imatges de menorca

dijous, 26 de setembre del 2024

PLANTES DE MENORCA: Thymus richardii Pers. subsp. ebusitanus (Font Quer) Jalas

Thymus richardii Pers. subsp. ebusitanus (Font Quer) Jalas

Família: LABIATAE (LAMIACEAE)

Gènere: Thymus

Distribució per províncies: Illes Balears.

Distribució per illes: Eivissa.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània (Baleàrica)

Plantes legalment protegides: Catàleg Balear.

Categoria UICN: VU Vulnerable

Època de floració: juny - juliol

Formes vitals: Camèfit.

Hàbitats: Escletxes de roques i penya-segats. Petits talussos ombrívols.

Roquissar propers a la mar.

Característiques: Petita mata amb les fulles lanceolades i planes molt aromàtiques, sobretot si les prenem entre els dits. Es diferència de la resta de farigoles per tenir les branques postrades i les fulles planes i més amples. Les flors són rosades i disposades en inflorescències terminals. El seu hàbitat, als penya-segats litorals, i localització a l'illa d'Eivissa facilita molt la seva identificació.

diumenge, 18 d’agost del 2024

ILLOTS DE SA CUDIA (MAÓ) 5-05-2024

Fotos tirades des de dalt d'un dels illots (fons illa d'en Colom)

Roques de s'illot

Es Grau

Punta de Sa Galera

dimecres, 7 d’agost del 2024

FAUNA DE MENORCA: ARÀCNIDS - (Argiope lobata)

Les aranyes no són insectes són aràcnids. Els aràcnids són majoritàriament terrestres, tenen 8 potes i no tenen antenes, a diferència dels insectes que tenen 6 potes i un parell d'antenes. Inclou animals tan coneguts com les aranyes, els escorpins i les paparres, entre altres.

Les nostres Argiope tenen una distribució mediterrània. A Balears, sembla que les tres espècies viuen a totes les illes, si bé la bibliografia cita A. bruennichi de Mallorca i Menorca, A. trifasciata de Mallorca, Menorca, Eivissa i Cabrera, i A. lobata de Mallorca, Menorca i Formentera. El seu hàbitat està format per vegetació baixa, tant seca com verda, a garrigues, jardins i boscos oberts preferentment assolellats. Aquestes aranyes no es desplacen per terra, sempre confien en la seva teranyina, que no abandonen, i com a molt corren entre la vegetació. Mai ataquen l’ésser humà, ni cap altre gran mamífer o aucell. La seva picadura és en tot cas molt accidental i així i tot no cal témer-la, ja que produeix els efectes semblants al de dues picades d’abella sobre la pell humana, sense més efectes.

Font: “Es Busqueret” Revista de divulgació ornitològica nº 36 (Xavier Canyelles)

Nom científic: Argiope lobata.

Família: Aranèids.

Descripció: Es caracteritza per tenir un abdomen molt gran de forma oval amb lòbuls als costats. El dors està recoberts de pèls platejats i el ventre és marronós i groguenc.

Té 8 ulls i 8 potes llargues. La femella és molt més gran que el mascle.

Alimentació: S'alimenta d'insectes com llagostos i papallones que queden atrapats a la teranyina. Els embolica i els mata; després deixa anar uns sucs digestius que desfan els teixits de la presa i xucla el líquid resultant.

Reproducció: La femella pon uns quants ous dins una xarxa que embolica diverses vegades fins a fer una mena de capoll en forma de bala que penja a les plantes. Pot fer 2-3 postes cada estiu. Les cries neixen abans de l'hivern i es queden protegides a l'interior del capoll fins a la primavera. Llavors el foraden i surten; als pocs dies fan la primera muda i es dispersen.

Hàbitat: Viu en llocs secs i àrids, entre matolls poc espessos.

Costums: Fa teranyines orbiculars força resistents de fins a 1 m de llargada, lleugerament inclinades. Acostuma a estar quieta sota la teranyina en posició transversal i amb les potes agrupades de 2 en 2, passant desapercebuda ja que els seus colors es confonen amb el terra.

diumenge, 28 de juliol del 2024

PLANTES DE MENORCA: CARXOFERA (Cynara scolymus L.) -FLOR-

Cynara scolymus L.

Família: COMPOSITAE (ASTERACEAE)

Gènere: Cynara

Nom comú català: Carxofera.

Nom comú castellà: Alcachofera.

Usos i propietats: Afrodisíaca. Comestible o usos alimentaris. Medicinal.

Categoria UICN: LCRisc mínim

Formes vitals: Hemicriptòfit.

Hàbitat: Cultivada i rarament subspontània.

