A Menorca,
aquestes cavitats arrodonides excavades a la roca de la costa s'anomenen cocons
(en singular, cocó). També se'ls coneix geològicament com a marmites de gegant
o piques de dissolució (formes de karren litoral).
• Cocons (o cubetes de dissolució). És el terme més habitual a
Menorca per referir-se a aquestes petites basses o forats circulars excavats a
la roca calcària o al marès de la costa. Es formen per l'acció química i física
de l'aigua de mar (esquitxades de les onades) i de la pluja, que van dissolent
la roca a poc a poc.
• Marmites
de gegant (o olles de gegant). Quan
els forats són molt profunds i cilíndrics, i tenen còdols o pedres arrodonides
al fons, reben aquest nom. Es formen per l'abrasió mecànica: l'aigua fa girar
les pedres atrapades al fons en cercles, actuant com un trepant que va excavant
i polint la roca.
• Karren litoral. És el conjunt del paisatge rocós erosionat on apareixen aquests cocons,
canals i puntes esmolades, molt típic de la costa rocosa de Menorca.
• Amarradors o norais picats a la roca. En alguns trams del litoral menorquí (com prop de cales
o escars), forats similars d'aspecte molt regular van ser picats antigament per
pescadors per encaixar-hi pals de fusta i amarrar-hi les barques.
Usos tradicionals a Menorca
• Recol·lecció
de sal. Històricament,
els cocons més amples i plans s'aprofitaven per obtenir sal de cocó. L'aigua de
mar hi quedava estancada i s'evaporava amb el sol i el vent, deixant la sal
cristal·litzada al fons.
• Pesca de vorera. Els pescadors de canya també n'han fet servir alguns (o n'han picat de nous) per picar-hi l'esquer i preparar el bromeig amb què atraure els peixos.




























