CARD BLANC - CARD DE MARIA - CARD GALLOFER (Silybum marianum (L.) Gaertn.

  








Silybum marianum (L.) Gaertn.
Família : COMPOSITAE (ASTERACEAE)
Gènere : Silybum
Nom comú català : Card blanc. Card de Maria. Card gallofer. Card lleter. Cardot.
Nom comú castellà : Cardo borriqueiro. Cardo de asno. Cardo mariano.
Distribució per províncies : Illes Balears.
Distribució per illes : Cabrera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.
Formes vitals : Hemicriptòfit.
Hàbitat : Voreres de camps i camins. Herbassars nitròfils.
Usos i propietats : Comestible o usos alimentaris. Medicinal. Usos simbòlics.
Categoria IUCN : Poc preocupant
Característiques : Card amb un capítol gran defensat per fortes espines dirigides cap a defora, està suportat per un peduncle que no té fulles. Té fulles molt amples a la base, amb espines al marge, i l'anvers tacat de blanc. Floreix a la primavera. És un card molt fàcil de diferenciar per les espines del capítol. No el podem confondre amb Galactites tomentosa, que es troba a ambients semblants, perquè és una planta molt més petita, té les fulles profundament dividides i, malgrat ser espinós, no té les espines tan llargues i rígides al capítol.