Característiques: La carxofera és una planta que té unes grans fulles basals, molt dividides de color grisenc, forma uns capítols molt grans, les carxofes, que es mengen quan són immadures. Cynara cardunculus es diferència perquè les fulles estan molt més dividides i a més té espines tant a les fulles com al capítol.

divendres, 19 de juliol del 2024

MACAR D'ES MURTAR (MAÓ) 26-05-2024

dilluns, 8 de juliol del 2024

RACÓ DES MACAR SES ÀLIGUES DES CAP NEGRE (MAÓ) 26-05-2024

diumenge, 30 de juny del 2024

ILLOT DES TORN - ALCAUFAR O ALCALFAR (SANT LLUÍS) 17-03-2024

dissabte, 22 de juny del 2024

COSTA DES D'ES FREUS GRANS FINS ES MURTAR (MAÓ) 26-05-2024

Es Freus, la Mola, Cala Teulera i Torre

La Mola i Torre des Freus o Princesa

Punta de s'Esperó

La Mola i Punta de s'Esperó

La Mola i Torre des Freus o Princesa

Creu homenatge a dos militars morts a La Mola 1923

Ses Àligues des Cap Negre

Ets Escullots i Cap Negre

Ets Escullots

Restes antiga bateria militar des Cap Negre

Es Cap Negre

Es Murtar

Clot d'En Mora

Macar d'Es Murtar

Es Murtar

Cala Es Murtar

DRETS DELS FOTÒGRAFS COM A AUTORS

Tots els autors siguin professionals o no tenen, pel sol fet d’haver fet la seva obra, en el cas nostre la fotografia, en exclusiva una sèrie de drets.

Els drets morals defineixen el respecte de la seva autoria sobre l’obra i per tant el deure de fer-hi constar sempre el seu nom, i el dret que no es modifiqui l’obra sense el seu consentiment. Els drets morals són irrenunciables i inalienables. Per tant han de ser sempre respectats i no té valor la renúncia

No hi ha cap motiu que justifiqui la publicació d’una imatge sense fer constar el nom de l’autor. Publicar una imatge sense saber-ne el nom suposa que estem fent-ho sense el seu consentiment

Ciutadella, 14 de febrer de 2008

Sóc una enamorada de Menorca i de la Natura. Aquestes imatges són de les meves excursions a peu i visites per l'illa, acompanyada sempre de la meva senzilla càmera digital de butxaca, per a fotografiar-ho tot i compartir-ho amb vosaltres. La informació adjunta a algunes imatges, és copiada d'Entitats Oficials com són Ajuntaments, CIME , Govern Balear, UIB, OBSAM, SOM i també d'Internet. La informació de les Plantes de Menorca és de l'Herbari Virtual de les Illes Balears. La dels bolets, és de la Web dels Bolets de les Illes Balears. El meu agraïment a les persones dels llocs privats que m'han facilitat l'accés per poder fer algunes de les fotografies.

GRÀCIES PER VISITAR EL MEU BLOG!

MEDUSES - Les meduses són les missatgeres d’una mar ferida

A MENORCA HI HA 7 FARS

Cinc, estan ubicats en els cinc vèrtexs que dibuixa la silueta de Menorca. I sembla impossible per les dimensions de l’illa, però cada un es troba en un paisatge completament diferent dels altres. El paisatge pissarrós de Favàritx, l’espectacular cap del far de Cavalleria, el paisatge suau i pla de l’illa de l’Aire, l’esvelt far del cap d’Artrutx i l’imponent penya-segat des del qual s’alça el far de Punta Nati, des d’on les postes de sol aconsegueixen incendiar un paisatge petri i àrid. La plasticitat dels fars regala a les càmeres dels visitants unes fotografies espectaculars

La gran diversitat geològica de Menorca condiciona l’existència de quatre paisatges diferents caracteritzats pel color de les seves roques. Menorca compta amb una geologia excepcional i variada, que destaca per la vistositat i l’espectacularitat de les seves formes i que condiciona fortament el paisatge de l’illa, Així, el paisatge del sud de l’illa, l’anomenada Menorca blanca, és completament diferent del paisatge del nord. Aquest últim és constituït per diferents tipus de roques que donen lloc a diversos paisatges perfectament individualitzats i caracteritzats pel seu color.

A la Menorca fosca hi ha les roques més antigues de l’illa, formades fa més de 300 milions d’anys als fons marins, a milers de metres de profunditat. Constitueixen un paisatge de colors foscos amb una suau topografia deguda a petits turons i un litoral rocós molt accidentat.

Els terrenys de la Menorca vermella destaquen en el paisatge pels colors tan vistosos de les seves roques. Aquestes és formaren fa uns 250 milions d’anys a terra ferma, a partir de l’acció de grans rius. Configuren penya-segats abruptes i un relleu que alterna petites serres rocoses densament cobertes per vegetació amb amples valls conreades.

