MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

dilluns, 29 d’octubre de 2018

PLANTES DE MENORCA: AJOCAGRIPAUS (Limoniastrum monopetalum (L.) Boiss.)




Limoniastrum monopetalum (L.) Boiss.
Família : PLUMBAGINACEAE
Gènere : Limoniastrum
Nom comú català : Ajocagripaus.
Nom comú castellà : Salado. Verdolaga seca.
Distribució per províncies : Alacant. Illes Balears. Tarragona.
Distribució per illes : Mallorca. Menorca.
Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània-meridional
Època de floració : Juny. Juliol. Agost.
Formes vitals : Nanofaneròfit.
Hàbitat : Cultivada com ornamental. Naturalitzada a sòls salins i llocs pedregosos del litoral.
Característiques : Arbust que pot arribar a un metre d'alçada, ramificat i compacte, té fulles allargades i arrodonides a l'àpex, les flors són roses i s'acumulen en una densa inflorescència a la part de dalt de les tiges. A les Balears és una planta dels jardins i cultivada també a les autopistes, però a algunes zones litorals s'ha naturalitzat; viu però com autòctona a la costa mediterrània de la Península Ibèrica. Floreix a l'estiu.
Estatus : Introduïda.

dissabte, 27 d’octubre de 2018

PLANTES DE MENORCA: LLANTÉN MENOR (Plantago lanceolata L.)








Plantago lanceolata L.
Família : PLANTAGINACEAE
Gènere : Plantago
Nom comú català : Cinc-venes. Herba de cinc costures. Herba de cinc nirvis. Plantatge de fulla estreta. Plantatge lanceolat.
Nom comú castellà : Llantén menor.
Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.
Distribució per illes : Cabrera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.
Distribució general (Fitogeografia) : Holoàrtica
Època de floració : Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre.
Formes vitals : Hemicriptòfit.
Hàbitat : Prats, pastures seques, comunitats nitròfiles.
Usos i propietats : Comestible o usos alimentaris.
Categoria IUCN : Poc preocupant
Característiques : Té les fulles lanceolades amb els nervis ben marcats pel seu revers, les fulles normalment tenen molt pocs pèls. L'espiga té una forma allargada (a menys que sigui immadura i llavors té forma ovalada) i no te pèls a diferencia del que passa a Plantago lagopus. Floreix durant la primavera.

dijous, 25 d’octubre de 2018

PLATJA DE TAMARELLS - ILLA D'EN COLOM (MAÓ) 30-09-2018


 PLATJA DE TAMARELLS DES DE PLATGES LA SOLITÀRIA
L’illa d’en Colom és l’illot més gran dels que rodegen l’illa de Menorca. Té una superfície de 59 hectàrees i la seva  intricada línia de costa completa un recorregut de gairebé 12  km. La costa nord-est (la que dóna a mar oberta) és rocosa  i  escarpada, però,  en  canvi,  la  costa  que  s’encara  a  l’illa  gran,  Menorca,  alberga  dues  platges  ben resguardades: la platja de Tamarells (la situada més al sud i, per tant, més propera a la població des Grau) i l’arenal d’en Moro (situada a l’extrem nord-oest de l’illot).
OBSAM 

dimarts, 23 d’octubre de 2018

PLANTES DE MENORCA: Spergularia media (L.) K. Presl


Spergularia media (L.) K. Presl
Família : CARYOPHYLLACEAE
Gènere : Spergularia
Nom comú castellà : Cominillos.
Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.
Distribució per illes : Eivissa. Mallorca. Menorca.
Distribució general (Fitogeografia) : Cosmopolita i subcosmopolita
Època de floració : Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre.
Formes vitals : Camèfit.
Hàbitat : Costa rocosa, maresmes i zones salines del interior.
Categoria IUCN : Poc preocupant
Característiques : Petita planta llenyosa postrado-ascendent, generalment sense pèls, d’aspecte poc atractiu i tiges de fins 65 cm. Destaca sobre les altres Spergularia per la seva major mida, però al igual que la resta, les fulles són allargades, oposades, estretes, mucronades i un poc carnoses. Les inflorescències estan formades per flors blanques, pedunculades i amb els pètals més llargs que els sèpals. Les estípules són àmpliament triangulars. La càpsula ultrapassa els sèpals quan està madura, i les llavors són de color marró obscur, amb ales o no i finament tuberculades o llises.
Observacions : És necessari una clau de classificació per poder identificar correctament totes les espècies d’Espergulàries.
Estatus : Autòctona.

divendres, 19 d’octubre de 2018

PLANTES DE NENORCA: SALSONA (Inula crithmoides L.)



Inula crithmoides L.
Família : COMPOSITAE (ASTERACEAE)
Gènere : Inula
Nom comú català : Salsona.
Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.
Distribució per illes : Dragonera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.
Distribució general (Fitogeografia) : Pluriregional
Època de floració : Agost. Setembre. Octubre.
Formes vitals : Camèfit.
Hàbitat : Indrets litorals amb sòls salins.
Categoria IUCN : Poc preocupant
Característiques : Arbust propi dels salobrars i costes rocoses, es caracteritza per tenir fulles carnoses, de contorn linear, sovint amb l'àpex amb dues o tres dents. Forma capítols grocs durant l'estiu i la tardor, llavors quan està en flor és inconfusible. Sense estar en flor també és fàcil d'identificar per la forma de les fulles, no hi ha cap altre arbust semblant a les zones humides.

dimecres, 17 d’octubre de 2018

dilluns, 15 d’octubre de 2018

PLANTES DE MENORCA: Bryophyllum daigremontianum (Ham. et Perr.) Bgr.





