MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO AVUI DILLUNS 18 DE SETEMBRE DE 2023

dimarts, 10 de febrer del 2015

ZONA HUMIDA DE SA MESQUIDA (MAÓ)


La quantitat de pluges que han caigut sobre Menorca aquests primers dies de febrer,  han deixat inundades algunes de les zones humides.




Zones humides
El pendent també porta l’aigua cap a les zones més baixes, i açò fa que es trobin devora la mar l’arena que treu la mar i l’aigua que ve de terra endins, arrossegant amb ella una quantitat considerable de material erosionat al llarg del seu recorregut (sediments al·luvials). Aquest conjunt de sediments arenosos i al·luvials, sovint amb una elevada porositat, sobre una base de roca impermeable, és el que facilita l’existència d’una zona humida. Així, en funció del seu origen, la seva fondària, la permanència de l’aigua i altres factors, es podrà classificar com a llacuna, maresma, prat, bassa de desembocadura, etc. La platja i sistema dunar actua com una barra d’arena o restinga entre la zona humida i la mar, impedint que una i altra es mesclin. No obstant, aquesta barrera acostuma a ser trencada durant els episodis de més pluja, donant lloc a una gola de drenat d’aigua interior cap a la zona de mar.
ENTORN I PAISATGE (OBSAM)