Les roques de la Menorca grisa s’originaren principalment en un mar poc profund d’aigües tranquil·les on vivien nombrosos animals, fa aproximadament 170 milions d’anys. Aquestes roques constitueixen àmplies plataformes, amb relleus escarpats i litorals abruptes.

BARRERES MENORQUINES

Les barreres menorquines són una espècie de portes formades a partir de peces o barres d'ullastre. Les seves formes corbades gràcies a les peculiars rames de l'arbre en qüestió, els hi donen l'aire rural i significatiu a qualsevol pas o entrada dels camins i cases de Menorca. En la declaració de Menorca com a reserva de biosfera, la UNESCO destacava l’excepcionalitat del seu patrimoni i del seu paisatge. El sector artesanal no n’ha estat aliè, i ha contribuït a modular el territori fins al punt de caracteritzar-lo: les cases fetes amb pedres de marès, les parets de pedra seca o les barreres d’ullastre en són clars exemples.

ENDEMISMES

ENDEMISME TIRRÈNIC: espècie que habita a les illes de la Mediterrània Occidental (Gimnèsies, Pitiüses, Còrsega, Sardenya, illes Toscanes i illes properes a Sicília). A Menorca es presenten 15 endemismes tirrènics. ENDEMISME BALEAR: espècies que comparteixen les Gimnèsies i les Pitiüses. A Menorca hi trobam 14 plantes amb aquesta categoria. ENDEMISME GIMNÈSIC: espècie que habita a Mallorca i a Menorca. L’elevat nombre de plantes compartides (en podem trobar 33 a Menorca), ens demostra que els contactes entre Mallorca i Menorca han estat freqüents i ben prou importants. ENDEMISME MENORQUÍ: plantes que només viuen a Menorca. Normalment, és a causa de l’aïllament, que ha afavorit la supervivència d’espècies que es van extingir en altres zones per motius desconeguts (competència, depredació...); habitualment habiten zones silíciques (roca negra i impermeable que trobam a la zona nord de Menorca), úniques a les illes Balears. Són 19 taxons endèmics. AUTÒCTONA: espècies o tàxons inferiors que es troben dins la seva àrea de distribució natural (passada o present) i en el seu potencial de distribució (és a dir, l'àrea que ocupa de forma natural o que podria ocupar sense cap intervenció directa o indirecta per part dels homes) MICROAREAL: espècies de distribució reduïda però no limitada a un únic territori, que es troben dins el domini de l'HVMO. Per exemple, les espècies que es troben únicament a les Balears i en localitats puntuals del llevant de la península Ibèrica. INTRODUÏDA: espècies o tàxons inferiors que, a causa de la intervenció intencionada o accidental de l'home, es troben en un territori fora de la seva àrea de distribució natural (present o passada) i de la seva àrea de dispersió potencial.

SOCARRELLS (6 ESPÈCIES DIFERENTS A MENORCA)

A MENORCA HI HAN 8 SISTEMES DUNARS

ELS PONTS

El pont és una construcció de planta rectangular amb els murs de pedra seca i amb una, o més d’una, portalada d’accés. La característica més particular del pont és la coberta, feta de dues filades de lloses de marès disposades en triangle, recolzades en els murs laterals i cobertes per fora amb terra i pedra petita a fi d’impermeabilitzar l’interior, protegir-lo de la pluja i de la banyadura de la nit a l’hivern i convertir-lo en un lloc fresc a l’estiu. La coberta de terra i pedreny té, per tant, una doble finalitat: per una banda dóna estabilitat a les lloses inclinades del sostre i per una altra aclimata l’interior del pont. Segons les dimensions i l’ús específic al qual es destinen es distingeix entre els ponts de bestiar, per al bestiar oví i boví, i els ponts de porquim, de dimensions més reduïdes i amb la portalada d’accés més baixa, per al bestiar menor, especialment als porcs.

A Menorca hi ha un preciós camí que permetia donar tota la volta a l’illa per la costa, creuant cadascuna de les cales amagades, travessant barrancs, boscos i camps. És el Camí de Cavalls, que rep aquest nom per la constant circulació de soldats britànics que a cavall vigilaven la costa en temps de la dominació anglesa de l’illa. Avui aquest camí s’ha recuperat i senyalitzat per a l’ús públic. Fer-ne tot el recorregut, fent nit a les cales (sense acampar-hi, ja que està prohibit), pot ser una proposta alternativa i plena d’aventura en contacte amb la natura. Si no, recórrer-ne algun dels trams és també una excel·lent manera de conèixer el litoral insular.
Web oficial de turisme de Menorca

PÚBLIC O PRIVAT?

