MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO EL 18 DE SETEMBRE DE 2023

dilluns, 16 de febrer del 2015

PLATJA ARENAL PETIT DE SA MESQUIDA (MAÓ)





Al costat sud de la platja, i amagat darrere una roca, apareix un altre trosset d’arena conegut com s'Arenal Petit o cala Petita.

dimarts, 10 de febrer del 2015

ZONA HUMIDA DE SA MESQUIDA (MAÓ)


La quantitat de pluges que han caigut sobre Menorca aquests primers dies de febrer,  han deixat inundades algunes de les zones humides.




Zones humides
El pendent també porta l’aigua cap a les zones més baixes, i açò fa que es trobin devora la mar l’arena que treu la mar i l’aigua que ve de terra endins, arrossegant amb ella una quantitat considerable de material erosionat al llarg del seu recorregut (sediments al·luvials). Aquest conjunt de sediments arenosos i al·luvials, sovint amb una elevada porositat, sobre una base de roca impermeable, és el que facilita l’existència d’una zona humida. Així, en funció del seu origen, la seva fondària, la permanència de l’aigua i altres factors, es podrà classificar com a llacuna, maresma, prat, bassa de desembocadura, etc. La platja i sistema dunar actua com una barra d’arena o restinga entre la zona humida i la mar, impedint que una i altra es mesclin. No obstant, aquesta barrera acostuma a ser trencada durant els episodis de més pluja, donant lloc a una gola de drenat d’aigua interior cap a la zona de mar.
ENTORN I PAISATGE (OBSAM)









diumenge, 8 de febrer del 2015

dimecres, 4 de febrer del 2015

FAUNA DE MENORCA: INSECTES - Vespes (Polistes gallicus)


Nom científic: Vespula vulgaris, Polistes gallicus.
Família: Vèspids. Polístids
Descripció: La vespa és fàcil de reconèixer pel seu abdomen amb franges negres i grogues.
Té aparell bucal mastegador i llepador, dues antenes i un abdomen allargat amb un agulló al final amb el que piquen i injecten el verí.
Les sis potes són llargues i primes.
Alimentació: S'alimenta de substàncies vegetals i de petits insectes.
Reproducció: La reina pon els ous. De l'ou surt la larva que passa per diversos estadis.
La reina caça altres insectes, els mastega i els converteix en una mena de polpa amb la que alimenta les larves. Quan aquestes es fan adultes ajuden la reina a mantenir les noves cries.
Hàbitat: Les vespes viuen en petits grups dins de nius de paper fabricats amb fibres vegetals. Al niu hi viuen les obreres, les femelles i els mascles.
Costums: Acostumen a volar seguint unes zones determinades; si es troben amb una persona li piquen perquè intenten que s'aparti del seu trajecte.
Altres informacions: L'agulló de la vespa no té ganxos; per tant, quan pica no mor i pot tornar a picar de seguida.