El metrosidero (Metrosideros excelsa), conegut també com
a arbre de ferro o pohutukawa, no té actualment una fitxa tècnica específica publicada
al portal de l'Herbari Virtual del Mediterrani Occidental (UIB) perquè és una
espècie ornamental al·lòctona d'origen neozelandès i no forma part de la flora
silvestre mediterrània catalogada per la universitat.
No obstant això, seguint l'estructura taxonòmica i
descriptiva que fan servir les fitxes botàniques de la UIB, aquí teniu la fitxa
tècnica completa:
• Nom científic.
Metrosideros excelsa Sol. ex Gaertn.
• Sinònims.
Metrosideros tomentosa A. Rich.
• Família.
Myrtaceae (Mirtàcies).
• Noms comuns.
Metrosidero, arbre de ferro, arbre de Nadal de Nova Zelanda, pohutukawa.
• Etimologia. Del
grec metra (medul·la o cor) i sideros (ferro), fent referència a l'extrema
duresa de la seva fusta.
Descripció
Morfològica
• Port i forma
vital. Macrofaneròfit perennifoli de port arbori o arbustiu
molt ramificat. Pot arribar a fer entre 10 i 20 metres d'alçada en condicions
òptimes i sovint desenvolupa arrels aèries fibroses als exemplars adults.
• Fulles.
Simples, oposades, d'el·líptiques a oblongues, de consistència coriàcia i marge
enter (de 5 a 10 cm de llarg). Tenen l'anvers de color verd fosc brillant i el
revers densament cobert d'una pilositat blanquinosa (toment).
• Flors.
Inflorescències en cimes terminals denses molt vistoses. No tenen pètals cridaners;
el seu atractiu rau en els nombrosos estams llargs de color vermell carmesí
intens.
• Època de
floració. A l'hemisferi nord (inclosa la conca mediterrània i les
Illes Balears) floreix entre finals de primavera i principis d'estiu (de maig a
juliol).
• Fruit. Càpsula
llenyosa i tomentosa de mida petita (uns 7 mm) que s'obre per valves per
alliberar nombroses llavors diminutes i linears.
• Usos
ornamentals. Molt valorat en jardins costaners de Mallorca, Menorca
i Eivissa per la seva extraordinària tolerància al vent marí, la salinitat i el
ruixim salí. S'empra com a exemplar aïllat, arbre d'alineació o per formar
tanques i pantalles paravents.
Aprofitaments
principals
• Nèctar i mel. Les
flors produeixen un nèctar molt abundant i dolç que les abelles transformen en
una mel blanca o pàl·lida molt apreciada. Tradicionalment, el nèctar també es
recol·lectava directament per calmar el mal de coll.
• Fusta i llenya.
La seva fusta és extremadament densa, pesada i resistent a l'aigua i als corcs
marins. Històricament s'ha emprat per construir embarcacions, eines, mobles
resistents i com a llenya d'alt poder calorífic.
• Escorça (ús
medicinal tradicional). L'escorça interna conté àcid el·làgic, un compost amb
propietats astringents, antioxidants i antiinflamatòries. En la medicina
tradicional maori (rongoā), la decocció de l'escorça s'ha utilitzat per tractar
diarrees i disenteria.
• Fulles i
extracte floral. Les fulles s'han aplicat de manera tòpica sobre ferides i
abrasions per afavorir-ne la cicatrització. L'extracte de les flors també
s'aprofita en cosmètica natural per les seves propietats hidratants i
antisèptiques.
Nota de seguretat: Tot i els seus usos tradicionals en infusió o decocció, no es recomana el consum intern de l'escorça o les fulles sense supervisió professional.