El 99% de la superfície forestal a Menorca és de titularitat privada. Aquest és un fet especialment important, ja que quan anam al bosc hem de tenir en compte que habitualment som a casa de qualcú que vetlla per la conservació i millora d’aquell espai. Cal doncs fer especial atenció a totes les indicacions que ens puguin donar i tenir cura de deixar el lloc tal com l’hem trobat i no afectar-ne el funcionament. En el cas de Menorca també cal tenir especial cura amb les parets i les barreres que delimiten els espais de gestió.

El cavall és el protagonista comú de totes les festes patronals que cada poble de Menorca celebra durant l'estiu, i és la millor demostració d'autenticitat dels costums de l'illa.

- Sant Joan de CIUTADELLA: 23 i 24 de juny, a més del diumenge anterior.

- Sant Martí Es MERCADAL: tercer cap de setmana de juliol.

- Sant Antoni de FORNELLS: quart cap de setmana de juliol.

- Sant Jaume Es CASTELL: 24 i 25 de juliol.

- Sant Cristòfol Es MIGJORN GRAN: cinquè cap de setmana de juliol o primer d'agost.

- Sant Gaietà de LLUCMAÇANES: 1 i 2 d'agost.

- Sant Llorenç d'ALAIOR: segon cap de setmana d'agost.

- Sant Climent de SANT CLIMENT: tercer cap de setmana d'agost.

- Sant Bartomeu de FERRERIES: 23 i 24 d'agost.

- Sant Lluís de SANT LLUÍS: últim cap de setmana d'agost.

- Mare de Déu de Gràcia de MAÓ: 7 i 8 de setembre.

- Sant Nicolau (que tanca les festes amb clau) Es MERCADAL: cap de setmana posterior a les festes de Maó.

"LA TERRA NO ÉS UNA HERÈNCIA DELS PARES, SINÓ UN PRÉSTEC DELS NOSTRES FILLS" (pensament indi)

"PRODUEIX UNA IMMENSA TRISTESA PENSAR QUE LA NATURALESA ENS PARLA MENTRE EL GÈNERE HUMÀ NO ESCOLTA" (Victor Hugo)

"LA TERRA ÉS SUFICIENT PER TOTS PERÒ NO PER A LA VORACITAT DELS CONSUMIDORS" (Mahatma Gandhi)

"L'HOME NO POSSEEIX EL PODER DE CREAR VIDA. NO POSSEEIX TAMPOC , EL DRET A DESTRUIR-LA" (Mahatma Gandhi)

“NOMÉS ESTAN SENSIBILITZATS AMB EL NOSTRE PLANETA TERRA PODREM TENIR FUTUR PER A LES GENERACIONS QUE VÉNEN”.

“PRIMER VA SER NECESSARI CIVILITZAR A L’HOME EN LA SEVA RELACIÓ AMB L’HOME. ARA ÉS NECESSARI CIVILITZAR A L’HOME EN LA SEVA RELACIÓ AMB LA NATURALESA I ELS ANIMALS” (Victor Hugo)

“EL MÓN ÉS UN LLOC PERILLÓS. NO PER CAUSA DELS QUE HI FAN EL MAL, SINÓ PER AQUELLS QUE NO FAN RES PER EVITAR-LO” (Albert Einstein)

"NO PODEM ATEMPTAR CONTRA EL VELL I ENCARA JOVE PLANETA QUE ENS HA DONAT VIDA. HEM DE CONTRIBUIR TOTS A QUE LA TERRA CONTINUÏ ESSENT, PELS SEGLES DELS SEGLES, UN PLANETA BLAU" (Félix Rodríguez de la Fuente)

CANÇÓ POPULAR MENORQUINA

"CIUTAT DE PARELLA"
DESEADO MERCADAL BAGUR
(Maó 1911 - 2000)

-Diuen que hi ha una ciutat, misteriosa ciutat vora Ciutadella.
-Diuen que enmig de la mar enfonsada està sa ciutat de Parella.
-Diuen que fades i bruixes la van encantar fa molts anys endarrera.
-Diuen que es desencantarà si un dia se troben set Joans i set Joanes.
-A sa vorera de la mar, si un dia se troben set Joans i set Joanes.
-Ciutat de Parella, ciutat encantada; tu estàs enfonsada enmig de la mar.
-Tu ets part de Menorca, tu ets part d'aquesta illa.
-Jo un dia voldria es teu gran misteri poder desvetllar.
-Jo un dia voldria es teu gran misteri poder desvetllar.
-Ciutat de Parella, ciutat encantada; tu estàs enfonsada enmig de la mar.
-Tu ets part de Menorca, tu ets part d'aquesta illa.
-Jo un dia voldria es teu gran misteri poder desvetllar.
-Jo un dia voldria es teu gran misteri poder desvetllar.