PLANTES DE MENORCA: CARXOFERA (Cynara scolymus L.) -FLOR-

Cynara scolymus L.

Família: COMPOSITAE (ASTERACEAE)

Gènere: Cynara

Nom comú català: Carxofera.

Nom comú castellà: Alcachofera.

Usos i propietats: Afrodisíaca. Comestible o usos alimentaris. Medicinal.

Categoria UICN:  LCRisc mínim

Formes vitals: Hemicriptòfit.

Hàbitat: Cultivada i rarament subspontània.

Característiques: La carxofera és una planta que té unes grans fulles basals, molt dividides de color grisenc, forma uns capítols molt grans, les carxofes, que es mengen quan són immadures. Cynara cardunculus es diferència perquè les fulles estan molt més dividides i a més té espines tant a les fulles com al capítol. 

PLANTES DE MENORCA: GALLARET - ROSELLA - PAPAROTA - QUICARAQUIC (Papaver rhoeas L.)

Papaver rhoeas L.

Família:  PAPAVERACEAE

Gènere : Papaver

Nom comú català : Babol. Cacaraquec. Caputxí. Gaigallaret. Gall. Gallaret. Gallet. Màpola. Monges. Paparota. Quicaraquic. Roella. Rosella. Rovella. Vermelló.

Nom comú castellà : Amapola.

Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes : Cabrera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Cosmopolita i subcosmopolita

Època de floració : Març. Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost.

Formes vitals : Teròfit.

Hàbitat : Comú en sembrats, voreres de camins.

Usos i propietats : Afrodisíaca. Comestible o usos alimentaris. Medicinal.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : La rosella és l'espècie més freqüent del gènere a les illes, pot arribar a cobrir els camps del vermell escarlata de les seves flors. Floreix, però, més tard que les altres espècies. Per diferenciar-la de Papaver dubium hem de fixar-nos en els pèls rígids i erectes de la tija, Papaver dubium els té aplicats, a més el color de la flor és un vermell molt més intens, generalment amb una taca negra a la base del pètal.

PLANTES DE MENORCA: CARD MARÍ - CARD PANICAL MARÍ (Eryngium maritimum L.)

Eryngium maritimum L.

Família: UMBELLIFERAE (APIACEAE)

Gènere: Eryngium

Nom comú català: Card marí. Card panical marí.

Nom comú castellà: Cardo corredor marino.

Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Tarragona. València.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa. Formentera. Cabrera.

Distribució general (Fitogeografia): Pluriregional

Usos i propietats: Afrodisíaca. Comestible o usos alimentaris. Medicinal.

Categoria UICN:  LCRisc mínim

Època de floració: Maig Juny Juliol Agost

Formes vitals: Geòfit.

Hàbitats: Platges i dunes, sòls arenosos.

Característiques: El card de les platges es caracteritza per les seves fulles dures i punxents de color gris clar, les flors s'agrupen en glomèruls compactes que poden agafar tons blavosos, com també les fulles properes a la inflorescència. Té un rizoma que pot arribar a bastant profunditat ancorant a la planta al substrat mòbil que són els arenals. Floreix al final de la primavera.

PLANTES DE MENORCA: CARD CORREDOR - CARD GIRGOLER - CARD PANICAL - CENTCAPS (Eryngium campestre L.)

Eryngium campestre L.

Família: UMBELLIFERAE (APIACEAE)

Gènere: Eryngium

Nom comú català: Card corredor. Card girgoler. Card panical. Centcaps. Panical.

Nom comú castellà: Cardo corredor.

Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa.

Distribució general (Fitogeografia): Pluriregional

Usos i propietats: Afrodisíaca. Medicinal.

Categoria UICN: LCRisc mínim

Època de floració: Mai Jun Jul Ago Set Oct

Formes vitals: Geòfit.

Hàbitats: Camps de conreu, Vores de camins, llocs alterats. Ullastrars i altres garrigues escleròfiles, sabinars. Pinars i garrigues amb romaní i timonedes. Camps de conreu, garrigues, pastures, erms...

Característiques: El gènere Eryngium és bastant particular a dintre de la família de les Umbel·líferes, perquè les flors estan agrupades en inflorescències que semblen capítols més que umbel·les. L' Eryngium campestre viu als camps i clarianes de les garrigues. Té unes fulles molt dividides. La forma de les fulles és clarament diferent a les d' Eryngium maritimum , que és l'altra espècie del gènere present a les Balears, però tanmateix aquestes dues plantes mai coexisteixen, doncs Eryngium maritimum viu sempre a les platges i dunes. Floreix al final de la primavera.

