ARBRES DE MENORCA: METROSIDERO, ARBRE DE FERRO O POHUTUKAWA (Metrosideros excelsa Sol. ex Gaertn.) Sinònim: (Metrosideros tomentosa A. Rich.)

El metrosidero (Metrosideros excelsa), conegut també com a arbre de ferro o pohutukawa, no té actualment una fitxa tècnica específica publicada al portal de l'Herbari Virtual del Mediterrani Occidental (UIB) perquè és una espècie ornamental al·lòctona d'origen neozelandès i no forma part de la flora silvestre mediterrània catalogada per la universitat.

No obstant això, seguint l'estructura taxonòmica i descriptiva que fan servir les fitxes botàniques de la UIB, aquí teniu la fitxa tècnica completa:

• Nom científic. Metrosideros excelsa Sol. ex Gaertn.

• Sinònims. Metrosideros tomentosa A. Rich.

• Família. Myrtaceae (Mirtàcies).

• Noms comuns. Metrosidero, arbre de ferro, arbre de Nadal de Nova Zelanda, pohutukawa.

• Etimologia. Del grec metra (medul·la o cor) i sideros (ferro), fent referència a l'extrema duresa de la seva fusta.

Descripció Morfològica

• Port i forma vital. Macrofaneròfit perennifoli de port arbori o arbustiu molt ramificat. Pot arribar a fer entre 10 i 20 metres d'alçada en condicions òptimes i sovint desenvolupa arrels aèries fibroses als exemplars adults.

• Fulles. Simples, oposades, d'el·líptiques a oblongues, de consistència coriàcia i marge enter (de 5 a 10 cm de llarg). Tenen l'anvers de color verd fosc brillant i el revers densament cobert d'una pilositat blanquinosa (toment).

• Flors. Inflorescències en cimes terminals denses molt vistoses. No tenen pètals cridaners; el seu atractiu rau en els nombrosos estams llargs de color vermell carmesí intens.

• Època de floració. A l'hemisferi nord (inclosa la conca mediterrània i les Illes Balears) floreix entre finals de primavera i principis d'estiu (de maig a juliol).

• Fruit. Càpsula llenyosa i tomentosa de mida petita (uns 7 mm) que s'obre per valves per alliberar nombroses llavors diminutes i linears.

• Usos ornamentals. Molt valorat en jardins costaners de Mallorca, Menorca i Eivissa per la seva extraordinària tolerància al vent marí, la salinitat i el ruixim salí. S'empra com a exemplar aïllat, arbre d'alineació o per formar tanques i pantalles paravents.

Aprofitaments principals

• Nèctar i mel. Les flors produeixen un nèctar molt abundant i dolç que les abelles transformen en una mel blanca o pàl·lida molt apreciada. Tradicionalment, el nèctar també es recol·lectava directament per calmar el mal de coll.

• Fusta i llenya. La seva fusta és extremadament densa, pesada i resistent a l'aigua i als corcs marins. Històricament s'ha emprat per construir embarcacions, eines, mobles resistents i com a llenya d'alt poder calorífic.

• Escorça (ús medicinal tradicional). L'escorça interna conté àcid el·làgic, un compost amb propietats astringents, antioxidants i antiinflamatòries. En la medicina tradicional maori (rongoā), la decocció de l'escorça s'ha utilitzat per tractar diarrees i disenteria.

• Fulles i extracte floral. Les fulles s'han aplicat de manera tòpica sobre ferides i abrasions per afavorir-ne la cicatrització. L'extracte de les flors també s'aprofita en cosmètica natural per les seves propietats hidratants i antisèptiques.

Nota de seguretat: Tot i els seus usos tradicionals en infusió o decocció, no es recomana el consum intern de l'escorça o les fulles sense supervisió professional.

PLANTES DE MENORCA: LLENGUA BOVINA - BUGLOSA - LLENGUA DE BOU (Anchusa azurea Mill.)

Anchusa azurea Mill.

Família: BORAGINACEAE

Gènere: Anchusa

Sinònims: Anchusa italica Retz.

Nom comú català: Buglosa. Llengua bovina. Llengua de bou.

Nom comú castellà: Buglosa. de culebra. de vaca. Lengua de buey. Melera. Miel de avispas.

Distribució per províncies: Barcelona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa. Formentera. Cabrera.

Distribució general (Fitogeografia): Eurosiberiana

Categoria UICN: LCRisc mínim

Època de floració:  maig, juny, juliol i agost

Formes vitals: Hemicriptòfit.

Hàbitats: Camps de conreu, Vores de camins, llocs alterats.

Camps de cereals, voreres de camins.

Característiques: Herba erecta que es caracteritza per les seves fulles amples molt aspres al tacte i les flors de un color blau molt viu. La trobarem per camps de conreu de secà.

PLANTES DE MENORCA: FRARE DE PLATJA (Orobanche foetida Poir.)

Orobanche foetida Poir.

