CASA FRANCÉS - MOLL DEL FONDUCO (ES CASTELL)

CASA FRANCÉS

Situada arran del moll d’una de les cales de la vorera sud del Port de Maó, en un lloc recollit i dominat per un penya-segat d’uns quinze metres d’alçada, la casa es va construir en el solar deixat per dues casetes d’estiueig de principis de segle que van ser enderrocades. Aquest és un exemple excel·lent de com la mirada sobre el lloc pot ser transcendent en la concepció de la bona arquitectura. La casa dóna resposta a l’entorn, format per casetes de baixa alçada recolzades sobre el tall de la roca, creant un volum que es composa de dues parts clarament diferenciades: la part baixa massissa i blanca que continua la línia horitzontal de les edificacions existents, la part alta lleugera i transparent, com si a través de l’espai allà concebut el penyal que hi ha al darrere es fes patent. La distribució de les plantes acompanya i potencia aquesta concepció integradora del conjunt en mostrar unes obertures que també són coherents amb les seves necessitats interiors. A la planta baixa hi ha tots els serveis, al primer pis els dormitoris i a la segona planta la sala d’estar i la terrassa. Les tres plantes queden lligades per la linealitat de l’escala i el seu espai a triple alçada i el penyal, en mostrar la seva textura aspra i discontínua, crea amb la seva força un contrast interessant entre l’element preexistent i la nova arquitectura.

Menorca Guia d’Arquitectura  - Joan J. Gomila (1998)

Col·legi Oficial d’Arquitectes de Balears

PLAÇA DE LA CATEDRAL O DE PIUS XII (CIUTADELLA)

CATEDRAL DE MENORCA

EDIFICI DEL CONSELL INSULAR

SES VOLTES - CARRERS DEL CASC ANTIC DE CIUTADELLA (VIII)

SES VOLTES (SEGLES XVI - XX) - CARRER DE JOSEP MARIA QUADRADO

El nom de ses Voltes fa referència als arcs, a les voltes de pedra de marès que sostenen les voltes dels edificis que cobreixen les voreres del carrer més cèntric de Ciutadella i d'una petita part de la plaça Nova.

És una arquitectura anònima, d'una gran qualitat ambiental i funcional, que ha conservat l'aspecte antic i la seva característica més important: el color blanc del conjunt. Malgrat que se suposa que l'origen d'aquests corredors coberts és molt antic, actualment es desconeix la seva cronologia, encara que s’ha documentat un enderroc de voltes en un edifici de la plaça Nova l'any 1820.

El nom del carrer de les Verdures, que rebia antigament el tram que va de la plaça Vella a la Nova, ens remet a l'activitat de mercat que havia de desenvolupar-se sota aquests espais temps enrere.

La successió d'arcades defineix una façana oberta en cada costat del carrer i la posició més alta de la vorera evita bastants problemes els dies de pluja. El ritme creat sota el pas per la combinació transversal d'arcs ogivals i arcs de mig punt, que suporten les parets de càrrega i les mitgeres de les cases, proporciona unes imatges molt singulars i interessants en els recorreguts per aquests porxos.

CAN MIR (MAÓ)

A la Plaça de la Conquesta – Costa de Ses Voltes  es troba  aquesta casa  construïda l’any 1918 per Francesc Femenias.

L’eclecticisme de Femenias li permeté construir aquesta casa, re interpretant el boínder, assajant formes tretes d’un modernisme tou de revista -la part central de la façana és una vidriera amb tres arcs i fines columnes de fusta, habitual a molts edificis de l’època a altres ciutats-, i al mateix temps construir la reforma de la casa de la senyora Paca Martorell  en un estil neogòtic, seguint l’academicisme més tradicional també del moment.

L’edifici fet de nova planta –aprofitant l’enfonsament l’any 1915 del mur de contenció de la costa que pujava a l’antic Castell de Maó comunament anomenada de - s’esquintxa colzos-, es va plantejar com el final de la façana marítima del nucli més antic de la ciutat i la primera que rebia un tractament de façana principal –els altres edificis mostraven la part de darrera al port-.

Malgrat no existir cap relació conceptual de la façana amb la planta, situació freqüent a l’arquitectura de Femenias, el seu interès es centra en la potent imatge del conjunt vidrat, un gran mirador que ocupa dues plantes, sobreposat a la façana massissa, amb un dibuix acurat de les baranes, fusteria i vidres de colors, situat sobre quatre pilastres estriades amb treballats capitells i acabat en una terrassa, que ha conformat una de les estampes més característiques de la part antiga de Maó.

            MENORCA – GUIA D’ARQUITECTURA