TAPARERA (Capparis spinosa L. subsp. spinosa) -Flor- MENORCA

Capparis spinosa L. subsp. spinosa

Família : CAPPARACEAE

Gènere : Capparis

Nom comú català : Taparera. Trapera.

Nom comú castellà : Alcaparrera. Alcaparro. Tapanera. Taparera.

Distribució per províncies : Illes Balears. Tarragona.

Distribució per illes : Eivissa. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània-oriental

Època de floració : Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre.

Formes vitals : Nanofaneròfit.

Hàbitat : Espontánea, cultivada i naturalitzada.

Usos i propietats : Comestible o usos alimentaris. Medicinal.

Característiques : Planta molt reconeguda pel seu ús com a comestible (tàperes) i per les grans flors de pètals blancs amb molts d'estams que s'obren a l'estiu. Es diferència de la subspècie rupestris principalment per tenir estípules espinoses i per tenir el mucró de les fulles molt més visible i espinescent.

Estatus : Autòctona.  

PLANTA  

FRUIT 

PLANTES DE MENORCA: TAPERERA (Capparis spinosa L.)

Capparis spinosa L. subsp. spinosa

Família : CAPPARACEAE

Gènere : Capparis

Nom comú català : Taperera. Trapera.

Nom comú castellà : Alcaparrera. Alcaparro. Tapanera. Taparera.

Distribució per províncies : Illes Balears. Tarragona.

Distribució per illes : Eivissa. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània-oriental

Època de floració : Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre.

Formes vitals : Nanofaneròfit.

Hàbitat : Espontánea, cultivada i naturalitzada.

Usos i propietats : Comestible o usos alimentaris. Medicinal.

Característiques : Planta molt reconeguda pel seu ús com a comestible (tàperes) i per les grans flors de pètals blancs amb molts d'estams que s'obren a l'estiu. Es diferència de la subspècie rupestris principalment per tenir estípules espinoses i per tenir el mucró de les fulles molt més visible i espinescent.

Estatus : Autòctona.

TÀPERES (MENORCA)

Les tàperes són un condiment indispensable per a molts plats de la gastronomia balear. Es tracta d'un producte tradicional i l'ús que se'n fa a la cuina ja va ser experimentat pels grecs i els romans. Aquests darrers eren veritables especialistes a l'hora d'acompanyar carn o peix amb tàperes.

La tàpera no és un fruit ni una llavor, sinó el brot d'una planta que coneixem per taperera. El nom científic d'aquesta planta és Capparis spinosa, i és classificada com una mata de diversos cicles anuals que a l'hivern s'asseca, de manera que només se'n manté viva una arrel fonda d'escasses ramificacions.

És una mata i, essent la seva flor de terra, això obliga a treballar ajupit en època de calor, entre el maig i l’agost.

Tradicionalment aquest treball el feien les dones, que aprofitaven el despuntar del dia per començar la jornada. D'aquesta manera s'aconsegueix d'arrencar els brots quan encara són durs de la fresca de la nit, i es redueix el risc de clavar-se les punxes que la planta té al voltant de les fulles.

Una vegada recollides, les tàperes es poden guardar envinagrades seguint un senzill procés i queden llestes per consumir en forma d'acompanyament, en la preparació de salses, o com a ingredient de plats elaborats.

MATA DE TAPERERA

FLOR DE TAPERERA

Si es deixa créixer la tàpera, el brot produeix una flor grossa de pètals de color blanc.

TÀPERES AMB SAL ABANS DE CONFITAR-LES

POTS DE TÀPERES CONFITADES AMB SAL I VINAGRE