MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO EL 18 DE SETEMBRE DE 2023
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris JACIMENTS ARQUEOLÒGICS. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris JACIMENTS ARQUEOLÒGICS. Mostrar tots els missatges

dimecres, 25 de març del 2020

ES CASTELLET DES POP MOSQUER - JACIMENT ARQUEOLÒGIC (CIUTADELLA) 8-03-2020

Es Castellet des Pop Mosquer és un assentament pretalaiòtic menorquí, ubicat al nord-oest del terme municipal de Ciutadella de Menorca. Està situat sobre un promontori rocós, en un petit cap costaner de la costa nord. Presenta molts trets en comú amb el poblat de Cala Morell, un assentament situat a pocs quilòmetres de distància.
Al jaciment, s'hi distingeix, en superfície, una naveta d'habitació i restes de dues construccions més, que podrien correspondre també a navetes. L'assentament es troba protegit per una murada de pedra en sec, que tanca l'accés al promontori per la banda de terra i a la qual s'adossa la naveta. Pel costat de la mar, les roques són prou altes i escarpades com per a constituir una defensa natural. El jaciment fou espoliat durant el segle XX i no s'hi ha realitzat cap excavació arqueològica, però la datació radio carbònica realitzada sobre un os d'animal provinent de la terrera de l'espoli permet establir-hi una fase d'ocupació durant el bronze final. 
 
 Fotos 9-05-2010


dissabte, 22 de juliol del 2017

ES CASTELLÀS DEL CAPARROT DE FORMA (MAÓ) 2017







El conjunt arqueològic des Castellàs des Caparrot de Forma està format per una fortificació o muralla i una necròpolis formada per 23 coves artificials o hipogeus. La muralla és el monument que s'inclou en la candidatura, tot i que hi ha quatre hipogeus que entren dins l'àmbit delimitat pel cap costaner.
Una gran muralla formada per un parament de grans pedres tanca l'istme que dóna accés al cap costaner, formant una espècie de bastió o fortificació que tanca el Caparrot. Al sector sud s'hi adossa un parament corb. A l'interior hi ha, almenys, dues construccions de planta circular construïdes amb pedra petita. Les excavacions realitzades han permès constatar que l'habitació oest tenia unes dimensions de 6 per 3,5 metres. Tant aquesta habitació com la que està adossada al costat est -que encara no està completament excavada- tenen la seva pròpia zona de combustió, situada prop de la muralla. Les excavacions també han permès recuperar restes de ceràmica pertanyents als atuells que els seus habitants utilitzaven en la vida diària, així com dos molons o molins de mà per moldre els cereals. A més, han aparegut ossos d'animals que van formar part de la seva dieta alimentària, entre els quals cabres, ovelles i porcs.
Sota un munt de pedres hi ha una cavitat que segons notícies de soldats destacats en el lloc durant la Guerra Civil espanyola es tracta d'un pou d'aigua dolça.
Durant una de les campanyes d'excavació que duen a terme investigadors vinculats a la Universitat de Sàsser, es van localitzar les restes d'una possible torre de guaita del segle XVII. Està documentat amb testimonis orals que la talaia va ser utilitzada durant la Guerra Civil de 1936-1939. Durant la campanya de novembre de 2010, es va excavar aquest recinte i a l'angle nord-est es va descobrir una llar o fogó de dimensions reduïdes, en el qual segurament s'utilitzaven brases en lloc de foc. També van aparèixer restes de morter en una de les parets, per la qual cosa cal suposar que l'interior de l'edifici estava enlluït, així com restes d'atuells de ceràmica, que estan en fase d'estudi, i de plats d'estil anglès, que es van fragmentar amb l'enfonsament de la teulada de l'edifici.
Als peus del penya-segat, tant en el costat est com en el costat oest, es localitzen alguns hipogeus excavats a la roca, un dels quals va ser excavat per l'equip de Sàsser, i gràcies a això es va poder recuperar informació sobre l'ús funerari d'aquests espais. 








dimecres, 8 de febrer del 2017

NAVETA D'HABITACIÓ DE CALA BLANCA (CIUTADELLA) 2017


A l’illa de Mallorca i a gran part de la de Menorca, especialment al nord i l’oest, a l’època calcolítica es desenvolupa un tipus d’hàbitat de planta allargada i absidal, que coneixem pel nom de naveta d’habitació.
Pels materials recuperats a les excavacions de Menorca, podem afirmar un ús d’aquest tipus de monument ja al III mil·lenni aC. (Clariana, Cala Blanca) o a inici del II (Son Mercer de Baix) i perdura el seu ús fins ja entrada la fase inicial.

 


Pel coneixement d’aquest tipus d’estructures, a l’illa de Menorca, comptam amb els resultats de les excavacions de Clariana i Cala Blanca, a Ciutadella, i Son Mercer de Baix, a Ferreries.

Les plantes presenten característiques similars a les estructures centrals de Son Olivaret i Ses Arenes de Baix, així com Torreta de Tramuntana.

Els materials més antics presenten idèntiques formes (esfèriques, globulars, contenidors…) tot I que hi ha un predomini de formes de mida gran. Es localitza un nivell d’aquestes característiques, per exemple, a sa Cala Blanca, per davall del nivell d’arena vermellosa, datat cap al 1.600 CAL aC. (3320 +- 40 BP). És a partir d’aquest moment que alguns d’aquests hàbitats són abandonats o reutilitzats per altres funcions com estables, magatzems, tallers,… En altres casos s’hi construeixen talaiots, a damunt, de manera que es pot parlar també d’una continuïtat en la seva ocupació. Malgrat tot, s’observa un canvi radical en l’ utillatge: apareix per primer cop la ceràmica amb desgreixant càlcic.
Font: Fullet informatiu 

dimarts, 30 de desembre del 2014

POBLAT DE NAVIFORMES DE SON MERCER DE BAIX (FERRERIES)


Son Mercer de Baix és un dels jaciments arqueològics més coneguts de Menorca. El poblat va ser habitat entre el bronze inicial (1400 aC) i el talaiòtic (1000 aC).
Es tracta d'un poblat format per diferents navetes d'habitació, situat estratègicament a la part alta del barranc d'en Fideu (Ferreries).

Entre les navetes que hi ha destaca la de la cova des Moro, de planta absidal i que conserva part de la coberta. Està sostinguda per tres columnes de pedra que tenen la característica de tenir una base reduïda i d'eixamplar-se a mesura que s'apropen al sostre.
Entre les estructures presents en el poblat hi ha el que sembla, per les restes trobades, un taller de fosa de bronze, cosa que indica que el poblat es dedicava a la metal·lúrgia d'aquest metall.




EXTERIOR NAVETA COVA DES MORO










Son Mercer de Baix és un poblat de navetes d'habitació en el qual es poden identificar quatre unitats d'aquesta tipologia, a més d'altres dos espais de planta quadrangular. Se situa en un lloc altament estratègic sobre el barranc d'en Fideu, que li serveix de límit, d'explotació i, alhora, de via de comunicació amb la mar.
BARRANC DE SON FIDEU

El poblat es troba situat a la part occidental de l’illa, sortint de Ferreries cap a Es Migjorn Gran. Per arribar-hi, es pren el primer camí a mà dreta anant cap a aquesta última població. Són 25 minuts de pista de terra, després de la qual s’arriba a una petita aplanada que domina el barranc de Son Fideu.