POBLAT PREHISTÒRIC DE TALATÍ DE DALT (MAÓ) 2012

Taula de Talatí de Dalt

Talatí de Dalt és un dels poblats prehistòrics més notables de l’illa. Conserva diferents monuments: un talaiot de planta el·líptica i perfil troncocònic, el recinte de taula, un sector d’habitatges o cases que conserven la coberta de lloses col·locades de manera radial i sustentades sobre columnes (anomenades sales hipòstiles) i algunes coves. Els talaiots i el santuari representen la part pública del poblat, mentre que la resta d’edificacions corresponen a la part privada. Aquests poblats varen començar la seva activitat a finals de l’edat del bronze (al voltant del 1300 aC) i varen perdurar fins ben entrada l’època romana.

Recinte de Taula

El recinte de taula de Talatí de Dalt té una configuració especial, ja que una columna i el seu capitell es recolzen sobre el lateral de la T central (probablement perquè van caure de manera accidental).



Talaiot



Cases Talaiòtiques i recintes coberts

En aquesta zona excavada hi ha tres cambres amb columnes i lloses de pedra que formen la coberta. Aquests espais s’associen a patis interiors i espais tancats aptes per a l’allotjament i per a desenvolupar tasques domèstiques.

Cova natural

No hi ha informació sobre la utilització d’aquesta cova en temps passats però podria haver estat utilitzada amb finalitats funeràries abans de l’existència del poblat de Talatí.

Cisterna i beurades per al bestiar (segle XIX).

La cisterna recollia algunes tones d’aigua de pluja quan el sòl circumdant s’abeurava. Quan el bestiar pasturava les tanques properes era necessari omplir les beurades poant l’aigua amb una corda, una corriola i un poal.

TALATÍ DE DALT -POBLAT PREHISTÒRIC- (MAÓ) 2010

El poblat de Talatí de Dalt (finals II mil·lenni - I mil·lenni aC), destaca per dos elements: la singularitat de la seva taula i la presència de coves megalítiques. La taula és un monument compost per dues grans pedres, una vertical -que fa les funcions de suport-, i una altra d'horitzontal, a mena de capitell. El conjunt conforma una T gegantina que ocupa una posició més o menys central d'un recinte de planta absidal. Es tracta d'un monument únic i exclusiu de Menorca, però també és molt controvertit. Sobre les taules s'han escrit les més diverses teories, però avui és acceptat que el recinte on es troben era un santuari o recinte sacre on es realitzaven sacrificis i rituals. La mateixa taula devia tenir un significat simbòlic, que de moment no ha estat interpretat de manera satisfactòria. També s'ha discutit molt si el recinte estava descobert -com creuen diversos especialistes-, o si es tractava d'un edifici cobert; en aquest cas la taula actuaria com a columna central que sostindria el sostre.

La taula de Talatí presenta la particularitat de tenir una pilastra que descansa sobre la pedra capitell. Es tracta d'una pilastra lateral que degué caure de manera accidental en una època posterior, quedant tombada sobre la taula tal i com la veiem avui. A prop de la taula hi ha un gran talaiot en part derruït, i diverses coves megalítiques, és a dir, construïdes amb aparell ciclopi i cobertes amb lloses sostingudes per pilastres. Aquestes coves són un altre dels atractius del jaciment.