MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO EL 18 DE SETEMBRE DE 2023

divendres, 13 de novembre del 2026

ARBRES DE MENORCA: METROSIDERO, ARBRE DE FERRO O POHUTUKAWA (Metrosideros excelsa Sol. ex Gaertn.) Sinònim: (Metrosideros tomentosa A. Rich.)

El metrosidero (Metrosideros excelsa), conegut també com a arbre de ferro o pohutukawa, no té actualment una fitxa tècnica específica publicada al portal de l'Herbari Virtual del Mediterrani Occidental (UIB) perquè és una espècie ornamental al·lòctona d'origen neozelandès i no forma part de la flora silvestre mediterrània catalogada per la universitat.

No obstant això, seguint l'estructura taxonòmica i descriptiva que fan servir les fitxes botàniques de la UIB, aquí teniu la fitxa tècnica completa:

• Nom científic. Metrosideros excelsa Sol. ex Gaertn.

• Sinònims. Metrosideros tomentosa A. Rich.

• Família. Myrtaceae (Mirtàcies).

• Noms comuns. Metrosidero, arbre de ferro, arbre de Nadal de Nova Zelanda, pohutukawa.

• Etimologia. Del grec metra (medul·la o cor) i sideros (ferro), fent referència a l'extrema duresa de la seva fusta.

Descripció Morfològica

• Port i forma vital. Macrofaneròfit perennifoli de port arbori o arbustiu molt ramificat. Pot arribar a fer entre 10 i 20 metres d'alçada en condicions òptimes i sovint desenvolupa arrels aèries fibroses als exemplars adults.

• Fulles. Simples, oposades, d'el·líptiques a oblongues, de consistència coriàcia i marge enter (de 5 a 10 cm de llarg). Tenen l'anvers de color verd fosc brillant i el revers densament cobert d'una pilositat blanquinosa (toment).

• Flors. Inflorescències en cimes terminals denses molt vistoses. No tenen pètals cridaners; el seu atractiu rau en els nombrosos estams llargs de color vermell carmesí intens.

• Època de floració. A l'hemisferi nord (inclosa la conca mediterrània i les Illes Balears) floreix entre finals de primavera i principis d'estiu (de maig a juliol).

• Fruit. Càpsula llenyosa i tomentosa de mida petita (uns 7 mm) que s'obre per valves per alliberar nombroses llavors diminutes i linears.

• Usos ornamentals. Molt valorat en jardins costaners de Mallorca, Menorca i Eivissa per la seva extraordinària tolerància al vent marí, la salinitat i el ruixim salí. S'empra com a exemplar aïllat, arbre d'alineació o per formar tanques i pantalles paravents.








Aprofitaments principals

• Nèctar i mel. Les flors produeixen un nèctar molt abundant i dolç que les abelles transformen en una mel blanca o pàl·lida molt apreciada. Tradicionalment, el nèctar també es recol·lectava directament per calmar el mal de coll.

• Fusta i llenya. La seva fusta és extremadament densa, pesada i resistent a l'aigua i als corcs marins. Històricament s'ha emprat per construir embarcacions, eines, mobles resistents i com a llenya d'alt poder calorífic.

• Escorça (ús medicinal tradicional). L'escorça interna conté àcid el·làgic, un compost amb propietats astringents, antioxidants i antiinflamatòries. En la medicina tradicional maori (rongoā), la decocció de l'escorça s'ha utilitzat per tractar diarrees i disenteria.

• Fulles i extracte floral. Les fulles s'han aplicat de manera tòpica sobre ferides i abrasions per afavorir-ne la cicatrització. L'extracte de les flors també s'aprofita en cosmètica natural per les seves propietats hidratants i antisèptiques.

Nota de seguretat: Tot i els seus usos tradicionals en infusió o decocció, no es recomana el consum intern de l'escorça o les fulles sense supervisió professional.