PLANTES DE MENORCA: CAMA-ROJA - MASTEGUERES - XICÒRIA (Cichorium intybus L.) -COLOR BLANCA-

Cichorium intybus L.

Família : COMPOSITAE (ASTERACEAE)

Gènere : Cichorium

Nom comú català : Cama-roja. Mastegueres. Xicòria. Xicòria amarga. Xicòria de cafè.

Nom comú castellà : Achicoria. Amargón.

Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes : Cabrera. Eivissa. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Holoàrtica

Època de floració : Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre. Novembre.

Formes vitals : Hemicriptòfit.

Hàbitat : Vores de camps, camins i llocs calcigats.

Usos i propietats : Afrodisíaca. Comestible o usos alimentaris. Medicinal.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : A la nostra flora hi ha poques espècies de compostes amb les flors de color blau, aquesta sense dubte és la més freqüent, arriba a ser comuna a llocs més o menys humanitzats, també pot sortir a camps de conreu. La xicòira és una herba que forma una roseta de fulles bassals, aquestes fulles són comestibles quan són tendres. Quan floreix forma moltes branques que es tornen a ramificar varies vegades, aquestes rames tenen fulles molt petites i poden semblar afil·les. Sobre elles s'obren els capítols blaus, grans i ben visibles. Floreix al començament de l'estiu.

PLANTES DE MENORCA: CAMA-ROJA - MASTEGUERES - XICÒRIA (Cichorium intybus L.)

    

Cichorium intybus L.

Família : COMPOSITAE (ASTERACEAE)

Gènere : Cichorium

Nom comú català : Cama-roja. Mastegueres. Xicòria. Xicòria amarga. Xicòria de cafè.

Nom comú castellà : Achicoria. Amargón.

Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes : Cabrera. Eivissa. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Holoàrtica

Època de floració : Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre. Novembre.

Formes vitals : Hemicriptòfit.

Hàbitat : Vores de camps, camins i llocs calcigats.

Usos i propietats : Afrodisíaca. Comestible o usos alimentaris. Medicinal.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : A la nostra flora hi ha poques espècies de compostes amb les flors de color blau, aquesta sense dubte és la més freqüent, arriba a ser comuna a llocs més o menys humanitzats, també pot sortir a camps de conreu. La xicòira és una herba que forma una roseta de fulles bassals, aquestes fulles són comestibles quan són tendres. Quan floreix forma moltes branques que es tornen a ramificar varies vegades, aquestes rames tenen fulles molt petites i poden semblar afil·les. Sobre elles s'obren els capítols blaus, grans i ben visibles. Floreix al començament de l'estiu.

PLANTES DE MENORCA: RAVENISSA - RAVEGUISSA - CITRÓ (Raphanus raphanistrum L. subsp. raphanistrum)

Raphanus raphanistrum L. subsp. raphanistrum

Família : CRUCIFERAE (BRASSICACEAE)

Gènere : Raphanus

Nom comú català : Citró. Enviana. Rafenistre. Raveguissa. Ravenissa.

Nom comú castellà : Rabanillo. Rabaniza. Rábano salvaje. Rábano silvestre.

Distribució per províncies : Barcelona. Girona. Illes Balears. Tarragona. València.

Distribució per illes : Cabrera. Eivissa. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània

Època de floració : Febrer. Març. Abril. Maig. Juny. Juliol.

Formes vitals : Geòfit. Teròfit.

Hàbitat : Terres cultivades

Usos i propietats : Afrodisíaca. Medicinal.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : Herba dels camps de secà i vores de camí. Creix per sobre del mig metre d'alçada. Té unes fulles de tacte aspre, molt dividides amb lòbuls irregulars on l'apical pot ser el més gran. Les flors són blanquinoses amb les venes ben marcades de color violaci. El fruit és molt característic perquè desenvolupa estrangulaments entre cada una de les llavors donant-li una forma de ben particular. La subsp. landra té flors grogues i els fruits són més curts i amples. La subsp. sativa correspon al rave cultivat per la seva arrel carnosa. Floreix durant quasi tot l'any.