JACIMENT DE SANT VICENÇ D'ALCAIDÚS (ALAIOR) 2014

El Jaciment de Sant Vicenç d'Alcaidús forma part del poblat talaiòtic de Biniaiet. Durant les campanyes d'excavació realitzades entre 1958-1961 es va posar al descobert un conjunt arquitectònic format per quatre cases circulars adossades entre elles, i dues sales hipòstiles, també adossades, una al cercle principal i l'altre a la part oriental. També es varen excavar dues cases de planta rectangular d'època romana, i a una d'elles es va documentar un dipòsit per a l'emmagatzematge de líquids impermeabilitzat amb una capa d'opus signinum, l'antic ciment romà.

Les cases de planta circular tenen l'accés orientat cap al sud, i estan estructurades al voltant d'un pati central que dóna accés a una àrea de cuina, espais de descans o dormitoris, àrea de treball domèstic i producció, i zona de magatzems. De la seva arquitectura en destaquen la monumentalitat dels seus murs, de doble parament, i les grans pilastres que envolten l'espai central. La sala hipòstila és una cambra adossada al cercle construïda amb grans murs i coberta per grans lloses de pedra col·locades radialment. Aquestes es recolzen sobre els murs i sobre una gran columna central.

La construcció dels cercles es remunta a l'època post talaiòtica (550-123 aC), i la zona va continuar habitada fins a l'època del Baix Imperi (segles IV-V dC).

SANT VICENÇ D'ALCAIDÚS -JACIMENT- (ALAIOR) 2010

Jaciment de Sant Vicenç d'Alcaidús forma part del poblat talaiòtic de Biniaiet. Durant les campanyes d'excavació realitzades entre 1958-1961 es va posar al descobert un conjunt arquitectònic format per quatre cases circulars adossades entre elles, i dues sales hipòstiles, també adossades, una al cercle principal i l'altre a la part oriental. També es varen excavar dues cases de planta rectangular d'època romana, i a una d'elles es va documentar un dipòsit per a l'emmagatzematge de líquids impermeabilitzat amb una capa d'opus signinum, l'antic ciment romà.

Les cases de planta circular tenen l'accés orientat cap al sud, i estan estructurades al voltant d'un pati central que dóna accés a una àrea de cuina, espais de descans o dormitoris, àrea de treball domèstic i producció, i zona de magatzems. De la seva arquitectura en destaquen la monumentalitat dels seus murs, de doble parament, i les grans pilastres que envolten l'espai central. La sala hipòstila és una cambra adossada al cercle construïda amb grans murs i coberta per grans lloses de pedra col·locades radialment. Aquestes es recolzen sobre els murs i sobre una gran columna central.

La construcció dels cercles es remunta a l'època post talaiòtica (550-123 aC), i la zona va continuar habitada fins a l'època del Baix Imperi (segles IV-V dC).