RACÓ DES CAVALLS - ATALIS (ES MIGJORN GRAN)

 

SEPULCRE DE SON OLIVARET - PROTONAVETA (CIUTADELLA)

El jaciment de Son Olivaret s'ubica dins la bateria militar del mateix nom.

Es tracta d'una protonaveta o sepulcre funerari de planta circular i triple parament. Es conserva tota la filera basal del monument. La cambra és oblonga i conserva una gran llosa vertical a la testera. L'excavació de la cambra va proporcionar el registre complet dels contextos funeraris. A l'interior es van localitzar nombroses restes antropològiques corresponents a persones d'ambdós sexes i edats. A més, van poder recuperar gran part dels objectes de l'aixovar que acompanyava els difunts, conformats per vasos ceràmics (de diversa tipologia i cronologia), objectes de bronze i elements lítics. 

A l'exterior del sepulcre, i davant el corredor d'entrada, es van localitzar nombrosos fragments ceràmics de l'edat del bronze, corresponents al naviforme I (1700-1400 aC) i naviforme II (1400-1200 aC aprox.).

Període cronològic:
Bronze Inicial - Bronze Mitjà - Bronze Final (2.000 - 800 aC). 

TARONGER DOLÇ (Citrus sinensis (L.) Osbeck)

Citrus sinensis (L.) Osbeck

Família : RUTACEAE           

Gènere : Citrus

Nom comú català : Taronger dolç.

Nom comú castellà : Naranjo. Naranjo de la China. Naranjo dulce.

Distribució general (Fitogeografia) : Xino-Japonesa

Formes vitals : Macrofaneròfit.

Hàbitat : Cultivada a horts i jardins.

Usos i propietats : Comestible o usos alimentaris. Medicinal. Mobiliari, construcció i eines.

Observacions : Es considerada amb freqüència com una variant de Citrus aurantium.

Origen : És incert, però es creu de la Xina.

Descripció : Petit arbre perennifoli amb una copa arrodonida mes o menys espinós. Fulles de 7-10 cm amplament el·líptiques i l'ala del pecíol moderadament ampla que és el que el diferencia de Citrus aurantium a més del fruit que té escorça més prima de color entre groc- ataronjat i groc menys intens que al Citrus aurantium i per l'ala del peduncle de les fulles que és més allargat i perd la forma de cor que té Citrus aurantium però sobretot pel sabor dels fruits que és agre o dolç, però no amarg.

Arbres Fruiters del Barranc d’Algendar

La disposició dels espais de cultiu conserva encara el model tradicional de nombroses divisions (veles, pletes, camades) seguint els desnivells naturals del terreny. Tradicionalment aquests espais, per les seves característiques físiques i ambientals, s’han dedicat sempre als horts d’arbres de fruita.

NAVETA D'HABITACIÓ DE CALA BLANCA (CIUTADELLA) 2017

A l’illa de Mallorca i a gran part de la de Menorca, especialment al nord i l’oest, a l’època calcolítica es desenvolupa un tipus d’hàbitat de planta allargada i absidal, que coneixem pel nom de naveta d’habitació.

Pels materials recuperats a les excavacions de Menorca, podem afirmar un ús d’aquest tipus de monument ja al III mil·lenni aC. (Clariana, Cala Blanca) o a inici del II (Son Mercer de Baix) i perdura el seu ús fins ja entrada la fase inicial.

 

Pel coneixement d’aquest tipus d’estructures, a l’illa de Menorca, comptam amb els resultats de les excavacions de Clariana i Cala Blanca, a Ciutadella, i Son Mercer de Baix, a Ferreries.

Les plantes presenten característiques similars a les estructures centrals de Son Olivaret i Ses Arenes de Baix, així com Torreta de Tramuntana.

Els materials més antics presenten idèntiques formes (esfèriques, globulars, contenidors…) tot I que hi ha un predomini de formes de mida gran. Es localitza un nivell d’aquestes característiques, per exemple, a sa Cala Blanca, per davall del nivell d’arena vermellosa, datat cap al 1.600 CAL aC. (3320 +- 40 BP). És a partir d’aquest moment que alguns d’aquests hàbitats són abandonats o reutilitzats per altres funcions com estables, magatzems, tallers,… En altres casos s’hi construeixen talaiots, a damunt, de manera que es pot parlar també d’una continuïtat en la seva ocupació. Malgrat tot, s’observa un canvi radical en l’ utillatge: apareix per primer cop la ceràmica amb desgreixant càlcic.

Font: Fullet informatiu 

TORRENT DE MONTPALAU (ES MERCADAL) 28-01-2017

El torrent de Montpalau de 5,42 km. de llargada, al seu pas pel Pont des Bosc

ES CÓS DES SÍNDIC - BASSA TEMPORAL DE FAVÀRITX (MAÓ) 28-01-2017