 |
|
Aquest sepulcre,
anomenat també dolmen, és una de les construccions més antigues de Menorca.
Estava format per la cambra funerària, un corredor que només conserva el cantó
est i un túmul de pedres i terra del que encara en veim algun indici.
Va ser excavat al
1974 per un equip del Museu de Menorca. Els ossos de les persones que hi foren
enterrades es conservaven en molt mal estat però l’aixovar es va poder
recuperar. Estava format per diversos bols ceràmics, una punta de coure (d’un
punyal, fletxa o javelina), un botó d’os i dos esmoladors de pedra, coneguts
com a “braçals d’arquer”.
Els cossos dels
difunts i difuntes eren conduits a la cambra funerària a través de l’estret
corredor i la llosa foradada. Gràcies a les excavacions d’altres sepulcres, sabem
que l’espai funerari era col·lectiu i que, un cop esqueletitzats, els ossos es
decantaven cap al fons i als costats de la cambra mortuòria per fer espai a
noves inhumacions.
Hi eren enterrats
homes, dones i nens que tenien una esperança de vida d’entorn als 30 anys. Eren
grups familiars o clànics que subsistien bàsicament de la ramaderia i la
recol·lecció i vivien en petites cabanes que no s’han conservat.
Panell informatiu
|
