MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

diumenge, 3 de juliol de 2022

PLANTES DE MENORCA: BOVA – BOGA DE FULLA ESTRETA (Typha domingensis Pers.) ESTIU









Typha domingensis Pers. 

Família: TYPHACEAE

Gènere: Typha

Sinònims: Typha angustifolia L. subsp. australis (Schumach. & Thonn.) Graebn.

Nom comú català: Balca de fulla estreta. Boga de fulla estreta. Bova.

Nom comú castellà: Enea. Espadaña.

Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia): Pluriregional

Categoria UICN: LCRisc mínim

Època de floració: Maig,  Juny,  Juliol ,  Agost

Formes vitals: Hidròfit.

Hàbitats: Llocs humits no salins (Rambles, basses, torrents, canals, fonts i síquies).

Estanys i torrents.

Característiques: Herba aquàtica perenne, rizomatosa i molt robusta. Les fulles són molt llargues i lineals, les inflorescències són cilíndriques, molt densament disposades i separades les flors masculines i femenines, estan sostingudes per una llarga tija central. Es diferència de T. latifòlia per l'amplada de les fulles i perquè aquesta darrera té les inflorescències femenines i masculines pràcticament contigües mentre que a T. angustifòlia estan separades per un espai nu de fins 12 cm. 

https://www.blogger.com/blog/post/edit/1787927831929537707/2615332533901759470

dimecres, 29 de juny de 2022

FAUNA DE MENORCA: LIBÈL·LULA (Calopteryx haemorrhoidalis) Senyoreta endolada - Cavallet del dimoni negre

Els odonats, constitueixen un dels grups més notables dins de l’amplia classe dels insectes (Insecte). Són coneguts comunament com a libèl·lules, terme procedent del llatí libella, diminutiu de libra (balança), en referència a l’equilibri que aquests insectes són capaços de mantenir en l’aire i, a la vegada, a la manera de col·locar les ales a l’estar posades. A la península Ibèrica i a les Illes Balears l’ordre Odonata es troba representat per dos subordres, Anisoptera i Zygoptera. Els individus del primer mantenen les ales esteses en posar-se, recordant alhora a una balança, mentre que les espècies del segon generalment les arrepleguen, unint-les longitudinalment sobre el seu cos. Per això, i per la seva menor mida, els zigòpters són denominats a vegades com a cavallets del dimoni o damisel·les. Altres noms comuns utilitzats a les Balears per als odonats són tallanassos, senyoretes, helicòpters o jueus, entre d’altres.

Calopteryx haemorrhoidalis

Acusat dimorfisme sexual. Els mascles són de color porpra fosc, amb una taca fumada a l'ala de color marró fosc metal·litzat. Els tres darrers segments abdominals són de color rosat a la part ventral. Les femelles són de color més clar, verdós o bronzejades. Tenen les ales lleugerament brunes amb els extrems més foscos i el pterostigma blanc. És característica la taca rosada ventral dels tres darrers segments de l'abdomen dels mascles.


divendres, 17 de juny de 2022

FORN DE CALÇ s. XVIII PUNTA DES MIGJORN - CALA SANT ESTEVE (ES CASTELL) 15-06-2022

Foto de 28-06-2013

Construcció semi-encastada al penyal de planta quasi circular. La part construïda està realitzada amb carreus ben escairats de forma regular; fet de marès i rematat en la part superior. Consta tres obertures en forma d'arc de mig punt, alguns dels quals són cecs, i d'altres permeten l'entrada a la part baixa del forn. La part del forn en sí és a bocinada tenint en la part més alta el diàmetre més gran. Aquesta part és de maons refractaris.

Actualment ubicat en un entorn de casetes de segona residència, amb un paisatge de cantera d'extracció de la Punta del Migjorn. Situat a 100 metres del Fort Malborough.


La tipologia de forn correspon a un espai central circular recobert de material refractari i pas perimetral amb vàries boques (obertures a la part inferior) per alimentar el foc.










http://culturapopularmenorca.cat/continguts/?page_id=734

dijous, 9 de juny de 2022

LLOC DE LLURIACH NOU (ES MERCADAL) 6-06-2022


La finca és una de les pioneres en la comercialització del formatge cap a Mallorca abans de l´existència de la Denominació d´Origen. Aleshores l´anomenaven "Queso menorquín".

LLURIACH S.R.M. és una explotació agrícola i ramadera formada per les finques de Lluriach Nou i Binissarraiet. Forma part de la propietat sobre la qual l´any 1683 el Rei Carles II va concedir la Baronia de LLuriach, títol que segueixen ostentant els actuals propietaris, el títol més antic de l´illa de Menorca.

Els pagesos de LLURIACH S.R.M elaboren els formatges amb Denominació d´Origen protegida, de forma artesanal amb llet exclusivament obtinguda de les seves vaques.

Els actuals socis-ramaders de Lluriach S.R.M pertanyen a una família amb antecedents de tradició pagesa, havent après l´art de formatjar dels seus avantpassats que durant generacions han exercit la seva professió a les mateixes finques.