PLANTES DE MENORCA: ÀLOE - SÈVER (Aloe arborescens Mill.)

Aloe arborescens Mill.

Família : LILIACEAE

Gènere : Aloe

Nom comú català : Àloe. Sèver.

Nom comú castellà : Acíbar. Aloe. Candelabros. Planta pulpo. Sávila. Zabila. Zabira.

Distribució per províncies : Castelló. Illes Balears. València.

Distribució per illes : Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Àfrica

Època de floració : Gener. Febrer. Març. Desembre.

Formes vitals : Faneròfit.

Hàbitat : Cultivada i a vegades naturalitzada.

Usos i propietats : Medicinal. Perfumeria.

Característiques : Planta arbustiva de dimensions notables (fins 3 m d’alçada). Es diferència de la resta d’Aloes, pel seu port arbustiu, i per tenir les fulles llargues (fins 60 cm de longitud) de color verd grisenc a l’anvers i verd clar al revers, contornejades cap abaix i amb dents corbades en els contorns, a més, té moltes fulles a la part apical de les branques. Les flors són de color vermell ataronjat agrupades en inflorescències terminals sense ramificar de fins 80 cm de longitud per damunt les fulles.

Observacions : Molt utilitzada com a planta ornamental, s’ha naturalitzat a alguns llocs litorals formant denses poblacions.

Estatus : Introduïda.

PLANTES DE MENORCA: ROMANÍ - ROMER (Rosmarinus officinalis L.)

Rosmarinus officinalis L.

Família : LABIATAE (LAMIACEAE)

Gènere : Rosmarinus

Nom comú català : Romaní. Romer.

Nom comú castellà : Romero.

Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes : Cabrera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània

Època de floració : Gener. Febrer. Març. Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre. Novembre. Desembre.

Formes vitals : Nanofaneròfit.

Hàbitat : Abundant des de vora la mar fins a les muntanyes. Llocs calcàris

Usos i propietats : Afrodisíaca. Aromàtica. Comestible o usos alimentaris. Medicinal. Perfumeria. Usos simbòlics.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : El romaní és una de les plantes mediterrànies més conegudes per la tradició dels seus usos culinaris i medicinals. Les fulles són lineals, dures i amb l'anvers blanquinós perquè està cobert per pilositat. Les flors blaves amb dos llavis ben marcats són molt característiques. Pot florir tot l'any, però a la natura sol tenir una floració de tardor i una altre al principi de la primavera. Basta ensumar-la per reconèixer-la, les fulles tenen una semblança a Cistus clusii, però ni la flor, ni el color de les fulles, ni sobretot els seus olors tenen res a veure.