Bryophyllum daigremontianum (Ham. et Perr.) Bgr.
Família : CRASSULACEAE

Gènere : Bryophyllum

Sinònims : Kalanchöe daigremontiana Ham. et Perr.

Distribució per províncies : Illes Balears. València.

Distribució per illes : Eivissa. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Àfrica

Formes vitals : Camèfit.

Hàbitat : Molt cultivada a jardins, però es pot trobar naturalitzada a vores de camins, i a ambients costaners.

Característiques : Planta crassulescent, perenne i erecta de fins 100 cm d’alçada. Les fulles són carnoses, lanceolades, oposades, de color verd pel revers i tacades de marró per l’anvers, amb petites i agudes dents que alternen amb propàguls molt característics. La inflorescència és una panícula oberta amb alguns grups densos i pedunculats de flors penjant de color gris violaci.

Observacions : Espècie originària de Madagascar, molt utilitzada com ornamental, es naturalitza fàcilment gràcies a la gran quantitat de propàguls que es formen a sobre de les fulles.

Estatus : Introduïda.

dijous, 11 d’octubre de 2018

PLANTES DE MENORCA: ESPINADELLA (Stachys ocymastrum (L.) Briq.




Stachys ocymastrum (L.) Briq.
Família : LABIATAE (LAMIACEAE)
Gènere : Stachys
Nom comú català : Espinadella.
Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Tarragona. València.
Distribució per illes : Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.
Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània-occidental
Època de floració : Abril. Maig. Juny.
Formes vitals : Teròfit.
Hàbitat : Camps cultivats i vores de camins.
Categoria IUCN : Poc preocupant
Característiques : Herba de cicle anual, té les fulles oposades i les de la base amb pecíols. Tota la planta és pilosa i té un tacte una mica sedós. A la part de dalt de les branques forma una inflorescència on les flors s'agrupen a espais regulars (verticilastres) sense peduncle que les sostingui. Les flors permeten diferenciar aquesta espècie sense dubtes: tenen dos llavis, el superior és de color blanc i bífid, l'inferior és de color groc. Viu als marges dels camins i de les garrigues. Floreix al final de la primavera.

dimarts, 9 d’octubre de 2018

FAUNA DE MENORCA: INSECTES - LIBÈL·LULA (Crocothemis erythraea, Aeshna cyanea, ...

Amb el nom de libèl·lules es coneixen diverses espècies que pertanyen a famílies diferents.
Nom científic: Crocothemis erythraea, Aeshna cyanea, ...

Família: Libel·lúlids, ...

Descripció: Fa entre 6 i 12 cm; té 2 parells d'ales transparents, 2 antenes curtes i ulls compostos a la part superior del cap.

Alimentació: La nimfa menja petits animals aquàtics i l'adult captura altres insectes en ple vol.

Reproducció: La femella pon els ous dins de l'aigua. De l'ou surt la larva que muda unes 8-15 vegades la seva pell per créixer; en les darreres fases de la metamorfosi les larves s'anomenen nimfes. Finalment la nimfa surt de l'aigua pujant per la tija d'una planta i trenca la pell per sortir com a adult.

Hàbitat: La nimfa viu dins l'aigua de basses i rierols. L'adult viu a la vora d'aquests indrets.

Costums: Els adults es mouen contínuament sobre la superfície de l'aigua, cercant preses per caçar i agafant velocitats d'uns 50 km/h.

Altres informacions: Quan es paren damunt d'una planta mantenen les ales obertes i horitzontals; això les diferencia dels espiadimonis (pleguen les ales i les mantenen verticals).

Els adults viuen només unes setmanes, el temps suficient per reproduir-se.

Animals del nostre entorn ( Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya)
Alguns exemples de libèl·lules són: la libèl·lula blava (Anax imperator), l’espiadimonis (Aeschna juncea), la libèl·lula blava petita (Orthetrum cancellatum), la libèl·lula vermella (Crocothemis erytraea) o la més rara libèl·lula negra (Selysiosthemis nigra).

diumenge, 7 d’octubre de 2018

PLANTES DE MENORCA: Silene secundiflora Otth






Silene secundiflora Otth
Família : CARYOPHYLLACEAE
Gènere : Silene
Distribució per províncies : Alacant. Castelló. Illes Balears.
Distribució per illes : Cabrera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.
Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània-occidental
Època de floració : Març. Abril. Maig. Juny.
Formes vitals : Teròfit.
Hàbitat : Prats terofítics, principals a les zones litorals.
Categoria IUCN : Poc preocupant
Característiques : Aquesta Silene es fa pel litoral rocós, la reconeixerem perquè el calze està creuat de dalt a baix per unes línies fosques molt evidents, i els pètals són bilobats i de color rosa viu. Després de la floració, el calze s'infla, però només la part superior, la base queda estreta. Les fulles són oposades i finament pubescents.