CALA POUS - PUNTA NATI (CIUTADELLA) 29-11-2023

         Estornells (Sturnus vulgaris) 

Entrada a Cala Pous - Punta Nati 

VACA MENORQUINA

La vaca menorquina és una raça de vaca pròpia de l'illa de Menorca. És una de les races europees més estudiades genèticament, i figura la primera en capacitat de producció de k-caseïna, factor de gran importància per la transformació de llet en formatge.  Amb la seva llet es fa brossat i formatge de Maó, però actualment la seva principal producció és la de carn.

Es tracta d’una raça rústica, forta, tranquil·la i amb gran instint maternal. La seva grandària és mitjana i les seves proporcions allargades. La seva conformació corporal s'assembla al biotipus de doble producció (llet i carn). Els animals són majoritàriament sulls i el seu color és roig, amb variacions d’intensitat que van des de el ros clar al roig fosc.

El cap és de perfil relativament curt, sense banyes, i destaca el front amb tupè. El morro és ample, els ulls oblics, i les orelles grosses; el coll és de longitud mitjana, lleugerament musculat. El cos és profund, el ventre ample, i la gropa és angulosa i amb un naixement alt de la coa. Els potons són amples i forts. El pèl és fi i curt, i la pell és gruixada, amb les mucoses rosades, tot i que s’accepta en les femelles el color pissarra. El pes mitjà de les vaques adultes és d’uns 500 quilos.

Dels seus orígens tothom coincideix que la presència del bestiar boví a Menorca és, com a mínim, de l’època dels talaiots, hipòtesi que concorda amb la teoria migratòria del boví roig convex del sud peninsular, que segueix el mateix camí que la cultura del vas campaniforme.

Molt probablement el seu antecedent directe fou la raça marinera, estesa abans pel litoral català i llevantí i avui ja desapareguda, la qual cosa motiva que la raça menorquina, com passa també amb les altres races de boví de les illes mediterrànies, sigui una autèntica relíquia que s’ha de conservar, atès, a més, el matís diferencial de la seva aptitud productiva.

ESTORNELLS I VAQUES (CIUTADELLA)

IMATGES DEL PASSAT DIA 7 DE DESEMBRE AL CAMÍ RURAL DE SANT JOAN DE MISSA EN DIRECCIÓ A SON SAURA, PROP DE SON CATLAR.

LA DANSA DE TARDOR DELS ESTORNELLS (MENORCA)

Els núvols d'estornells travessen el cel als mesos de tardor, creant danses improvisades.

Volen en grup, enèrgicament, com si fossin un de sol. Avancen pel cel creant formes inesperades per tal de confondre els seus depredadors. Observar els grans estols d’estornells és un espectacle que podem gaudir a la tardor, abans del fred hivernal. Aquests ocells de costums gregaris semblen viatjar erràticament, sense un rumb definit, movent-se amunt i avall tot creant núvols de perfils misteriosos. Per què ho fan? L’objectiu és complicar la cacera als seus depredadors, principalment les àligues i els falcons, que davant del grup immens d’ocells són incapaços de centrar-se en un sol individu.

Mengen de tot, habitualment al terra. Durant la primavera i estiu sobretot insectes, erugues, cucs, cargols. A partir del juny, a més, fruita silvestre o cultivada. A l'hivern té predilecció per les olives, i hi fan grans danys. Als llocs on pasturen ramats de vaques o ovelles, se'ls pot veure per entre les seves potes, i fins i tot sobre les espatlles d'aquests animals, intentant capturar-ne els paràsits.

A la nit solen dormir tots junts. A Menorca el dormidor més gran és a Son Bou, on les persones que ho han vist, diuen que és un espectacle impressionant, com el que vaig viure jo aquesta setmana al Camí Vell de Maó d'aquí Ciutadella.

OCELLS DE MENORCA: ESTORNELLS (Sturnus vulgaris)

Sturnus vulgaris

Cat: Estornell vulgar

Cast.: Estornino pinto

Lleugerament més petit que un tord, l’estornell a l’hivern té el plomatge bàsicament negre molt pigallat i amb el bec fosc, i a l’estiu presenta característics tons iridescents porpres i verdosos i el bec de color groc. És una espècie d’àmplia distribució a tota Europa i bona part d’Àsia, amb les poblacions del sud i oest del continent europeu principalment sedentàries i les del nord i l’est exclusivament estivals. Hiverna amb multitudinàries bandades a tota la conca mediterrània. És aleshores quan el podem veure a Menorca, en grups més o menys nombrosos, sondejant les pastures amb el seu peculiar caminar i ajuntant-se en grans esbarts de centenars d’exemplars per anar als dormidors. El de Son Bou és probablement el més nombrós, però també es poden concentrar molts individus a diferents ullastrars i alguns parcs urbans.

Estatus: Hivernant i migrant abundant.