Família: OROBANCHACEAE

Gènere: Orobanche

Nom comú català: Frare de platja.

Nom comú castellà: Joropo de playa.

Distribució per províncies: Barcelona. Illes Balears. Tarragona. València.

Distribució per illes: Menorca.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània sud-occidental

Plantes legalment protegides: Catàleg País Valencià.

Categoria UICN:  NESense avaluar

Època de floració: Març, Abril, Maig i Juny

Formes vitals: Geòfit.

Hàbitats: Platges i dunes, sòls arenosos.

Matollars i herbassars perennes sobre arenals costaners, parasitant lleguminoses (normalment Ononis ramosissima i Lotus creticus).

Característiques: Planta paràsita, glandular-pubescent, tota ella de color marró-vermellós intens. Tiges de 20-50 cm, alçades, simples. Inflorescència terminal, amb bràctees de 15-25 mm, lanceolades, que superen la corol·la; sense bractéoles. Flores amb corol·la de 15-20 mm, erecte-patents, eixamplada cap a l'àpex; llavi inferior glabre, el superior bilobulat; tub de color granat brillant a l'interior, groguenc o blanquinós en la base. Estigma groc viu (rogenc en madurar).

PLANTES DE MENORCA: Pallenis spinosa (L.) Cass. var. gymnesica O. Bolòs & P. Monts.

Pallenis spinosa (L.) Cass. var. gymnesica O. Bolòs & P. Monts.

Família: COMPOSITAE (ASTERACEAE)

Gènere: Pallenis

Distribució per províncies: Illes Balears.

Distribució per illes: Menorca.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània (Baleàrica)

Categoria UICN:  LCRisc mínim

Època de floració: Maig, Juny i Juliol

Formes vitals: Teròfit.

Hàbitats: Camps de conreu, Vores de camins, llocs alterats. Pradells terofítics calcícoles.

Erms i voreres de camins.

Característiques: Aquesta varietat mal coneguda de Pallenis spinosa, es diferencia de la varietat típica perquè és molt petita, amb els capítols amb flors de color groc-llimona, mentre que l'altre varietat les té groc-taronja.

PLANTES DE MENORCA: ROMANÍ D'AUSTRÀLIA (Westringia fruticosa )

Westringia fruticosa

NOM COMÚ: Syn.: Westringia rosmariniformis Sm. ;

CA: Romaní d'Austràlia,

FAMILIA: Lamiaceae

FULLA: Persistent

MESOS DE FLORACIÓ: abril, maig, juny, juliol, agost, setembre, octubre, novembre, desembre

COLOR DE FULLATGE: Platejat/gris/blavós, Verd

COLOR DE FLORACIÓ: Blanc, Lila

Origen i adaptació a l’embat del mar

Nativa dels penya-segats i dunes de la costa est australiana, la Westringia fruticosa ha evolucionat per suportar condicions extremes de vent, salinitat i radiació solar. Tot i pertànyer a la família de les lamiàcies (com la farigola o el romaní), ha desenvolupat un fullatge cobert d’una fina vellositat blanca al revers que actua com a escut tèrmic i protector contra els aerosols marins. Aquesta condició costanera la fa immune a la «cremada» per sal que pateixen molts altres arbustos a la vora del mar.

DESMAI (Salix babylonica L.) MENORCA - BARRANC D'ALGENDAR

DESMAI  (Salix babylonica L.)

Família: SALICACEAE

Gènere: Salix

Nom comú català: Desmai.

Nom comú castellà: Llorón. Sauce de Babilonia. Sauce llorón.

Distribució general (Fitogeografia): Asia

Formes vitals: Macrofaneròfit.

Hàbitats: Plantes de jardí.

Descripció: Arbre que arriba als 15 m d´alçada, amb l´escorça bruna obscura que es fissura amb els anys. Branquetes joves d´escorça groguenca o vermellosa, molt llargues i penjant, que poden arribar fins a prop de terra. Fulles d´uns 10 cm, alternes, linears o lanceolades, agudes i serrades, glabres a la maduresa. Pecíol de 3-5 mm de longitud. Flors sèssils o poc pedunculades, que freqüentment neixen abans que les fulles.

Observacions: El nom de Salix fa referència a la tendència de criar-se a terrenys humits.

Origen: Est d´Àsia.

EL SOMNI D'UN GENI - BENEDICCIÓ I INAUGURACIÓ DE LA TORRE DE JESÚS DE LA BASÍLICA DE LA SAGRADA FAMÍLIA DE BARCELONA, PEL PAPA LLEÓ XIV, COINCIDINT AMB EL DIA DEL CENTENARI DE LA MORT D'ANTONI GAUDÍ (10-06-2026)

Amb motiu d'aquest important esdeveniment, tot seguit publicaré unes fotos d'aquesta impressionant Basílica que vaig fer fa dos mesos i que vull compartir.

Fotos de l'acte de la Benedicció de la Torre de Jesús, fetes en directe de la televisió.