MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO EL 18 DE SETEMBRE DE 2023
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ARBRE USOS ORNAMENTALS. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ARBRE USOS ORNAMENTALS. Mostrar tots els missatges

divendres, 13 de novembre del 2026

ARBRES DE MENORCA: METROSIDERO, ARBRE DE FERRO O POHUTUKAWA (Metrosideros excelsa Sol. ex Gaertn.) Sinònim: (Metrosideros tomentosa A. Rich.)

El metrosidero (Metrosideros excelsa), conegut també com a arbre de ferro o pohutukawa, no té actualment una fitxa tècnica específica publicada al portal de l'Herbari Virtual del Mediterrani Occidental (UIB) perquè és una espècie ornamental al·lòctona d'origen neozelandès i no forma part de la flora silvestre mediterrània catalogada per la universitat.

No obstant això, seguint l'estructura taxonòmica i descriptiva que fan servir les fitxes botàniques de la UIB, aquí teniu la fitxa tècnica completa:

• Nom científic. Metrosideros excelsa Sol. ex Gaertn.

• Sinònims. Metrosideros tomentosa A. Rich.

• Família. Myrtaceae (Mirtàcies).

• Noms comuns. Metrosidero, arbre de ferro, arbre de Nadal de Nova Zelanda, pohutukawa.

• Etimologia. Del grec metra (medul·la o cor) i sideros (ferro), fent referència a l'extrema duresa de la seva fusta.

Descripció Morfològica

• Port i forma vital. Macrofaneròfit perennifoli de port arbori o arbustiu molt ramificat. Pot arribar a fer entre 10 i 20 metres d'alçada en condicions òptimes i sovint desenvolupa arrels aèries fibroses als exemplars adults.

• Fulles. Simples, oposades, d'el·líptiques a oblongues, de consistència coriàcia i marge enter (de 5 a 10 cm de llarg). Tenen l'anvers de color verd fosc brillant i el revers densament cobert d'una pilositat blanquinosa (toment).

• Flors. Inflorescències en cimes terminals denses molt vistoses. No tenen pètals cridaners; el seu atractiu rau en els nombrosos estams llargs de color vermell carmesí intens.

• Època de floració. A l'hemisferi nord (inclosa la conca mediterrània i les Illes Balears) floreix entre finals de primavera i principis d'estiu (de maig a juliol).

• Fruit. Càpsula llenyosa i tomentosa de mida petita (uns 7 mm) que s'obre per valves per alliberar nombroses llavors diminutes i linears.

• Usos ornamentals. Molt valorat en jardins costaners de Mallorca, Menorca i Eivissa per la seva extraordinària tolerància al vent marí, la salinitat i el ruixim salí. S'empra com a exemplar aïllat, arbre d'alineació o per formar tanques i pantalles paravents.








Aprofitaments principals

• Nèctar i mel. Les flors produeixen un nèctar molt abundant i dolç que les abelles transformen en una mel blanca o pàl·lida molt apreciada. Tradicionalment, el nèctar també es recol·lectava directament per calmar el mal de coll.

• Fusta i llenya. La seva fusta és extremadament densa, pesada i resistent a l'aigua i als corcs marins. Històricament s'ha emprat per construir embarcacions, eines, mobles resistents i com a llenya d'alt poder calorífic.

• Escorça (ús medicinal tradicional). L'escorça interna conté àcid el·làgic, un compost amb propietats astringents, antioxidants i antiinflamatòries. En la medicina tradicional maori (rongoā), la decocció de l'escorça s'ha utilitzat per tractar diarrees i disenteria.

• Fulles i extracte floral. Les fulles s'han aplicat de manera tòpica sobre ferides i abrasions per afavorir-ne la cicatrització. L'extracte de les flors també s'aprofita en cosmètica natural per les seves propietats hidratants i antisèptiques.

Nota de seguretat: Tot i els seus usos tradicionals en infusió o decocció, no es recomana el consum intern de l'escorça o les fulles sense supervisió professional.